El calendari ‘Pioneras’ 2023 proposa noves activitats per a fomentar la igualtat des de les aules

El calendari per la igualtat, ‘Pioneras’ 2023, proposa noves activitats per a fomentar la igualtat de gènere des de l’aula en els centres educatius de la província. Donat l’èxit que va tenir esta iniciativa l’any passat, la Diputació de Terol (DPT) ha tornat a editar este calendari, protagonitzat per altres dotze dones pioneres i referents de la província de Terol, que es distribuirà als centres educatius d’infantil i primària, així com als Col·legis Rurals Agrupats (CRAs).

Les dones que protagonitzen el calendari de 2023 són l’atleta Carmen Valero, l’astrofísica Ana Belén Griñón, l’Agent de Protecció de la Naturalesa Almudena Miguel Valero, l’escriptora, actriu i directora teatral Angélica Morales, l’enginyera, investigadora i professora Inmaculada Plaza, l’empresària i conductora d’autobusos Consuelo Pechuán, l’arqueòloga i professora Montse Martínez, la científica Elena Castillo, l’esportista Elena Sanz, la ramadera María Pilar Martorell, l’artista Quinita Fogué i la mundialment reconeguda soprano i professora de música Elvira d’Hidalgo.

“Com vam fer l’any passat, vam tirar endavant el calendari a través del qual, en cadascun dels mesos, hi ha una de les nostres protagonistes i en el qual, en la part de darrere, hem guardat el poema i la il·lustració de cadascuna perquè, una vegada passat el mes, el puguen usar com a recurs” de manera atemporal, ha explicat la diputada d’Educació Susana Traver en la presentació del calendari, en la qual també han intervingut Belén Fuertes, cap de la Unitat contra la violència sobre la dona de la Subdelegació del Govern a Terol, Elena Castillo, autora de les il·lustracions, i sis de les dotze dones que conformen el calendari: Angélica Morales, Inma Plaza, Quinita Fogué, Almudena Miguel, Montse Martínez i Consuelo Pechuán.

Traver ha assenyalat que el calendari i la guia didàctica que l’acompanya es repartirà “en totes i cadascuna de les aules de primària” per a “no sols utilitzar la igualtat de gènere en la coeducació com un tema transversal, sinó també la vertebració del nostre territori”. Per part seua, Belén Fuertes ha assenyalat que amb este recurs es continua “donant visibilitat a dones de la nostra terra“, per això, s’ha procurat “que hi hagi representació en totes les comarques”. “Pretenem arribar a tots els centres d’educació primària de la província perquè estos nens i nens tinguen miralls en els quals mirar-se i sentir-se reflectides”, ha conclòs.

Igual que l’any passat, Elena Castillo ha estat l’encarregada d’elaborar les il·lustracions i Bea Royuela de redactar els poemes que acompanyen a cada pionera. Castillo ha mostrat el seu entusiasme per haver tornat a participar en “este projecte tan necessari” i en el qual ha pogut “estudiar la trajectòria d’estes dotze dones estupendes, imaginar com serien si foren les protagonistes de la seua sèrie d’animació, cadascuna amb el seu superpoder, i poder-les representar sense cap trava” en el calendari.

Juntament amb el calendari, s’ha preparat una guia didàctica, amb la col·laboració de Guadalupe Caulín, que conté activitats mensuals relacionades amb les protagonistes de cada mes. Així mateix, enguany, este recurs educatiu per a l’aula incorpora dos novetats: les activitats s’han estès a totes les etapes escolars i s’han preparat activitats globals per a realitzar-les en dies assenyalats, com el Dia Internacional de la Dona.

D’altra banda, l’alumnat de segon del CFGS Mediació Comunicativa de l’IES Francés d’Aranda de la capital de la província elaborarà, a través d’un projecte de classe, un vídeo amb les biografies de les dones del calendari interpretades en llengua de signes i subtitulades. Este projecte voluntari, juntament amb l’adaptació dels poemes a braille i de les biografies amb pictogrames, pretenen eliminar les dificultats d’accés a la informació i els materials manipulatius de les activitats a l’aula, perquè siga el més accessible possible a nivell comunicatiu, “i les activitats de la guia també puguen realitzar-se en els centres d’educació especial de la província”, ha explicat Traver.

