Front comú entre Govern d’Aragó i organitzacions agràries per una millora de la PAC
L'executiu autonòmic i els agents del sector han firmat una declaració conjunta en defensa del model agrari aragonès, alertant que la proposta de reforma de la PAC és contrària a l'agricultura familiar
L’Aragó ha cridat a la unitat i ha creat un front comú davant d’una PAC més justa. Precisament ahir, el president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, el conseller d’Agricultura i Ramaderia, Javier Rincón, i el director general de Producció Agrària, Carlos Calvo, es van reunir amb les organitzacions agràries UAGA-COAG, UPA, ARAGA i ASAJA, així com les Cooperatives Agroalimentàries, per a analitzar la proposta de la Comissió Europea per a la PAC més enllà de 2027, i que plantege una reducció important de les aportacions econòmiques. Tot seguit, i després de setmanes de negociacions, es va firmar una declaració conjunta de la proposta de la nova Política Agrària Comuna 2028-2034, la qual recull les principals peticions i reivindicacions del camp aragonès.
En este sentit, en paraules d’Azcón, este acord s’ha rubricat perquè “tot el que ha de veure amb l’agricultura i la ramaderia a l’Aragó és un pilar de la forma de vida que tenim al nostre territori. Defensar una PAC més justa és defensar la principal via per lluitar contra la despoblació. Hem de canviar les polítiques que ens estan anunciant des de la Unió Europea. Necessitem un canvi radical en la Política Agrària Comuna, que es respecten les quanties i que es pensi en els agricultors i ramaders dels nostres territoris que donen vida a moltíssims pobles”. A l’acord subscrit entre executiu autonòmic i organitzacions agràries es refrende la PAC com a una política comunitària i estratègica, i advoque per un model social, familiar i professional agrari. El document també parle del reforç de la sobirania alimentària.
Precisament, des de l’organització agrària UAGA-COAG a l’Aragó, el seu secretari general, José María Alcubierre, va considerar que el camí de les negociacions “serà llarg”. De fet, Alcubierre va recordar que “Europa està molt lluny. Els interessos són molt variats. L’agricultura i la ramaderia són un gran negoci. Tots mengem un mínim de tres vegades al dia. I això genere un negoci molt important a tot el món, i hi ha qui es vol aprofitar d’este negoci”. Des de la UAGA van afegir que “l’agricultura és un actiu”, però també és una seguretat. De fet, per a Alcubierre, “la major seguretat que pot tindre un estat és que les persones que hi viuen estiguen ben alimentades”. I per a això “fan falta persones que treballen en el sector primari i no es depenga ni de fons d’inversió ni d’empreses deslocalitzades”.
Alcubierre va incidir en el concepte de la sobirania alimentària. L’atac i invasió de Rússia a Ucraïna va suposar un toc d’atenció. I ho veiem dia sí i dia també a l’Orient Pròxim, amb “el genocidi que s’està perpetrant a Gaza i com s’està amenaçant la població amb els aliments. Com s’està evitant que la població civil pugue menjar a la Franja de Gaza”. El secretari general de la UAGA-COAG va apuntar que “l’alimentació és el major arc de seguretat. I per això no podem entendre que, davant d’esta situació conjuntural i després que la PAC arribés a la Unió Europea en resposta a la situació derivada de la Segona Guerra Mundial, en estos moments es plantegi que l’alimentació ha d’arribar a través de grans empreses, fondos d’inversions, agronegocis, i no a través de l’agricultura social i professional dels nostres pobles”.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a José María Alcubierre, secretari general de la UAGA-COAG, en relació a la cimera celebrada ahir a Saragossa:
