‘Porta de la Història’ tornarà a Calaceit i retrà homenatge als Brigadistes Internacionals
El 31 de març es commemoraran 86 anys de la Batalla de Calaceit. Seguint els traços de Joe Fuhr, que dibuixaria l'emboscada que van patir els brigadistes, s'interpretarà aquell episodi de la guerra civil
El pròxim 31 de març es commemoraran 86 anys de la Batalla de Calaceit, un episodi de la guerra civil que es va produir enmig del replegament de les forces republicanes cap al riu Ebre durant la primavera de 1938. Un episodi tan desconegut com particular. Aprofitant esta efemèride, i seguint la línia que es va encetar la passada primavera, el grup d’investigació Porta de la Història tornarà al Matarranya i recordarà els Brigadistes Internacionals que van participar en este conflicte. Unes passes que s’han pogut seguir gràcies a la memòria viva que encara es conserve, però especialment a l’obra de Richard Baxell, titulada ‘British Volunteers in the Spanish Civil War‘, la qual recopile les vivències dels brigadistes britànics que van participar en el conflicte. L’homenatge es farà el dia 31, que enguany coincideix amb el diumenge de Setmana Santa, i així com l’any 2023 van assistir néts i nétes dels combatents, enguany en un principi no vindran familiars. Un homenatge que es farà poc després que el Govern d’Aragó ha suprimit la llei de Memòria Democràtica.
La Batalla de Calaceit és un episodi emmarcat dins de la guerra civil espanyola. Després de bombardejar Alcanyís, en aquell fatídic 3 de març de 1938 (ahir va fer exactament 86 anys) i en el qual es creu que moriren més de mig miler de persones, els nacionals avançarien direcció l’Ebre a través de Valldesgorfa, Valljunquera, la Vall del Tormo i Calaceit per saltar l’Algars i dirigir-se a Gandesa. Segons els traços de Joe Fuhr, qui dibuixaria des del castell de Calaceit l’emboscada que van patir els brigadistes, el batalló 57 de la XV Brigada Internacional, integrat per uns 300 soldats procedents de diferents racons del món, seria sorprès pels carros de combat italians. Erròniament, i pensant que es trobarien amb Líster i els seus homes, que fugien desesperadament de les trinxeres aixecades al voltant del Mirablanc de Valljunquera, es va topar amb l’ofensiva franquista. Se sap que van morir, mínim, tretze membres del batalló britànic a Calaceit. Entre ells, Robert Wardle. Les seues nétes, Fay Hunt i Gail Smith, tancaven el dol en l’homenatge del passat 2023.
Claudia Honefelt forme part de Porta de la Història, un grup d’investigació coordinat per l’historiador Alan Warren i centrat en les Brigades Internacionals que van participar a la guerra civil. Honefelt explique que la Batalla de Calaceit “és una gran desconeguda. Hi ha episodis de la guerra civil dels quals se’n parle més, com pot ser la Batalla de l’Ebre o la Batalla del Jarama”. La Batalla de Calaceit va ser significativa, de la qual s’han conservat alguns testimonis, principalment voluntaris britànics. Per “tots aquells afortunats que mai hem viscut una guerra, hem d’imaginar quin caos i desinformació existia. La primavera de 1938, les forces republicanes patien la gran retirada. Així ho expliquen molts brigadistes. Les tropes franquistes van trencar les línies del front i els republicans van anar reculant. No hi havia mitjans de comunicació, es desconeixia on estava la unitat enemiga”, i això podia generar confusions. Com la que es va viure a Calaceit. Els brigadistes pensaven que es trobarien cara a cara amb Líster. Però quan van confirmar que eren tancs italians, era massa tard.
En aquell conflicte van caure soldats rellevants. Entre ells, en Wally Tapsell, una figura britànica destacada de les Brigades Internacionals. Va participar a la Batalla de Brunete, així com a la Batalla de Belxite i cauria a la Batalla de Calaceit. Altres, com en Frank Ryan, van ser detinguts i condemnats a mort. El seu nét, Tom Ryan, va assistir a l’homenatge de l’any passat, i ens explicava que “mon iaio va ser un important dirigent polític. Va integrar l’Exèrcit República d’Irlanda”, lluitant a la guerra civil del seu país. No estava destinat a anar a Espanya, però s’acabaria convertint en un dels oficials més rellevants de les Brigades Internacionals. L’oficial irlandès va acabar sota custòdia nazi l’any 1940 i moriria l’any 1944 a Dresden (Alemanya) en un estat de salut molt precari. De la Batalla de Calaceit poc en sobreviu. Al cementiri trobem una esquela que fa menció als cossos, d’un bàndol i de l’altre, que es van recuperar l’any 1979 gràcies a les obres de la carretera. ‘Víctimas de la Guerra Civil 1936-1939. Rescatados 1979’.
Memòria i oblit
Des de ‘Porta de la Història’, la Claudia Honefelt, que va assistir a l’homenatge que el passat any es va viure a Calaceit, va fer menció a la derogació de la llei de Memòria Democràtica que a l’Aragó ha prosperat amb els fots favorables del PP i Vox. “No es pot suprimir una llei així”, va apuntar. “Parlem de responsabilitats i de drets humans. Les famílies que busquen els seus familiars desapareguts volen tancar el dol”, i no facilitar-ho “és una continuació de vulneració dels drets humans”. Per a Honefelt, la identificació de cossos i desapareguts en conflictes armats “és una responsabilitat de la democràcia i de l’estat de dret”.
Aquí pots escoltar l’entrevista completa feta a Claudia Honefelt, de ‘Porta de la Història’:
També pots recuperar l’article de 2023:
Interpretant els traços de Joe Fuhr