Del Matarranya al món · Especial Coronavirus: Trini Peris
Va decidir confinar-se a casa dues setmanes abans que Boris Johnson declarés l'Estat d'Alarma després de veure la situació dels seus familiars a Itàlia i Espanya
Trini Peris (Calaceit-1972) fa 14 anys que viu a Fleet (Anglaterra). Va decidir confinar-se a casa dues setmanes abans que Boris Johnson declarés l’Estat d’Alarma després de veure la situació dels seus familiars a Itàlia i Espanya.
Com és la ciutat a la qual estàs?
És una ciutat tranquil·líssima tot i que té 60.000 habitants. És una ciutat molt extensa i no està tot aglomerat. De fet ha sigut escollida vàries vegades com el millor lloc per a viure a Anglaterra. Les raons són per un conjunt: estació directa a Waterloo, factor que ajuda a tots els que treballen a Londres, l’autopista passa per fora de la ciutat i no afecte al tràfic intern. També té un parell de zones de natura com el canal o el llac, és una ciutat que segueix sent molt poble per una part.
Quants anys portes vivint allí?
Vaig venir aquí al novembre de 2006, a finals d’aquest any farà 14 anys. Vaig venir aquí per estar en la meva parella, que és angles. Després d’estar tres anys anant d’un país a l’altre vam decidir que era millor que jo vingués aquí a viure.
Va ser fàcil marxar i començar la nova vida?
La decisió va tardar tres anys i per tant hi ha moltes coses que les vaig haver de ficar a un costat. Però al final és on la vida et porte, et coste encara volent marxar, no és fàcil, però al final t’acostumes. Però, avui en dia en un parell d’hores estem a Espanya i amb les tecnologies ens podem veure i estar connectats. No és tan dur com podria ser, però encara així trobes a faltar als amics i família sobretot.
Quan vas marxar, ja sabies l’idioma o el vas aprendre allí?
Vaig començar a dependre anglès als 30 anys. No és fàcil de dependre però ajude molt tenir una raó per parlar i dependre. No hi ha millor forma de dependre l’idioma que tenir una parella del mateix país per a practicar.
Pel que fa a l’àmbit laboral, vas marxar ja amb una feina?
Quan vaig arribar estava estudiant a la Universitat Oberta de Catalunya, vaig acabar quatre mesos després i va ser quan vaig buscar feina. Em va costar un mes trobar-ne i a la segona entrevista, va ser una mica de sort i estar al lloc adequat. Em van agafar per una substitució de maternitat i em van dir molt clar que era una substitució i que si tornava la persona hauria de marxar. Però 13 anys després, encara estic allí.
Com és el lloc on vius?
És tranquil, aquí tinc menys vida social que a Espanya, allí tinc molt més amics. Jo passo moltes hores al jardí, he descobert un nou hobbie cuidant el jardí. Avui en dia és un luxe, per al confinament no hi ha res millor perquè així pots sortir. Ara viatjo més, per la feina i la família, que la tinc per diferents països. Més o menys la vida és com a tots els llocs, però el que passa és que a Espanya hi ha més festa, és més social i aquí es viu més de cara a casa. Són més seus, arreplegats. Per fer amistats els cercles són més tancats però jo crec que m’he integrat, em diuen que sóc més d’aquí que d’allí. A Espanya em diuen que tinc accent anglès, i aquí em diuen que tinc accent espanyol.
Respecte a la situació actual que estem vivint, on et va agar l’estat d’alarma?
A mi per sort em va agafar aquí a Anglaterra, però jo tinc família a Itàlia i a Espanya i ja feia temps que ens contàvem el que passava i ja vivia la situació. Em vaig confinar dues setmanes abans que ens confinarem aquí a Anglaterra. A nosaltres encara ens deixen sortir a fer un poc d’exercici o a comprar. Però ja veurem, els números estan pujant molt fort i crec que arribarem o passarem a Italià o Espanya. A les tendes al principi el menjar faltava, però el diumenge vaig anar a comprar i la tenda ja estava bé. Hi ha alguna tenda que no deixa entrar, només dona opció a la gent que més ho necessita. També hi ha moltes discussions per les llibertats, perquè la policia et pugui retenir, però ja no es parla tant perquè al final s’adonen que és necessari.
Aquesta situació que estem vivint, com t’afecte allí personalment?
Jo ja treballava des de casa, però al març havia decidit que aniria un parell de dies a l’oficina. Justament el dia que vaig començar ens van dir que si volíem ens quedarem a casa, que no estàvem obligats a anar. Jo ja estic acostumada a treballar des de casa i ja tinc el meu lloc preparat. Sin embargo, els companys que no ho feien abans els hi està costant, perquè no tenen un lloc adequat. Les restriccions en el moviment també m’han afectat, el 23 ho van tancar tot i jo el 20 havia d’anar a Islàndia de viatge. Però veient la situació la setmana anterior ja els vaig dir a les amigues que jo no aniria. I ja el dia abans ja van tancar tot i van dir que no es podia viatjar.
Respecte a tornar a Espanya, tenies prevista alguna visita pròximament o saps quan podràs tornar?
Jo la veritat que la parlo d’Agost, de les festes. Si es pot viatjar, passo el que passo, a l’agost ens trobarem tota la família a Calaceit. No sé si podrà ser. No les tinc totes. Però ja veurem. Serà una cosa progressiva, a poc a poc, no serà d’un dia a l’altre poder sortir. Ho hem de fer pel bé de tots.
Per acabar, vols donar algun missatge sobre la situació i als teus coneguts?
Tot això passarà, resistirem. Espero que aprenguem a valorar molt més el que tenim, que segons com, també ens fa falta. Vull saludar a tots els amics de Calaceit, i de tots els altres pobles, a tota la família i atot el món. Ja tinc ganes de poder donar-mos una abraçada. Molts besets, cuideu-tos i sobretot cuideu.
