Del Matarranya al món · Especial Coronavirus: Laura Navarro

Laura Navarro (Massalió, 1993). Treballa com a infermera en el servei d’urgències de la Clínica Montpellier a Saragossa. Tracta pacients amb coronavirus. Parlarà de la malaltia i els nous símptomes detectats. Explicarà com es fan els tests PCR, així com la importància de fer-los a tota la societat.

Treballa des del 2016 en la clínica d’urgències Montpeller a Saragossa. Ha participat com a assistent en pista de Moto GP i Superbikes en el circuit Motorland Aragó (2015-2016). I està Graduada en infermeria per la Universitat San Jorge, Saragossa (2016). Experta d’infermeria en Anestèsia i Reanimació (2019).

Explica’ns sobre la Clínica, què és el que feu?
El centre principalment s’encarrega de prestar assistència medicoquirúrgica. Engloba moltes especialitats. Com ara la cirurgia general, traumatologia, cirurgia plàstica. És molt ampli el sector de les especialitats.

Tu exactament què fas?
Jo estic en el servei d’urgències. Per tant, m’encarrego de atendre a qualsevol pacient que requereixi de una assistència urgent. També de fer consultes de infermeria, revisem les cures de les intervencions quirúrgiques o inclús revisar ferides de urgències. Es un servei de urgències mol complet.

Com feu la valoració als pacients?
Quan un pacient arriba es fa una valoració i una sèrie de preguntes, es lo que se coneix com triatge. Consisteix en classificar un poc els símptomes i la gravetat del problema. El que fas amb això es conèixer la prioritat del pacient: lleu, moderat o greu. Per saber on el derivem.

En la clínica, ateneu casos de coronavirus? Com feu l’atenció?
És una situació més especial. El triatge es fa de la mateixa forma, però prestes més atenció a la simptomatologia de la malaltia, i si compleixen criteris segons el protocol es traslladen a aïllament i una vegada aïllat es procedeix a la valoració del pacient. S’han d’usar equips de protecció, és una valoració més especial.

Com li comuniqueu a un pacient i la seva família que està infectat?
A principi quan passem a aquest pacient a l’aïllament el pacient ja es fa a la idea del que passa. Comunicar el diagnòstic no és una sorpresa, ja saben el que pot ocórrer. A les famílies expliquem que és una situació especial, que el pacient ha de estar sol i aïllat i ells es poden comunicar de manera telefònica amb el malalt. El metge és qui comunica a les famílies el seguiment de l’hospitalització.

Com viu el procés el pacient infectat?
M’atreviria a dir que el pacient no és molt conscient del que passarà. Ells estan sols, sense els seus sers estimats, malalts d’un nou virus en procés de recerca, no sap com evolucionarà… Jo crec que ha de ser molt dur. Però bé, per a això també estem els sanitaris, que també d’aportem suport i acompanyament.

Per a detectar el virus es realitzen unes proves o test. Ens pots explicar exactament en què consisteixen?
El test més fiable per a diagnosticar el coronavirus seria el frotis nasofaringi, que consisteix a introduir un bastonet pel nas. Amb això s’analitza la PCR, que mesura el material genètic del virus i et diu si ets positiu o negatiu al coronavirus. És la mesura més fiable per al diagnòstic.

A quines persones es realitza el test?
El criteri de fer-lo o no depèn una mica de salut pública i de l’estat del pacient. Lamentablement només se sol fer amb una simptomatologia evident. Depèn molt de la resta de proves complementàries. En tot el conjunt es decideix si s’ha de fer o no, si compleix criteris per a fer-ho.

Creus que seria necessari fer els test a tothom?
Absolutament sí, és una manera d’estudiar. Analitzar a les persones que ho han passat. Si una vegada recuperats han generat anticossos o no, si són immunes… En fi, valdria per a investigar. Fer-ho a tota la població permetria saber amb certesa quan podem desfer la quarantena i fer-ho amb seguretat sense risc a tornar a sofrir una ona de coronavirus.

Estem veient moltes iniciatives de confecció de mascaretes. Com viviu la crisi de material?
Ara per ara no ens falta de res. És cert que nosaltres pel nostre compte estem reutilitzant alguns dels materials per a possibles desproveïments. I de manera general tenim sort i sí que tenim. Però és veritat que hi ha molts centres que no disposen de tot el que es necessita i és bastant trist no poder treballar amb les mesures que requereix, ja que és una de les principals eines per a prevenir la infecció.

