Les dones del Matarranya creen xarxes de sororitat per lluitar contra la violència de gènere

El Centre Comarcal de la Dona de la Comarca del Matarranya, amb la col·laboració dels Ajuntaments i l’Escola d’Educació per a Adults, està oferint una activitat per a les dones del territori, denominada ‘Dones i poble: el meu poble em cuida’. A través dels fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere s’estan impartint tallers per establir xarxes de sororitat entre dones.

Un bon nombre de pobles del Matarranya s’ha sumat a esta iniciativa, que té com a objectiu crear xarxes de suport mutu entre dones. Per a això, es treballen aspectes clau per a establir unes bones comunicacions i relacions. Estudien com detectar i oferir ajuda en casos de violència de gènere i com prevenir l’aïllament que moltes vegades sofrixen les dones en situació de violència. Diana Albors, psicòloga del Centre Comarcal de la Dona, explica com s’orienten els tallers: “es plantegen dinàmiques per treballar per exemple l’exclusió, perquè en el perfil de la dona que patix violència de gènere ella mateixa es reclou en el silenci, l’ocultació… És un tema tan complicat, tan escabrós i molest que no volem conèixer i això fa que cada vegada estes dones es queden més aïllades”.

Per la complexitat del tema i les reticències que hi ha a tractar la violència de gènere la resposta a la iniciativa està sent desigual en les diferents localitats. Des del Centre entenen que és una labor complicada, però que s’ha d’anar fent per anar despertant consciències i que la gent pergue la por a parlar sobre la violència de gènere. “Hem notat que hi ha negació, hi ha dones que neguen que això estiga passant; també minimització, és a dir, dones que diuen que no és per tant; i llavors també existix gent conscienciada, amb coneixements, dones que han sigut víctimes i que han aportat la seua experiència” comentava Albors.

En estes sessions s’està treballant de manera participativa i dinàmica. Les dones treballen habilitats de comunicació assertiva, escolta activa i a perdre la por de comunicar els propis sentiments. Estes xarxes que s’han començat a teixir, també tenen un paper preventiu, ja que es pretén orientar a les dones perquè reconeguen les conductes de maltractament en les relacions i que en els seus entorns s’eduque a les criatures de tal manera que es puga anar creant una societat més igualitària.

Arenys de Lledó, Beseit, Calaceit, Queretes, Fórnols, Fondespatla, La Freixneda, Lledó, Massalió, Ráfels i Torredarques són els pobles que s’han sumat a esta iniciativa.

MARTA JIMÉNEZ