La Moratella, un assentament ibèric vinculat a la indústria tèxtil que va perdurar en el temps
De les més de 300 peces que aniran d'Amposta a Teruel, bona part estan relacionades amb la producció tèxtil. Durant les excavacions d'abril es va trobar una moneda romana de l'emperador hispà Maxi
El poblat iber del ‘Tossal de les Vinyes’ de Ràfels, conegut popularment com la Moratella, és un dels enclavaments històrics més desconeguts i a la vegada més fascinants del Matarranya. De fet, el Taller d’Ocupació sobre Arqueologia que va impulsar la Comarca del Matarranya fa uns mesos va centrar part de les seues pràctiques en fer excavacions i consolidacions en este jaciment tràgicament espoliat. I els resultats van ser sorprenents. Carlos Campelo Gaínza, Charly, va ser el director d’este taller, i va apuntar en una entrevista concedida a este mitjà que «la Moratella és un poblat catalogat com a iber. Però després de les investigacions que s’han fet i de l’excavació més recent, entenem que no només va ser un poblat iber sinó que pareix que l’assentament va perdurar molt més en el temps». L’aparició d’una moneda romana de bronze dins d’estes excavacions és la que fa plantejar estes hipòtesis.
Durant les excavacions del passat més d’abril es van fer troballes molt destacades. El director del taller va recordar que «al principi vam trobar molta ceràmica ibèrica, però excavant les habitacions i cases del jaciment es van trobar peces que ens diuen que este poblat no només va ser ibèric, sinó que va viure ocupacions més recents». Destaque l’aparició d’una kylix grega, una copa de beure vi que s’usava durant l’antiga Grècia. Però les troballes romanes també són molt rellevants. Van aparèixer trossos de cristall, una agulla de coure o de bronze, com també el fragment d’un timiateri romà, un crema-perfums de l’època. I per damunt de tot això destaque la moneda romana. «És una peça de bronze que ens aporte molta informació. S’hi identifique Maxi, que va ser un emperador hispà entre els anys 383 i 388 després de Crist». Per tant, va ser una moneda encunyada durant l’època de l’hispà Magnus Maximus.
Tota esta informació, recentment obtinguda, se sume a la que ha anat recopilant el Museu de les Terres de l’Ebre durant el procés de restauració i de catalogació de les peces que van arribar a les seues mans l’any 2011 procedents del jaciment de la Moratella. De fet, Cristian Berge, regidor de Cultura de l’ajuntament de Ràfels, va recordar que «la riquesa patrimonial és enorme». Entre les peces que aniran al Museu de Teruel apareixen diferents atuells, morters i ceràmiques, però «sobretot tenim molta peça de telar, i una de les hipòtesis que es barallen» és que la Moratella «podria albergar una indústria tèxtil molt important». De fet, de les 301 que estaven dipositades a Amposta i que ara aniran a Terol, vora de 200 estan vinculades a la confecció tèxtil. Les troballes recents que va fer el ‘Taller d’Ocupació’ a la Moratella també van ser dipositades al Museu de Teruel, on seran catalogades i restaurades.
En relació a futures prospeccions arqueològiques a la Moratella, Berge va apuntar que «des del Museu de Teruel s’està pensant fer diferents campanyes d’excavació» i que a la vegada es creo un punt d’unió entre el jaciment ibèric i l’espai museïtzat que pròximament albergarà Ràfels. Sobre el poblat iber en qüestió, Cristian Berge va recordar que «gràcies al taller que va impulsar la Comarca del Matarranya, es van excavar unes deu cases», apareixent restes impressionants. A partir d’ara, interesse «consolidar el jaciment. Els murs estan en un estat bastant precari, i en cas de tronades fortes o alguna nevada, la part excavada la podríem perdre». L’objectiu final també passe per convertir la Moratella en un jaciment visitable. Parlem d’un poblat ibèric assentat sobre un tossal, amb unes vistes privilegiades mirant a Ràfels, la Serra Molinera i la vall del Tastavins.