El calendari s’ha elaborat amb la Sectorial provincial d’Igualtat que integra la DPT juntament amb les comarques terolenques i la Subdelegació del Govern a Terol. En la pàgina web https://mujeresdeteruel.wordpress.com/recursos/ es pot accedir als recursos didàctics, el format digital del calendari, les biografies i els vídeos de presentació de les pioneres, tant de 2022 com de 2023.

Dotze mesos, dotze dones pioneres
L’any comença amb l’atleta Carmen Valero, natural de Castelserás, que va aconseguir arribar pel cap alt del pòdium com a atleta en els anys 80 i 90, en una època en la qual l’atletisme encara no era professional i en la qual va haver d’enfrontar nombrosos problemes per a poder competir, per ser dona. En el seu recorregut com a atleta ha guanyat dos campionats del món i 25 títols nacionals. A més, va ser la primera dona atleta espanyola, i l’única, que va participar en els Jocs Olímpics de Mont-real en 1976. En 2018, en la XXII Gala de l’Esport Aragonès, va rebre el guardó de Llegenda de l’Esport per ser considerada la millor atleta espanyola del segle XX.

L‘astrofísica Ana Belén Griñón que ha ajudat molts experts a predir tempestes solars a través del seu treball per a la NASA en el projecte “Convivint amb una estrella”, en el qual ha investigat sobre el sol i els seus camps magnètics. Es va criar a Andorra, on va impartir una de les seues xerrades, en la qual va informar els andorrans i andorranes que en 2026, des del municipi, es podrà observar un eclipsi de sol. Actualment treballa en l’Observatori de Canàries.

Almudena Miguel Valero va créixer a Orihuela del Tremedal juntament amb l’avi, qui li va transmetre la professió de guàrdia forestal. En 1998 va aprovar l’oposició per a ser Agent de Protecció de la Naturalesa (APN), convertint-se en la primera dona a la província de Terol a incorporar-se a este treball, i pertanyent, actualment al 5% de les dones APN d’Aragó.

La terolenca Angélica Morales és escriptora, actriu i directora teatral. Va fundar la seua pròpia companyia de teatre, anomenada “La dona bàsica”, i al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis com a actriu. En la seua carrera com a escriptora ha aconseguit diversos premis importants i ha estat finalista del Premi Planeta pel seu llibre “dones trencades”, on les protagonistes són dones de diferents generacions d’una mateixa família. Així mateix, amb el seu llibre ‘El meu pare compta monedes’, va ser la primera dona a aconseguir el Premi Internacional Gabriel Celaya de Poesia.

L’enginyera, investigadora i professora d’universitat, Inmaculada Plaza, va ser la primera directora de la Universitat Politècnica de Saragossa a Terol, ostentant este càrrec des de 2014 fins a este any 2022, i la primera catedràtica de Tecnologia Electrònica. Ha creat i treballat amb un equip de recerca en Tecnologia per a millorar la salut de les persones en el medi rural i ha col·laborat en la creació d’associacions, empreses i col·laboracions, sent pionera en diverses d’elles com a dona. En 2018 va rebre, per part de la Universitat de Saragossa, el “Premi a la dona emprenedora” i, en 2022, el “IEE Women in Engineering Inspiring. Member of de Year Award”, sent la primera dona europea a rebre-ho.

Consuelo Pechuán, natural de Cella, va heretar al costat del seu marit l’empresa familiar d’autobusos, convertint-se, en 1995, en la primera conductora d’autobusos a la província de Terol. Seguint el seu exemple, fa cinc anys, la seua filla també va decidir treballar i implicar-se en l’empresa familiar. Actualment, la línia que gestionen és Cella-Terol encara que també realitzen altres recorreguts per a traslladar als estudiants a l’institut.

Montse Martínez va néixer en Castellote, és arqueòloga, investigadora i docent en la Universitat. Va ser directora en la Universitat de Magisteri a la fi dels anys 70 i meitat dels 80, va dirigir la Universitat d’Estiu de Terol i va ser la primera dona Vicerectora del Campus de Terol. A més, va treballar en la creació d’una biblioteca, ja que, fins a este moment, no n’hi havia. També ha estat la primera dona degana a Terol i ha treballat assessorant dos ministres d’Educació a Madrid. D’altra banda, ha treballat en excavacions arqueològiques i ha publicat els seus descobriments en diverses revistes i llibres. En Alcorisa va participar en diverses excavacions en les quals es va trobar el famós Kalathos, que s’exposa en el Museu de Terol. En reconeixement al seu treball, va rebre el premi Cruz de l’Orde d’Alfons X el Savi.

