Del Matarranya al món · Especial Coronavirus: Laura Mestre

Laura Mestre Saura és de Pena-roja i porte 8 anys vivint a Amberes, Bèlgica. Va venir a Espanya just abans de l’estat d’alarma. Parlarà de com ha viscut el procés de confinament i desescalada des de Bèlgica, on no han tingut estes dos mesures en restriccions sinó que han sigut recomanacions.

On estàs i quant de temps portes vivint allí?
Estic a Amberes, Bèlgica. Porto des de l’any 2012, uns 8 anys.

Perquè vas decidir marxar?
No va ser cap motiu en concret. No teníem treball ni la meva parella ni jo i vam dir anem a buscar per Europa, vam estar a Holanda al nord, després al sud i després vam veure una oferta de treball aquí a Amberes i vam venir. No va ser cap motiu en concret, va ser l’aventura. Érem jóvens i volíem conèixer món.

Pel que fa a l’idioma, ja sabíeu angles o vau dependre allí?
Bueno jo d’angles tenia el que s’estudiava a l’institut, no tenia molt més, però t’espaviles de seguida. Aquí es parle lo flamenco, un dialecte de l’holandés. No teníem ni idea, però aquí en angles tothom s’entén. A poc a poc ens vam entendre bé.

Com és Amberes per a tu?
A mi m’agrade molt viure aquí, per a mi és molt bonica. Al principi em va sorprendre que el clima era molt oscur i nugol i plou bastant. Però al final t’acostumes. És una ciutat molt turística i universitària. És molt agradable de conéixer.

Quants habitants té?
La ciutat d’Amberes té com uns 500.000 habitants aproximadament. No és una ciutat enorme, si la vols visitar sansera caminat es pot fer perfectament, Brussel·les és més gran.

Destacaries alguna diferència cultural?
Sí la verdad que sí, al principi vaig notar molta. Ara ja m’he acostumat. La gent és molt tancada, a Espanya som més oberts i cridaners. Aquí la gent encara que et conegues bastant o quan te la presenten li dónes la mà, no dos bassetes com fem natres, són més distants.

Respecte al coronavirus, on et va agafar esta crisi sanitària?
Em va agafar a mitges, jo no tenia ni idea del que estava passant en el coronavirus i la darrera setmana de febrer vaig agafar un vol improvisat per visitar la família a Espanya perquè el meu fill tenia vacacions. Quan vaig estar allí va ser quan em vaig enterar una mica de tot. Vaig tornar el dia 29, i ja va ser després a mitat de març quan es va complicar la cosa. Vaig estar allí molt poquet abans però em va agafar aquí.

Durant este temps, algun familiar tenia una visita preparada?
Mons pares tenien una visita per la primera setmana d’abril i els hi van cancel·lar el vol. Ara estem a l’espera de què el canvien. Va ser la mateixa companyia qui va cancel·lar directament. La tercera setmana de març van enviar un mail explicant-ho.

Quan vas marxar al febrer, vas veure alguna restricció als aeroports?
Va ser una situació habitual com sempre. Sí que havia sentit que hi havia un virus de Xina, però no tenia consciència de tot el que es venia damunt. No vaig notar res estrany. Crec que ningú era conscient a finals de febrer.

Allí a Bèlgica, quan va arribar la crisi sanitària?
Més o menys va anar tot igual. Des de que vaig tornar vaig estar mirant les notícies dels dos llocs, i aquí hem anat una mica en retràs. De fet, aquí no hem arribat a estar 100% confinats com a Espanya. Sempre ens han insistit a sortir a fer esport i a passejar. Ha sigut diferent. Però jo vaig estar sense sortir de casa fins a principis d’abril perquè tenia temo per les notícies que veia a Espanya. De fet pensava, aquí estan locos, toca la gent al carrer. Però al final ja vaig sortir. Si veia algú pos canvies d’acera. Es podia eixir en la gent que viu a la mateixa casa.

