Beseit viu un ‘Dia dels Bolets’ passat per aigua i amb el rovelló com a protagonista gastronòmic
La programació prevista per a dissabte va funcionar molt bé. L'aigua va condicionar els actes de diumenge, obligant a reubicar espais. Entre els dos dies es van repartir unes 3.500 racions de bolets
Beseit ha commemorat un Dia dels Bolets passat per aigua. L’arribada d’un intens temporal ha condicionat la celebració de la festa micològica d’enguany, si bé l’organització va reubicar algunes propostes i la majoria d’activitats programades es van celebrar sense problemes. El temps advers va condicionar la presència de visitants. Tot i això, durant la degustació gastronòmica de diumenge es van repartir més de 2.500 racions diferents. Les racions de la llonja i la plaça van canviar d’ubicació, de forma que al parc de les Eres es van servir dos tapes. Les altres dos, a dalt al pavelló. Unes propostes que van agradar molt, i que enguany van apostar pel rovelló. De fet, teníem ‘Rovellons a l’escabetx’, ‘Rovellons amb béicon i patata fregida’ i ‘Mandonguilles amb rovellons’. La quarta proposta culinària va ser ‘Bolets especiats a la taronja’ amb un interessant toc oriental. La pluja i el fred van deslluir una de les propostes d’octubre més boniques del Matarranya. Alguns firatans ni van desmuntar, i alguns altres van ser reubicats entre el pavelló i els carrers adjacents. Dissabte, les activitats i les xarrades van funcionar molt bé. Durant la degustació de la tarde es van repartir més de 900 racions. De cara a l’exposició de bolets que va acollir el Palau, els micòlegs i membres dels Amics dels Bolets, van recollir més de 60 varietats diferents.
L’acte inaugural del Dia dels Bolets també va canviar d’ubicació. Es va fer al pavelló. Enguany, acompanyant Juan Enrique Celma, alcalde de Beseit, i Iñaki Urquizu, president de l’associació ‘Amics dels Bolets’, van estar Fernando Camps, president de Comarca del Matarranya, Juan Carlos Gracia, diputat autonòmic del PP, i José Alberto Herrero, diputat popular a Madrid. Sobre el Dia dels Bolets, l’alcalde de Beseit va destacar que «tot i la dificultat que supose la pluja, per als veïns de Beseit el dia d’avui és molt important. És una de les festes més esperades de l’any. Una festa que perdure des de fa 27 anys i que sense la col·laboració de la gent del poble seria molt difícil fer. Som un poble de tradició boletaire i això no s’ha de deixar perdre». Per la seua part, Iñaki Urquizu, en qualitat de president dels ‘Amics dels Bolets’, va destacar que «el temps no ens ha acompanyat massa, però ho hem pogut reubicar tot una mica». I al mal temps, bona cara. «La campanya del bolet va començar una mica malament. Però fa uns dies vaig sortir amb els micòlegs i vam trobar bastantes espècies per a l’exposició». També «hem vist que està sortint una nova brotada» de bolets «i es pot disfrutar molt pel Port». Urquizu va recalcar que «des de menuts, al poble ens han ensenyat a eixir al monte, cuidar-lo i sobretot disfrutar dels bolets».
La roda no pare
El Dia dels Bolets forme part d’un potent circuit de Fires del Matarranya que rode per bona part dels municipis de la comarca. De fet, estos mesos tenim prevista una programació frenètica, i entre octubre i novembre el Matarranya haurà celebrat cinc fires de forma consecutiva. I totes elles especialitzades en una matèria concreta. Els dies 19 i 20 d’octubre es van celebrar la Fira de l’Aventura i la TastavinsTrail de Pena-roja. La setmana següent van arribar el Dia dels Bolets i les Jornades Micològiques de Beseit. I ara agarre el testimoni la Fira de l’Artesania i l’Alimentació de Mont-roig, per a continuació viure la Fira dels Recursos Naturals de Ràfels. Unes propostes firals que els dies 15 i 16 de novembre s’estrenaran a Arenys amb la seua Fira de la Llana, avalada pel Ministeri de Política Territorial del govern central i el Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (CITA) del Govern d’Aragó. El president de la Comarca del Matarranya, Fernando Camps, va destacar la importància que tenen les fires per als nostres pobles. «Les fires atrauen molta gent. No sol de la nostra comarca, sinó de territoris veïns. I és molt bo que pràcticament tots els pobles tinguen la seua fira». Fires que formen part de la tradició dels nostres pobles, de forma que perquè pervisquen, necessiten la implicació de tots.