Vall de Benasc: quan al món rural ja no es parle de preu per pis, sinó de preu per habitació

El passat 13 d’octubre, diferents punts de la geografia nacional van cridar en defensa d’un habitatge digne. Madrid, Barcelona i València van protagonitzar les mobilitzacions més participatives. Ciutats on s’estan pagant uns preus de lloguer descarats i on el fenomen turístic està fent fora dels barris de tota la vida les classes populars. Entre els punts calents d’aquell diumenge de mobilitzacions, però, va cridar molt l’atenció la protesta que va protagonitzar la Vall del Benasc. Parlem d’un dels principals destins del Pirineu aragonès. Una zona merament rural i on la seua capital, Benasc, té aproximadament 2.300 veïns. Els mateixos que Vall-de-roures. Una vall preciosa i que té un reclam natural espectacular. Una vall, però, que viu una realitat molt complexa pel que fa a l’oferta residencial. La compra de casa està pràcticament impossible. Només cal entrar a idealista.com per a descobrir en quins preus es mouen. Les propietats més barates estan per damunt dels 250.000 euros. A excepció, això sí, d’un estudi de 25 metros quadrats que es ven per 100.000 euros. I el lloguer està igual, o pitjor. De fet, a Benasc ja no es parle de llogar un pis o una casa, sinó de llogar una habitació. Compartir s’ha convertit en norma. Com a les ciutats, vaja.

Per a parlar d’esta realitat ens atén Javier Aparente, de la plataforma Vivienda Digna Benasque, qui explique que «la realitat de l’habitatge aquí és polifacètica». Hi ha «diferents problemàtiques», però «la més aguda és l’escassetat» de lloguer residencial i continu. La compra té més oferta, però sobretot «està orientada a segones residències i inclús al mercat de luxe», dirigit a un públic més exclusiu. Aparente destaque que «el preu per habitació està en uns 300 euros. Fa un temps ens movíem en 200 euros». El preu «ha pujat bastant». De fet, als portals pots trobar perfectament pisos de dos habitacions per 1.200 euros al mes. Preus desorbitats i que no casen amb el poder adquisitiu i els ingressos d’un treballador estàndard de la comarca. Des de la plataforma, Aparente va denunciar que «aquí no pots triar on viure, sinó que et poses on pots», de manera que la pràctica més habitual és «compartir». Una problemàtica complexa, especialment a l’hora de trobar solucions que «encaixen dins dels interessos dels diferents actors que estan darrere d’este mercat», en una vall on es viu del turisme, proliferen les segones residències i els pisos d’ús turístic, i on l’obra nova (que n’hi ha) no va precisament dirigida al lloguer social.

Aparente va recordar que «aquí es diu que als empresaris els hi coste trobar treballadors perquè la gent no sap on viure». De fet, els requeriments per a contractar un treballador no passen per tindre el carnet de conduir, cotxe particular o saber idiomes, sinó que passe per «tindre on viure». A l’hora de fer un diagnòstic en relació al problema residencial, Javier Aparente va concretar que «l’habitatge turístic té molt a veure». Però la solució no passe per prohibir les VUT, com s’està plantejant a les ciutats, sobretot perquè cal tindre en consideració que a Benasc «es viu del turisme». De fet, «natres no plantegem esta via perquè creiem que s’ha de mantindre l’allotjament turístic». Ara bé. «Defensem una ordenació, una regulació que faça una distinció entre aquells que es dediquen de forma professional a l’habitatge turístic i aquells que ho fan de manera particular i, certament, irregular». D’alguna manera, seguir l’exemple de l’Aïnsa, fent inclús una passa més. «L’Aïnsa ha limitat la creació de noves llicències. Benasc estem sobrepassats. Som el segon municipi de l’Aragó amb major habitatge turístic, després de Saragossa». Saragossa té més llicències, però la capital aragonesa és 300 vegades més gran que Benasc.

Solucions nacionals i autonòmiques
Davant l’allau de protestes que s’han viscut arreu de la geografia nacional, el govern de Pedro Sánchez (PSOE) va anunciar 200 milions d’ajudes en lloguer jove. Unes mesures que no acaben de convèncer a la plataforma ‘Vivienda Digna Benasque’. En este sentit, Aparente va entendre que «és un topall més. No és una ajuda realment efectiva. Pot funcionar a curt termini i a nivell electoralista, però no serà efectiu». De fet, i com a possible solució, des del moviment veïnal aposten per fomentar incentius per als propietaris que poson les seues cases en lloguer, i que això pugue repercutir en una baixada dels preus de lloguer. Tampoc es mostren massa il·lusionats amb el Plan Aragón que ha anunciat el govern autonòmic de Jorge Azcón (PP), que en el cas de Benasc es traduirà en 29 habitatges socials. Primer de tot, perquè els pisos en qüestió «no es començaran a fer fins d’aquí 2 anys. Mínim, tardaran un any més en construir-se». A això cal afegir-hi «la dificultat de trobar materials a la vall», de manera que «en 4 anys no tindrem res». La segona preocupació per a la plataforma és que «eixos 29 habitatges formen part d’un pla que suposarà la construcció de 1.100 pisos a la vall», repercutint en la singularitat i l’encant d’esta comarcal rural.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Javier Aparente, del moviment ‘Vivienda Digna Benasque’:

RUBÉN LOMBARTE