Del Matarranya al món · Especial Coronavirus: Óscar Blanch

Óscar Blanch (Pena-roja de Tastavins, 1993) està investigant tractaments per frenar el VIH a l’Institut Irsi Caixa a Barcelona. Al seu laboratori estan fent una campanya de crowdfunding per buscar una vacuna per al coronavirus. Estave als Estats Units en el moment de declaració d’Estat d’Alarma.

Que vas anar a fer als Estats Units?
Tenia un congrés sobre malalties infeccioses al que explicaven l’estat actual del COVID-19. Només arribar a Bosston ens van dir que el congrés es suspenia. Alguns dels meus companys van tornar a Espanya, però uns altres vam decidir quedar-mos i almenys disfrutar una setmana de l’estància a Boston.

Només arribar estave tot molt més tranquil ni tenien tanta crisi com la que hi havia aquí. La sensació que teníem ere molt més tranquil·la i encara no estave declarat l’estat d’alarma, que es va declarar el dia 14, just quan vaig decidir tornar.

Vas poder tornar amb facilitat?
Sí. En realitat jo tornava este dissabte dia 21 però com van cancel·lar el congrés, vaig haver de moure les dades d’hotel per a una setmana avanç. El meu vol el vam canviar per al dissabte 14 i vam acurtar l’estància. De fet, des de la companyia aèria em van canviar l’avió dos vegades, una d’elles en escala a Moscú, des d’on no podia volar a Espanya.

Finalment, em vaig comprar jo mateix un vol a Lisboa i d’allí vaig volar a Barcelona. Quan vaig tornar el dissabte l’avio estava molt vuit, a un avió al que caben 200 persones igual n’anàvem 15. Feie por la situació. La poca gent que hi havia al bus, al metro i, especialment quan vaig tornar el dilluns al treball, tot el mon anave amb mascarilles.

Vas contar en ajuda des de l’ambaixada?
Sí, vam anar al Consulat Espanyol per a informar-mos de la situació per a tornar. No tenien ni idea. Ens van dir que els espanyols podrien tornar a la seua residència però no ens van dir res més del que ja sabíem.

Com estava la situació allí?
Durant els primers dies que vaig estar allí, tot estave completament normal. Es podie fer anar perfectament el transport públic i es podien visitar les atraccions turístiques. Tal i com passaven els dies i aquí es va anar agravant la situació ja va a començar a hi haure restriccions, especialment en el transport. El mateix dia de declaració de l’estat d’alarma ja van tancar el metro.

Ara mateix estàs vivint a Barcelona, quina és la situació allí?
Aquí quan vaig arribar als supermercats estave totalment vuit, em va costar comprar el que jo volia i de fet, vaig tindre que canviar la meua compra habitual per productes dels que normalment no faig ús.

Pel que fa a la teua labor, ets investigador de l’Institut Irsi Caixa, esteu investigant sobre el famós COVID-19?
Sí. Jo no estic fent res relacionat amb el coronavirus, si no que em centro en la investigació del VIH. La Fundació Lluita contra la Sida esta fent un assaig clínic que bàsicament tracte sobre la reclutació d’uns pacients infectats pel coronavirus i als que els hi han aplicat un tractament que s’utilitze per a pacients infectats amb VIH. El tractament inhibix unes molècules que use el virus per a poder expandir-se, este inhibidor farà que el virus no es propague tan de pressa. En unes setmanes hi haurà resultats.

A la pàgina yomecorono.com es recullen diners per a la investigació contra el coronavirus, actualment ja s’han recollit més de 250.000 euros. Qualsevol donació de 1 o 2 euros pot millorar a que vaigue tot de manera més ràpida.

A dia d’ara com fas per a treballar en esta situació sense acudir al teu lloc de treball?
Jo mateix el dilluns vaig anar al treball i em vaig asustar bastant perquè tot lo món anave en mascarilla i ere bastant complicat circular per allí. Ja que treballo en un ordenador bastant potent per a reclutar dades, em vaig emportar l’ordenador a casa, m’haig creat un despatx i estic instal·lat aquí per a treballar. Les reunions les fem via telemàtica de la manera més fàcil possible.

Quin missatge d’esperança vols enviar en estos moments?
Vull dir que seràn uns dos mesos bastant durs, però que quan passo este temps, s’acabarà tot.

Escolta l’entrevista

PAULA VIVER