Arenys debat sobre el valor afegit de la llana en sectors com l’agricultura i la construcció

Les jornades tècniques de la Fira de la Llana que el passat divendres va albergar la població d’Arenys de Lledó van ser un autèntic laboratori de recerca, gràcies a les quals van aparèixer diferents propostes que permetrien revaloritzar este producte. I és que la llana podria convertir-se en una solució sostenible i econòmica amb capacitat de generar valor afegit a través de camps tan diferents com l’agricultura, la construcció o l’automoció. Ara bé. Perquè la llana tingue esta sortida digna és imprescindible la implicació de tots els agents: pastors, investigadors i administració. Marta Fernández, coorganitzadora de la fira i propietària de Mas la Llum d’Arenys, va destacar que “els passos són lents”, però “crec que a nivell de projectes menuts i de recerca hem avançat molt”. Entre les diferents propostes, Arenys va conèixer projectes i resultats que s’estan fent en matèria d’agricultura, com la creació de cobertures naturals a partir de la llana. També es va parlar sobre “el tipus de rentat que resulte més eficient per a la llana” i es va valorar l’ús de la llana com aïllant, amb la creació d’uns panells que tenen uns excel·lents resultats tèrmics i acústics, reduint al mateix temps el pes de les grans edificacions.

La funció de la llana com a recurs aïllant per a l’horticultura i per als d’ametlers i les oliveres va ser l’aportació que va dur el ponent i investigador Raoul Ferrer, que va recordar que és un substitut excel·lent dels plàstics. Segons Ferrer, la llana actue com un aïllant tèrmic que permet als cultius ser més eficients i resilients davant episodis de sequera, una qüestió clau en la situació de canvi climàtic vigent. L’aplicació del material cru millore fins i tot l’estructura del sòl i aporte nutrients a llarg temps. De fet, les proves experimentals van mostrat resultats “increïbles”. Un cultiu d’enciam a ple estiu va estar-se 25 dies sense regar, estalviant “un litre i mig d’aigua per gram de producte”. Esta eficàcia va ser validada per Víctor Vidal, agricultor ecològic de la Portellada que forme part de les proves que s’han impulsat al Matarranya. Vidal va concretar que “regant una volta a la segona, a l’hort li sobre aigua”. Al mateix temps, este estiu va notar una diferència de productivitat del 30% més de collita, així com una millor sanitat vegetal. El principal obstacle que tenen estes cobertures en llana és la seua mecanització a gran escala, un repte que s’està provant amb prototips.

El component social del bestiar com a ferramenta en la prevenció i la lluita forestal va ser una de les qüestions que es va tractar en la Fira de la Llana. Precisament, entre els assistents va estar Marc Arcarons, de Ramats de Foc, una iniciativa que s’impulse a Catalunya i a través de la qual un centenar de ramaders col·laboren en la gestió forestal, creant una pastura controlada en àrees estratègiques de risc. Al respecte, Xavier Cortés, alcalde d’Arenys de Lledó, va detallar que la gestió i l’estat dels boscos que envolten la població és una preocupació latent. De fet, i per a trobar una solució a l’abandó progressiu del pinar, Arenys va apostar fa cosa d’un any per la creació d’una societat de propietaris. Segons Cortés, el projecte continue encallat al Govern d’Aragó, a l’espera de “la legalització dels estatuts”. Però una vegada tinguen el CIF i l’associació estigue legalment constituïda, la intenció és “negociar amb empreses de biomassa i de fusta” per a gestionar de la forma més òptima possible el pinar de tots els socis. Segons reunions prèvies, entre particulars i l’ajuntament esta societat de propietaris aportaria unes 350 hectàrees de bosc. Un bon punt de partida, encara que insuficient si es compare amb l’extensió de pinar que té el terme.

Les jornades d’Arenys també van tractar dos aspectes interessants sobre la llana. Per un costat, Fernando Iturbe va reflexionar sobre la seua aplicació en el món de la construcció, presentant la seua patent. El químic va portar uns panells d’aïllament de gran format, creats a partir de llana natural en brut i de minerals. Per a Iturbe, estos panells van més enllà de la bioconstrucció perquè redueixen cinc vegades el pes d’una llosa de formigó, contribuint d’esta manera a aixecar edificacions més lleugeres. L’objectiu passe per crear una fàbrica a la província, assegurant a la vegada que el pastor pugue obtindre “un preu just per la llana”. Durant estes jornades tècniques també es va parlar d’un dels reptes més importants que té la llana per al seu posterior ús. Ens referim al seu rentat. L’encarregat de parlar sobre esta qüestió va ser Rubén Rebollar, que va considerar que per a trobar la solució òptima al rentat de la llana és imprescindible la implicació de tots els agents socials. I és que, actualment, les tecnologies existents, o bé consumeixen molta energia, o bé són bastant contaminants. Des del CITA estan estudiant diferents escenaris de cara a resoldre l’eixida digna de la llana. I una d’estes passe per crear una unitat mòbil de rentat.

Aquí pots escoltar la crònica radiofònica de la Fira de la Llana que es va viure al poble d’Arenys el divendres 14 i el dissabte 15 de novembre. Ho tens en dos àudios:

RUBÉN LOMBARTE