La Fundació Valderrobres Patrimonial compra la fàbrica Roda
L'objectiu d'esta adquisició és evitar que es perda este patrimoni industrial i consolidar l'edifici que es troba en molt mal estat de conservació
La Fundació Valderrobres Patrimonial ha adquirit l’antiga Fàbrica Roda, que va ser construïda l’última dècada del segle XVIII, en el marge dret del Matarranya, aigües avall de Vall-de-roures. Este edifici és un exponent de la història industrial de la localitat i un testimoni d’una època en què la conca alta del riu va ser centre neuràlgic de la fabricació de paper.
Este procés de compra ha estat llarg. El director de la fundació, Manolo Siurana, explicava que tot “va començar fa un any i escaig, quan vam saber que hi havia una oferta de compra per a tirar-la i aprofitar-ne la pedra”. Des de la Fundació no volien que això passes i assegurant-se abans amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) que podrien actuar-hi, van contactar amb la propietària per adquirir-la, i igualant la mateixa oferta es van posar d’acord.
La fàbrica, que es pot veure des de la mateixa carretera que va a Alcanyís, a pocs quilòmetres de la capital, es troba en molt mal estat de conservació. Segons Siurana, “quan la van desmantellar van desmuntar totes les teules i van tallar tota la fusta per vendre-la i només queden les parets perimetrals”. Hi ha una paret caiguda i la vegetació ha envaït l’interior i l’aqüeducte, que portava l’aigua des del riu. “Està en un estat deplorable i si no s’actua, acabarà caient del tot”, sentenciava el director.
El primer pas que cal fer és desescombrar l’espai. Per a això, des de la Fundació estan pendents que a l’Ajuntament de Vall-de-roures se li aprove un taller d’ocupació, que ha sol·licitat per a treballar en les vores del riu i desbrossant la fàbrica”. “La nostra idea és que per a l’any que ve tinguem el projecte, els permisos de la CHE i comencem les obres de consolidació, amb la instal·lació de portes i finestres i, depenent de cost, també cobrir-la”. La inversió inicial que es plantegen des de la Fundació és d’uns 200.000 euros per tal de consolidar l’estructura.
L’objectiu final és que puga ser visitable. I per això “caldria una restauració si no total, sí parcial, per donar-li un ús cultural i turístic”, apunta el president. A l’interior, encara s’hi conserva una volta de canó, piques que s’usaven durant el procés de fabricació del paper i l’espai on estava la sínia de fusta que canalitzava l’aigua per a fer voltar les màquines.
En concret, la fàbrica Roda va estar activa fins a la primera meitat del segle XX. Però l’auge d’estes indústries va ser al final del segle XVIII, quan la zona comptava amb 16 fàbriques, 12 d’elles concentrades a Beseit, i les altres quatre a Vall-de-roures. I, fins i tot, n’hi havia a altres pobles de la comarca, com a Lledó, apunta Siurana. Per a fer el paper s’usaven draps i l’energia hidràulica, una de les primeres energies que va tindre importància en la base de la revolució industrial. “Però aquí no es va fer una evolució ni una transformació i ens vam que quedar en la primera fase de la revolució industrial. Les fàbriques es van quedar desfasades i a poc a poc es van anar abandonant”, recordava Manolo Siurana
