Del Matarranya al món · Especial Coronavirus: Laura Miravete
Està fent un Erasmus a Southampton (Anglaterra). A causa de la crisi sanitària va haver de tornar. Ara no sap quan podrà tornar i fa les classes a distància
Laura Miravete (Valljunquera, 1999) està fent un Erasmus a Southampton (Anglaterra). A causa de la crisi sanitària va haver de tornar a Espanya quan feia poc que havia iniciat els seus estudis fora. Ara no sap quan podrà tornar i fa les classes a distància.
On estàs i perquè vas decidir marxar?
Estic estudiant a Saragossa un Grau en Estudis Anglesos. Des de la Universitat donen l’opció a tot per fer un Erasmus i vaig triar Southampton, una ciutat al sud d’Anglaterra. És una ciutat molt familiar. No és molt gran, més menuda que Saragossa. És molt xula i està prop de la costa. Jo he estat molt a gust. Vaig decidir marxar perquè preferia tenir contacte de primera mà en la cultura anglesa i millorar la fluïdesa de l’idioma. No obstant això, em va tocar tornar a causa de la situació actual. No sabia molt bé que fer, però allí la cosa també s’estava posant fea i vaig decidir tornar al poble.
Quant temps portaves allí?
No portava res realment, me’n vaig anar per segon quatrimestre, a finals de gener. Pràcticament he estat un mes i poc. Pensava tornar a Espanya per Setmana Santa, ja que en principi ens anaven a donar les vacances fins al 20 de març. Finalment el dia 13 ens van dir que no tornaríem a fer classes fins a tornar de les vacances, per això vaig decidir marxar.
T’anaven actualitzant del que passava a Espanya?
Cada dia que parlava en ma mare m’explicava com anava evolucionat la cosa. Ells estaven molt preocupats perquè jo estava aquí i ells allà i no sabien que podia passar ni a un lloc ni a l’altre. El que feia cada dia en aixecar-me era mirar les notícies per a veure com anava evolucionant la cosa, cada dia m’espantava més i em feia por perquè pensava que en qualsevol moment tancarien els aeroports i no podria tornar a casa.
Vas tornar abans o després de l’estat d’alarma?
Va ser justament després. El van declarar el 14 i a mi el 13 va ser quan ens van dir que no anàvem a fer classes fins al 20 d’abril. Va ser quan vaig decidir tornar a Espanya com més prompte millor. Tenia un vol per al 20 de març, però com s’anaven a reunir tot el govern el dia 14 per decidir algo vaig veure que havia de tornar abans per si de cas. El vol que més prompte vaig poder trobar va ser per al 16 de març. El 14 vaig estar tot el dia pendent a les notícies per veure que havien aclarit, pensava que no podria tronar. Finalment vaig tornar el dia 16.
Com estava la situació en aquell moment allí?
A mi em va resultar molt curiós. Era el mateix que passava a Espanya però un una setmana de retard. Els casos pujaven molt ràpidament, ningú s’ho prenia en serio. És més, parlava en gent i reien de la situació dient que era una grip normal i jo veia que passaria el mateix que Italià o Espanya. Abans de marxar ja vaig notar que els supermercats ja començaven a estar arrasats. Si buscaves desinfectant de mans i no hi havia a cap lloc. De moment han demanat que tot hom es quedo a casa confinat, està igual que Espanya, però la gent pot sortir una volta al dia a fer deport, és la cosa diferent que hi ha allí.
Per tornar, vas tenir alguna complicació?
Tot va anar bé. Vaig tenir molta sort perquè vaig estar tot el dia pendent perquè tenia clar que anàvem a cancel·lar el vol. A l’aeroport veia molts vols cancel·lats, sobretot en destinació Espanya. No ens van fer cap classe de control. Hi havia molta gent de països diferents amb mascarilla. Vam sortir en un poc de retard per les restriccions dels vols i els permisos. Anava tot més lent i paralitzat.
Com vas trobar la situació a Espanya en arribar?
Ja venia un poc mentalitzada per lo que havia llegit per les notícies. En arribar em va impactar que sol baixar de l’avió hi havia una persona amb mascarilla per resoldre dubtes, i en arrimar-nos s’apartava per deixar la distància de seguretat. No ho havia vist mai i em va xocar molt. L’aeroport esteve molt vuit, i de camí a casa per la carretera no hi havia ni un cotxe.
Ara estàs a Valljunquera, com vius la situació des d’allí?
Al poble crec que tenim sort, perquè no pots sortir al carrer però la majoria de gent té jardí o balcó i la cosa està més tranquil·la. Pots estar en tons iaios fent-los la compra encara que no els puguis veure. M’agrada la sensació que dona la gent per ajudar-se, s’han unit molt. A les 20 sortim a aplaudir i a ficar la cançó de Resistiré i tots cantem.
Respecte al sistema educatiu, com són allí les classes?
El meu grau a Saragossa és molt teòric. Vas a classe i et donen la teoria i fas l’examen, tot és de memòria, si aproves bé i si no al setembre. En arribar allí em va sorprendre molt que totes les classes estaven dividides en una part teòrica i una altra pràctica, tot és molt més dinàmic i fàcil a l’hora d’aprendre. Aprens la teoria i després la poses en pràctica. La forma d’avaluar és molt millor perquè moltes assignatures no tens exàmens, t’avaluen a través de treballs. Algunes tenen examen final, però la teva nota no és lo examen final, a part també hi ha treballs. En tornar de Setmana Santa comença la segona part del curs, però serà tot a distància. Ho farem tot de manera no presencial, tots els exàmens i evolucions.
Per poder fer l’Erasmus obteniu unes beques. Què passarà en ells si finalment no pots estar allí? Quan vaig tornar no sabia que passaria i em feia por, però fa uns dies ens van informar de la situació. Ens van dir que la beca sèrie igual sempre en quant estigueren tots els papers bé. Tot i que les classes i exàmens foren de manera on-line a l’hora de fer-nos les convalidacions d’assignatures el procediment seria el mateix.
T’agrada estar allí? Quan podràs tornar i t’agradaria viure a Southampton?
Em va sorprendre fins a mi mateixa perquè en cap moment en vaig sentir rara, des del primer dia em vaig sentir molt a gust. Em va agradar molt estar allí i espero poder tornar. Ara ho veig molt mal per tornar abans que acabo el curs, però espero poder tornar a juny encara que les classes siguin online per aprofitar estar allí almenys dos o tres setmanes. A mi el poble m’agrada molt, es viu més tranquil i eres més lliure. No el canviaria per re, espero poder tenir un futur aquí.
Vol donar un missatge esperançador?
Jo crec que si som responsables i seguim les mesures que ens han dit que prompte els números que només fan que pujar començaran a baixar i prompte podrem tornar a la normalitat.