Com expliques, no teníeu restriccions i teníeu més llibertat de moviment
Sí, de fet animaven a eixir i que no és quedaré la gent a casa per tant de temps i que la gent sortira a passejar i fer deport en membres de la mateixa família. Però jo vaig estar com dos setmanes i mitja que no sortia perquè veia el que passava a Espanya. Era més que res temo, perquè pensava que això es multiplicarie.

Respecte al sistema sanitari, es va gestionar millor allí?
Bueno jo no sé si millor o pitjor, però sí que és cert que crec que ha influït pel fet que aquí no s’han col·lapsat els hospitals. No sé si influeix o no, perquè la sanitat sigui privada o no. La cultura de donar-te la mà també potser ha reduït els contagis. Perquè habitualment només et dónes la mà, no t’arrimes tant com a Espanya.

Com és el procés de desescalada a Bèlgica?
A poc a poc ja es pot sortir en membres que no són de la família. També s’han centrat molt en recuperar lo curs escolar a poc a poc, primer universitat, després instituts i ara se supose que el 2 de juny els xiquets menuts ja entraran al cole. S’han centrat molt en això. També van obrir les tendes a poc a poc, setmana a setmana. Però no ha sigut per fases com a Espanya. Ha sigut diferent, sense fases, ha sigut setmana a setmana.

Quant al treball, se adaptat per treballar de forma telemàtica?
S’ha adaptat al teletreball. Però natres per exemple treballem en una empresa de logística que és presencial i han donat l’opció de qui vulgui anar a treballar els hi han donat un incentiu, com un extra, suposo que per risc laboral, i els que no s’han quedat a casa treballant en ERTE com a Espanya. I la gent ha tingut l’opció de quedar-se a casa com jo per cuidar del xiquet, el mou home sí que ha anat a treballar.

I les escoltes, les van tancar?
Les van tancar just la tercera setmana de març i se supose que tornaran a obrir el 2 de juny. Han hagut d’adaptar-se i hi han habilitat locals perquè els xiquets no estiguen tots a les mateixes aules. Han adaptat edificis al voltant dels col·legis perquè els xiquets només hagueren d’estar en grups menuts. S’han centrat mol en les escoltes. Clar els més joves sí que pots separar les taules, però en els xiquets és més complicat i ho han adaptat perquè hi hagi menys crios per aula.

D’altra banda, abans d’esta situació com és el teu estil de vida allí?
Era molt senzill, anar a treballar, portar el xiquet a escola i a les tardes disfrutar al parc de baix de casa. També tenim un centre cultural baix de casa que fan activitats pels xiquets, i els caps de setmana solem fer moltes excursions en bici, perquè aquí és el nostre mitja de transport. Fem rutes llargues de bici. També viatgem de tant en tant a visitar pobles de per aquí que són molt bonics.

Esteu a gust a la ciutat?
Sí, la verdad que sí. L’adaptació, suposo que com a qualsevol puesto que no és lo teu, coste. Però en lo tems estic molt contenta. El nostre fill va néixer aquí, fa ja quasi 4 anys. Va a l’escola aquí. Estem molt contents.

De cara al futur, feu intenció de tornar al Matarranya?
Mos agradarie, però no ara immediat. En un futur segurament que sí, la terra sempre tire. De moment estem molt bé aquí i no tenim plans.

Saps quan podràs tornar al teu poble?
Jo solgo venir al setembre a les festes de Pena-roja, però jo faig càlculs que fins Nadal no crec. De fet no he mirat vols ni re, perquè tal com està la situació no sabem re.

Per acabar, vols donar algun missatge als nostres oients o saludar a algun familiar?
Estigueu tots tranquils, que eixirem d’esta. A seguir les normes com ara. I un saludo molt especial als meus pares, a ma germana, a tota la família i als amics de Pena-roja per supost.

Pots escoltar l’entrevista completa en aquest reproductor:

JOSÉ BLANCH