‘Carretera a Gusen’: un viatge en bicicleta per a recordar les víctimes i els horrors del nazisme
Pena-roja tanque la temporada de projeccions amb un documental que rescate la figura de Félix Izquierdo García a través del seu nét, Àlex Cirera, qui va fer en bici els més de 2.000 quilòmetres que separen Terrassa i Mauthausen
A través de l’associació Cultural Tastavins, la Sala Multiusos de Pena-roja va acollir dissabte la projecció de ‘Carretera a Gusen’, una pel·lícula documental que ens trasllade a la Segona Guerra Mundial. Concretament, a un dels episodis més foscos de la història del segle XX. Un viatge físic, històric, però també de creixement personal, que té com a fil conductor en Àlex Cirera, nét d’en Félix Izquierdo García, un dels més de 9.000 republicans espanyols deportats als camps de concentració nazis. La projecció de la pel·lícula, que va reunir més de 40 persones, va estar presidida pel mateix Àlex Cirera, així com per Juan Manuel Calvo, que és el president d’Amical de Mauthausen, una associació que va nàixer als anys 60 del segle passat per a defensar els drets de tots aquells espanyols que acabarien als camps d’extermini, així com de les seues famílies. La projecció, que dure aproximadament 75 minuts, es va complementar amb un interessant col·loqui al voltant de la repressió i els camps d’extermini nazi, així com de tot el procés que van seguir els descendents d’en Félix Izquierdo per a retre-li homenatge. Entre el públic assistent, familiars directes del Calixto Gil Blanc, un dels deportats de Pena-roja que acabaria als camps d’extermini nazis, i que perdria la vida un 29 d’abril de 1942 al camp de Mauthausen.
L’origen de la història que explique el documental comence quan Àlex Cirera era menut. «Amb 9 anys, la meua àvia em comunique que el pare biològic de la meua mare no era el senyor que acabava de morir i que em feia d’avi, sinó que en realitat era un senyor que va morir a la Segona Guerra Mundial». Amb el temps, Àlex i el seu germà indagaran sobre esta informació, i efectivament «ens assabentarem que hi ha un certificat de mort del govern alemany que confirme que l’avi havia mort en un camp de concentració». L’any 2018, aprofitant un viatge a Alemanya amb la família, i sent conscient que «estic molt a prop del camp de Mauthausen, el destí final del meu avi, plantejo a la meua dona anar fins a allà», amb l’objectiu de confirmar si realment va morir al camp d’extermini. Àlex Cirera es va desplaçar tot sol. A la sala dels noms, on hi figuren els noms de 120.000 víctimes d’aquell horror, apareixerà Félix Izquierdo García, i en aquell moment «li faig la promesa que no pot quedar així, enterrat en l’oblit». A través d’este documental s’explique tot el viatge i l’homenatge que un nét li farà a son iaio, un sergent republicà nascut a Jorcas que acabarà deportat a Mauthausen i més tard serà traslladat a Gusen, un camp de treball on l’esperança de vida d’aquells que hi accedien era de tres mesos. Félix Izquierdo en va resistir onze.
‘Carretera a Gusen’ és un viatge físic i de memòria que al protagonista li ha canviat la vida. Àlex Cirera farà més de 2.000 quilòmetres en bicicleta entre Terrassa i Mauthausen per a posar la placa de record que el Félix Izquierdo García mereixia. «Faig el viatge, que resulte una experiència vital absoluta, però en un moment donat arribe el baixó. I ara, què?». A poc a poc, Cirera es va refer, i va considerar que el treball que s’estava editant era «una eina molt potent». Per tant, una vegada acabat el documental, «vam acordar anar als instituts, a mostrar als joves que una cosa que va succeir fa 80 anys no s’ha de repetir. La prova la tenim en que en altres indrets està passant, com a Gaza o a Ucraïna, on països com Rússia o Israel, que tenen postulats feixistes, van a massacrar la població». El treball audiovisual és molt potent, sobretot quan el protagonista s’acoste al destí. Dins del documental en destaquen frases molt profundes, com la que pronuncie el germà del protagonista: «la vida és més forta que qualsevol ideologia». Sobre el treball documental també en va fer menció en Juan Manuel Calvo, president d’Amical de Mauthausen, el qual en destaque la funció preventiva i de crònica de successos, sobretot tenint en consideració que «no queden supervivents vius que puguen explicar què és el que va succeir».
Una mica d’història
Durant el col·loqui posterior, Calvo va aportar algunes pinzellades històriques. «Mauthausen és el camp nazi on hi va haver més republicans espanyols. Pensem que dels 9.000 republicans que van ser deportats als camps, uns 7.000 van passar per Mauthausen entre l’agost de 1940 i tot l’any 1941». D’estos 7.000 deportats, aproximadament «uns 5.000 van ser assassinats o van morir dins del camp». Per tant, «per a la memòria de l’exili, per a la memòria de la deportació i per a la memòria de les víctimes del nazisme, el camp de Mauthausen és un símbol perquè és el lloc on van morir més espanyols». ‘Carretera a Gusen’ es va projectar dissabte a Pena-roja i diumenge a Caseres. I sobre les nostres comarques, el president d’Amical de Mauthausen va recordar que «del Matarranya tenim censats uns 43 deportats, dels quals en van sobreviure un 35%, mentre que a la Terra Alta tenim censats uns 40 deportats». I per què el destí dels refugiats espanyols seran Mauthausen i el camp annex de Gusen i no altres camps d’extermini? Calvo recorde que «els republicans seran detinguts després de la invasió alemanya de França a la primavera de 1940». No duien armes, de manera que no poden estar als camps de guerra. Per tant, seran destinats a Mauthausen. Camp de categoria 3, a treballar fins a la mort en una pedrera.
Amical de Mauthausen és una associació que va nàixer l’any 1962 en la clandestinitat per un grup de supervivents dels camps de concentració nazis. Una entitat que no es va legalitzar fins a l’any 1978, en morir el dictador Francisco Franco. Segons va entendre Juan Manuel Calvo, els objectius de la fundació són «el coneixement, la difusió i la prevenció». A través de l’ajuntament i diferents associacions del poble, al llarg del 2024 Pena-roja ha celebrat un munt de projeccions audiovisuals. Va començar al gener amb una jornada sobre el maquis a la biblioteca. Va continuar amb les jornades de masoveria i també va projectar l’òpera prima Volver a Ver del creador local José Blanch. Ara fa uns mesos va apostar per fer òpera, connectant directament amb el Teatre Real de Madrid. Van acabar dissabte amb el documental ‘Carretera a Gusen’.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a José Manuel Calvo, president d’Amical de Mauthausen:
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Àlex Cirera, protagonista del documental i nét d’en Félix Izquierdo García:
R. LOMBARTE / M. JIMÉNEZ
