Del Matarranya al món · Especial Coronavirus: Elsa Esteve
Està vivint la situació des de Canàries on està estudiant Turisme. Tenia previst fer les pràctiques a allí, ara no sap que passarà. No sap quan podrà tornar a casa
Elsa Esteve (Pena-roja de Tastavins, 1996) està fent un programa de mobilitat SICUE a Tenerife. De moment està vivint la situació des de Canàries i no sap quan podrà tornar. Està estudiant Turisme i tenia previst fer les pràctiques a allí, ara no sap que passarà.
On estàs, què fas i perquè vas decidir marxar?
Estic fent el programa SICUE, és fer un curs a una altra universitat d’Espanya. Jo estic estudiant Turisme, abans estava a Tarragona, a la facultat de Vila-seca. Vaig marxar perquè volia fer les pràctiques a un altre lloc, canviar i anar a un lloc diferent. No volia fer un Erasmus, dintre d’Espanya estava entre Galícia i Canàries, i finalment vaig triar Tenerife perquè es una destinació turística de les més importants.
Com és la ciutat a la que estàs?
La ciutat on visc és San Cristóbal de la Laguna, està a la vora de la capital, Santa Cruz. M’agrada molt i estic molt bé. Hi ha molta vida universitària. És molt bonica, tot el centre està format per casetes colonials, són les típiques casetes de colors, em recorda com si estigués a L’Havana de Cuba.
On et va agafar la crisi sanitària del coronavirus?
Jo estava aquí a Tenerife, i encara estic. Es va començar a parlar que hi havia casos a la facultat i des de la Universitat ens van enviar un comunicat com que suspenien les classes. Molta gent va decidir tornar a casa. La gent es va tornar un poc loca. Molts de SICUE vam pensar en quedar-nos perquè teníem pensat tornar per Setmana Santa i pensàvem que no s’allargaria tant.
A Canàries es va detectar el primer positiu en coronavirus d’Espanya, com va reaccionar la societat?
El primer cas va ser a la Gomera, l’illa al costat de Tenerife. Sí que es va parlar, però com una cosa normal. La gent com era a l’illa del costat no es preocupava. Fins que no va arribar no se li va fer molt de cas. Just unes setmanes després van sortitr casos al sud de Tenerife, on van confinar a un grup de persones a un hotel. Entonces es va començar a preocupar més la gent.
Els carnavals són uns dels esdeveniments més importants i famosos de Canàries. Quan es van produir ja hi havia algun cas confirmat, vas veure algun tipus de restricció?
Les restriccions van ser per la calima. A causa del temporal van suspendre el primer dia de carnaval. Però al dia següent ja es va retornar a la festa. Estàvem fatal de la calima, al sud ja hi havia casos de coronavirus i al nord a Santa Cruz estàvem 500.000 persones o més de festa. Eren unes setmanes que la gent només pensàvem en la festa i no fèiem molt de cas.
Pel que fa a l’educació. Com són les classes?
Ara fem totes les classes i treballs de manera virtual. Jo al maig anava a començar les pràctiques a una agència de viatges de Santa Cruz. Segurament no les podré fer tot i que estan mirant de fer-les a distància, però és complicat perquè moltes agències estan tancant. Des de la universitat de Tarragona van contactar en mi i em van preguntar si volia tornar a fer les classes allí, com si suspengueren la SICUE i tornara a estar matriculada allí. Però vaig decidir que no, que preferia acabar el curs aquí.
Com era el teu estil de vida allí abans de la situació?
Entre setmana anava a classe i els caps de setmana aprofitàvem amb les amigues, que també són de SICUE, i anàvem a visitar l’illa o per viatjar a les altres illes i quedàvem a sopar als guachinhches, els restaurants típics de Tenerife.
Segueixes a Espanya, però has vist alguna peculiaritat cultural diferent al territori?
Com estan lluny pareixen un altre país, la veritat. Són gent molt oberta i s’ho prenen tot amb molta tranquil·litat. Són gent que li agrada molt la seva cultura. Em va sorprendre la carrera de Turisme perquè està molt orientada a promocionar molt lo seu de casa, lo seu territori. Em va agradar molt, és el que se té que fer en lloc de pensar que vinguin molts de turistes d’altres llocs. He après molt de coses de la seva cultura i història.
Et quedaries en un futur?
M’agradaria molt estar aquí, però no em quedaria. Està molt lluny de casa. No m’importaria segons com venir a treballar una temporada en un futur quan acaba la carrera, però de moment no.
Amb la declaració de l’estat d’alarma sanitària has intentat tornar?
Com tenia previst tornar per Setmana Santa vaig intentar canviar el vol i tornar abans. Però com han allargat l’estat d’alarma han suspès molts de vols. La veritat no tinc ni idea de quan podré tornar. Estic mirant per intentar tornar al maig, però dependrà de com estigui la situació.
Vols donar algun missatge especial?
Simplement donar molts d’ànims a tots, tot i que ara toca tenir paciència i quedar-nos a casa és important fer-ho per a que tot acabo prompte pugem i puguem sortir. També dir-los tant als amics com a la família: mons pares, ma germana, mons iaios, tios i cosins que els estimo molt, que vagin pensant un dia quan s’acabo tot això per ajuntar-nos tots i fer un dinar.