Elena Castillo, natural d’Alcalá de la Selva, va estudiar Enginyeria Tècnic Agrícola i es va especialitzar en Millora Genètica Vegetal. Després del seu primer treball en el laboratori del COMAV en la Universitat Politècnica de València, va començar el seu doctorat en Ciència vegetal i del medi ambient per a estudiar la biologia i ecologia de les llavors parents silvestres de col, ordi i gira-sol. En acabar el doctorat, va estar col·laborant en diversos projectes de recerca amb llavors de palmeres del Carib i va coordinar diversos projectes a Llatinoamèrica, sobre la conservació i recerca de llavors d’arbres útils per a comunitats locals d’allí. Actualment, és l’única investigadora espanyola en el Departament de Conservació de llavors del Millenium Seed Bank, a Anglaterra, conegut com “L’Arca de Noè de les llavors“, en el qual es conserven fins a 2.500 milions de llavors de plantes silvestres. El projecte va rebre un premi internacional a la Conservació de la Biodiversitat, en 2021.

Elena Sanz, d’Alcanyís, va ser considerada la millor esportista de la província en 2020. Al començament de la seva carrera com a llançadora de martell, va tenir dificultats a causa de la falta d’una pista per a entrenar i dels materials necessaris. A poc a poc va anar millorant i aconseguint rècords en algunes categories que l’han portat a estar, actualment, en el club Aldhara Lleida. Entre els seus èxits, l’atleta va aconseguir la plata en el LXIX Campionat d’Espanya sub 18 a Tarragona, on va tenir la millor marca amb un llançament de 50,63 metres amb el martell de 3 kg., i té un rècord absolut per haver aconseguit la millor marca en les categories sub-23, sub-20, i sub-18 amb 4 kg. A més, també va ser subcampiona d’Espanya sub-20 de llançament de martell en 2022, i ha assolit cinc medalles, tres de plata i dos de bronze, en diversos campionats nacionals.

María Pilar Martorell va néixer a Amposta, però des dels onze anys va viure en Fortanete, on, amb 25 anys, va crear un negoci amb l’objectiu de quedar-se a viure en el municipi turolense. Juntament amb el seu germà, va apostar per la ramaderia transhumant, sent la sisena generació de la seva família que es dedica a la ramaderia. Temps després, en 2019, tots dos van crear una empresa de repartiment directe als clients de diferents zones de la província de Terol, del Delta de l’Ebre, Castelló, València i Saragossa, de carn de vaques, bous i ovelles.

L’artista Quinita Fogué procedix de Bañón, on va començar a desenvolupar l’interès per la pintura i l’art. Al llarg de la seua trajectòria, Fogué ha exposat les seues pintures en ciutats com Madrid, Saragossa, Barcelona o Valladolid. La seua obra es caracteritza per l’ús de pintura, collages i un altre tipus de textures com la fusta. Així mateix, ha creat llibres d’artista que consistixen en quaderns comprats en els llocs on viatjava i sobre els quals ha plasmat dibuixos, colors i formes. A més, recentment ha inaugurat la seua última exposició “L’àlbum de la memòria “en el Museu de Terol, una retrospectiva dels seus quaranta anys de carrera artística, que es pot visitar fins al 2 de febrer de 2023.

Elvira d’Hidalgo, natural de Vall-de-roures, va estudiar música en el conservatori del Liceu de Barcelona i, amb 14 anys, va continuar els seus estudis a Milà. Va començar a cantar com a soprano a Nàpols dos anys més tard, en el qual seria el seu paper més famós: Rosina, de l’obra El barber de Sevilla. Va cantar en els millors teatres acompanyada per estrelles de l’òpera i, des de 1936 es va dedicar a fer classes de cant a Grècia, on va conèixer a la jove María Callas, de qui va ser mestra i amiga. La primera biografia de la soprano, que va morir el 21 de gener de 1980, ha estat escrita per l’investigador i vicedirector de l’Institut d’Estudis Turolenses de la DPT.

REDACCIÓ