Del Matarranya al món • Especial coronavirus: Yolanda Lombarte

Yolanda Lombarte (1996) és de Pena-rojade Tastavins i va marxar a Alemanya a visitar a una amiga dies abans de declarar-se l’estat d’alarma. Ha viscut la crisi sanitària des d’allí al no poder tornar i cancel·lar-li els estudis de màster. Ara continue a Alemanya, on està deprenent una nova llengua i ja fa plans de quedar-se en un futur.

On estàs i quant de temps portes?
Ara mateix estic a Bochum vivint en una amiga, Annabella. Vaig venir a visitar-la el 12 de març i quan portava aquí una setmana les coses es van complicar. Em van cancel·lar el màster que feia i com no tenia molts compromisos a Espanya vaig decidir quedar-me fins que millorare la situació, per al moment fins que no obriren les fronteres no tornaré.

Quan vas marxar a Alemanya, quina era la situació als aeroports?
Vaig venir el 12 de març des de l’aeroport de Barcelora i tot ere normal. Sí que veies a algunes persones que anaven en mascarilles però quasi ningú, a l’aeroport no em van ficar cap problema ni em van fer cap pregunta relacionada en el COVID.

Com va ser allí el confinament?
Aquí hi havia estat d’alarma però no havien plantejat unes mesures com les d’Espanya. Al cap de la setmana que portava aquí van ficar les mesures que no podien sortir al carrer en grups majors de 2 persones, i havien de ser de la mateixa casa, havies d’anar al carrer en mascarillesi van tancar tot. Sol hi havia transport pels treballadors essencials, recomanaven que si podies treballar telemàticament que ho facis. A les  universitats van cancel·lar totes les classes i ho feien telemàticament.

Saps com funcione allí el sistema sanitari?
Aquí el sistema és diferent, crec que no és completament públic. Aquí no va haver-hi més col·lapso als hospitals, crec que de contagis hi havia més o menys que a Espanya però van deixar de contagiar-se antes i els hospitalitzats i morts són menys que a Espanya. Suposo que van ficar menys restriccions per què la gent acate millor les normes i ho porten més controlat.

Heu tingut un procés de desescalada com el nostre?
Més o menys, aquí van anar traient les recomanacions i a poc a poc van augmentar el número de persones que podien ajuntar-se. Van obrir museus, centres comercials, algunes feines que treballaven telemàticament ja van poder tornar, van col·locar a tots els llocs puestos per la higiene de mans.

Vas marxar de visita, però on has viscut este confinament?
L’Annabella viu a Bochum i els primers dies estàvem allí. Però quan van dir que ens havíem de confinar ens vam ajuntar amb uns amics seus a Mülheim i estàvem 4 a una casa. Vam estar aquí 6 setmanes i després quan ja van traure noves mesures i vam anar a Bochum que és on viu ella normalment i ara estem aquí vivint de nou.

Pel que fa a estes ciutats que has estat com són?
A la ciutat on vam estar confinats hi ha aproximadament 170.000 habitants i a Bochum uns 365.000. Les ciutats són molt diferents al concepte de ciutat que tenim allí a Espanya, per l’arquitectura de les ciutats i com estan organitzades no paix que estigues a una ciutat com Zaragoza. Mülheim va ser una zona de les més industrialitzades de tot Europa, però van tancar totes les indústries de metal·lúrgia i ara s’han convertit en unes de les zones més verdes en pocs anys.

Destacaries alguna diferència social respecte al Matarranya?
Els costums són una mica diferents. Aquí segueixen una vida diferent, matinen més, a les 6-7 marxen a treballar, solen dinar a les 12-13 i sopen a les 7-8 de la tarde. Però a l’estar confinats vam adoptar l’horari espanyol dinant a les 3 i sopant a les 22.

Com has viscut la situació del que passava a Espanya?
Al principi va ser bastant dur, tampoc és fàcil pendre la decisió de quedar-te aquí en tota la situació que hi ha. Però, per tornar havia de passar per vàries estacions de trens, dos aeroports, autobusos… i en el procés no saps si pots contagiar-te del virus i transporta’l d’un lloc a l’altre. La decisió no va ser fàcil, les primeres setmanes amb tot el que escoltaves espantava molt la situació. Estàs a un altre lloc, els familiars estan lluny, no saps si estan bé, quan podràs tornar o si els podràs veure a tots. Sí que he tingut contacte parlant molts de dies, ells estan bé i jo també.

Saps quan podràs tornar?
Estan dient que a finals de juny igual obrin fronteres entre Espanya i Alemanya. Estem a l’espera, entre juny i juliol espero poder tornar.

D’altra banda, pel que fa a l’idioma sabies alemany abans de marxar?
Sempre havia pensat que és un dels idiomes més difícils i mai em veia estudiant-lo. Però aquí confinats parlaven tot el dia en alemany i al final com els estava escoltant tot el dia i no entenia res va ser la motivació per començar. Al principi va ser un poc de broma, a més ells estudiaven castellà i jo alemany pel meu conte. Ara ja m’he apuntat a un curs per poder traurem un nivell bàsic almenys, i com del màster encara no tinc clar com podré continuar de moment em traure l’alemany i potser em quedo a treballar aquí una temporada i després torno a acabar el màster o al revés, no ho sé. Després de portar este temps i d’escoltar-lo tot el dia ja vas entenent coses i és una llengua molt bonica.

T’agrade estar allí, et quedaries per un temps?
Al principi va ser difícil no poder comunicar-te bé en la gent, tot i que sí que parlava en anglés, tot l’entorn parlava alemany i era complicat. Ara ja porto casi 3 mesos aquí, ja vas entenent més coses i trobo que és un bon lloc per a treballar un temps o si arribo a dominar la llengua plantejar-me estudiar alguna cosa o fer alguna cosa més aquí.

Per acabar, vols enviar algun missatge?
Dir-li a familiars i amics que tinc allí a Espanya que quan puga venir, vindré a fer una visita i després si torno aquí per estar una temporada qui vulge animar-se a visitar-me pot venir a fer-me una visita.

 Pots escoltar l’entrevista completa en el següent reproductor:

JOSÉ BLANCH