El documental etnogràfic ‘Cicle de vida: masos i cases del Matarranya’ s’ha presentat a Vall-de-roures

Els masos són construccions rurals allunyades dels nuclis urbans i lligades a l’agricultura i la ramaderia. Però estos espais amaguen molt més, un estil de vida que s’està perdent. És per això que, s’ha volgut arreplegar la història i la forma de vida d’estos llocs a través del documental ‘Cicle de vida: masos i cases del Matarranya‘, que recull diversos testimonis de famílies que han viscut als masos. Es va estrenar dissabte passat amb molta expectació, a la seu de la Comarca del Matarranya i hi van assistir al voltant de 60 persones.

La idea original d’este projecte és de Vicent Pallarés, qui és, a més, el director del documental, i comenta la necessitat de “deixar constància d’este tipus de vida“, i que amb este projecte pretén recollir els testimonis de la vida de les masies “des d’aproximadament els anys 30 fins a l’actualitat“.

Es tracta d’un projecte que documenta, a través de diverses entrevistes, com es vivia antigament a les masies del Matarranya. El documental està dividit segons les quatre estacions i és que tal com comenta Silvia Ysamat, la guionista de l’audiovisual, “les tasques als masos estaven molt marcades per l’època de l’any“. Tasques com “la cura del camp o dels animals”, però també “la vida al voltant del foc, les festes, tradicions, la matança del porc…”. Testimonis que han anat passant de generació en generació, edificis amb noms, amb històries i tradicions que ara s’han recollit en este documental. Una sèrie d’entrevistes que recullen “com les famílies van arribar a les masies, les relacions que hi havia entre els masovers, què era realment un masover…”. D’esta manera es pretén preservar el coneixement perquè no es perda, creant un material audiovisual etnogràfic per divulgar-lo i preservar-lo.

Fa al voltant de dos anys i mig que va començar este treball, amb un gran període de documentació, per recollir “moltes històries, que estan morint” i és que “són testimonis amb molta importància per comprendre la vida rural a la comarca del Matarranya”, afirma Pallarés. Tal com comenta a este mitjà “hi havia molta temor que tota esta informació es perdés amb el pas del temps. Hem parlat amb persones que són el final d’una cadena que coneixia tota esta informació i és molt interessant poder guardar-la perquè generacions futures puguen conèixer-la”. Com per exemple, i tal com comenta Ysamat, “hi ha testimonis de l’època dels maquis, que expliquen com les famílies s’amagaven o com la gent dels masos havien d’anar als pobles”. En este sentit, el director afegix que “les persones que van viure eixa època han testimoniat que va ser una de les més cruels, perquè els masovers estaven entre dos fronts, entre les forces de l’ordre i els guerrillers, i com, sense voler, es van veure en una lamentable guerra”.

La guionista defineix este projecte com “un recorregut pel Matarranya, una mostra que volem que perdure en el temps com una memòria històrica sobre esta forma de vida que malauradament s’està perdent”, mentre que el director destaca que “no només s’ha mirat al passat, sinó que també s’ha volgut documentar el present, a aquelles persones que actualment estan vivint de forma continuada al mas, i també hem volgut fer una mirada al futur“, una reflexió sobre “quin futur hi pot haver a la vida a les masies”. El director afirma que “no sabem cap a on va la societat, però, és clar que el camp és un sector que està en crisi“, Tanmateix, “hi ha una crisi d’habitatge i la vida al mas pot ser una alternativa. Viure al mas és molt diferent ara que fa uns anys, la societat i la vida a estos llocs ha canviat”.

Masovers i masoveres de municipis com Vall-de-roures, Mont-roig, Pena-roja, Beseit o Queretes apareixen en este documental que recull passat, present i reflexiona sobre el futur rural al territori. Un projecte audiovisual que es conservarà com a patrimoni immaterial per a la posteritat i que a més viatjarà per diversos municipis del Matarranya.

ISABEL APARICIO