En quant a la malaltia del coronavirus, en què consisteix exactament?
Per posar-nos en situació, va començar a la Xina. Es va descobrir que hi havia pacients amb una pneumònia atípica, sense classificar. Els pacients tenien en comú que havien estat en un mercat en el qual es venien animals salvatges. Aquest virus és de tipus ARN. Això significa que muta bastant ràpid i el seu reservori solen ser els animals salvatges, que és el que va fer que es transmetés als humans, en relació a aquest mercat. Es transmet per gota respiratòria, és a dir quan tossim o esternudem. Aquestes poden arribar fins i tot a un metre o dos de distància, per això s’ha de tenir molta precaució quan tossim o esternudem. Cal posar-se el colze, no tocar-se la cara, cal rentar-se les mans contínuament… amb unes mesures higièniques bastant rigoroses i amb una mica de precaució jo crec que és possible controlar-lo.

Quin és el principal problema del COVID-19?
El problema d’aquest virus és controlar el període d’incubació, això és des del moment que ens contagiem i desenvolupem els símptomes. Hi ha molta gent que ho pot portar damunt, és asimptomàtica i no desenvolupa símptomes, però ho pot anar transmetent. Per això és tan important anar amb compte i estar a casa perquè podem estar infectats i propagar el virus sense ser conscients. Sobre els seus símptomes, els més típics són presentar febre, tos seca o dificultat respiratòria. Com qualsevol altre virus pot tenir mal de coll, cefalea, dolor muscular, diarrea o fins i tot coses greus com a fallo renal o quadre respiratori greu. També és cert que la malaltia està en contínua recerca i van sorgint nous signes i símptomes. Ara han proposat com a símptoma la lesió dermatològica. Afecta als dits de les extremitats i es caracteritza per l’enrogiment i picor; i sol aparèixer en nens i gent jove. En estar en contínua recerca no podem cerciorar com és d’àmplia la malaltia, ni quants símptomes té, encara no està gens classificada. El problema és que, si contagiés a molta gent alhora, al final la demanda seria superior als recursos que disposaríem i al final podria haver-hi una saturació del sistema i podria ser molt greu.

És més perillosa del que sembla?
A l’ésser un virus desconegut a no hi ha ni vacuna ni tractament concret no sabem com ens pot afectar l’organisme. Sempre estan sorgint noves alarmes i no cal subestimar a la malaltia. Per això és tan important el tema dels tests, perquè caldria estudiar aquests casos. Caldria veure si els pacients que han desenvolupat aquesta malaltia han desenvolupat anticossos, si estan immunes, si aquests es desenvolupen en tots o no… no sabem al 100% si després estarem protegits d’aquells que han desenvolupat la malaltia. Per això cal estudiar-ho bé i repetir els test per a estudiar-ho millor.

D’altra banda, tornant a la Clínica, teniu saturació?
En urgències no hi ha hagut modificació, seguim 24h. Però és veritat que les persones no acudeixen tant, només per coses greus. La saturació ha disminuït, però el treball el continuem realitzant de manera rutinària i amb normalitat. Tenim casos de tot. La gent ha d’assistir a urgències si té problemes de qualsevol tipus, perquè cal tractar-lo. No han de tenir por d’acudir pel tema del coronavirus.

T’agradaria donar algun consell?
Els recomanaria que continuïn quedant-se a casa, la malaltia no és per a prendre-la de broma; només cal sortir per a l’imprescindible i necessari. Cal cuidar molt la higiene.

Vols recomanar alguna iniciativa?
Bé, estem veient que molts serveis no tenen el material que necessiten. Si que hi ha moltes iniciatives per a ajudar amb aquest problema. Però des del Col·legi d’Infermeria de Saragossa s’ha posat en marxa una recollida de fons per a comprar material per a l’Institut de Recerca Sanitària d’Aragó. Si voleu passar per la web per a consultar-ho i aportar fins i tot un donatiu.

Per a finalitzar, t’agradaria donar algun missatge esperançador?
Aquesta lluita és de tots, tots som imprescindibles. No podem ajudar a tots, però tothom pot ajudar a algú. Així que entre tots ho aconseguirem. Molts ànims que ja queda poc.

Pots escoltar l’entrevista aquí:

JOSÉ BLANCH