Dos de cada tres negocis de municipis menuts no tenen relleu generacional identificat
La Diputació Provincial i la Cambra de Comerç presenten les conclusions d'un interessant estudi sobre l'emprenedoria i l'activitat econòmica de les poblacions inferiors als 500 habitants
Dos de cada tres negocis impulsats als municipis menuts no tenen relleu generacional identificat, sent la despoblació una amenaça real per a «la sostenibilitat del teixit empresarial» del món rural. Esta és una de les conclusions que s’extrau d’un informe que han elaborat la Diputació Provincial i la Cambra de Comerç a partir dels negocis i emprenedors de municipis inferiors a 500 habitants. En total, i a través d’este informe, s’ha contactat amb 196 poblacions de la província, obtenint resposta en un total de 139 municipis. Entre les preguntes que se’ls hi ha formulat als gestors i emprenedors rurals, l’informe fa menció al futur del negoci. I segons la informació recopilada, el 64% dels negocis que han participat no tenen relleu generacional identificat. Un altre 7% desconeix si la seua descendència seguirà o no amb el negoci familiar, mentre que un 3% addicional encara no s’ha plantejat esta qüestió. Dels negocis entrevistats, apareix un 25 per cent (un de cada quatre negocis) que o bé tenen un relleu generacional ben definit o bé les noves generacions «formen part de l’empresa com a treballadors».
Les conclusions d’este interessant informe es van presentar dijous passat a la Diputació a càrrec de Javier Ciprés, diputat delegat de l’àrea de Desenvolupament Territorial i Despoblació, i d’Antonio Santa Isabel, president de la Cambra de Comerç de Terol. Un informe que naix per a actualitzar i detallar de forma precisa la situació econòmica i comercial del món rural, i que ho fa a través d’una radiografia del territori, incidint en el futur a curt i mig termini dels negocis. A la vegada, tal com aprecien les institucions participants, este informe servirà «com a base per a definir noves estratègies i accions que promoguen la sostenibilitat i el desenvolupament territorial». En relació al treball en qüestió, i durant els últims mesos, la Cambra de Comerç s’ha encarregat de parlar amb els responsables i emprenedors del territori. La radiografia abaste diferents sectors, des de l’alimentació, l’artesania i el sector sanitari, fins a la construcció, l’electricitat, la fusteria o la fontaneria. L’informe concrete que el 65% de les activitats empresarials enquestades podria tancar en els pròxims 10 anys, posant de manifest que «l’impacte de l’hostaleria» ha de tindre una prioritat estratègica.
A més a més, Ciprés va recordar que al marge de tots els negocis que no tenen relleu generacional assegurat, tenim també «30 pobles de la província on no hi ha cap activitat econòmica». Per tant, «hem de prendre mesures» davant d’esta realitat. Per la seua part, el president de la Cambra de Comerç va repassar algunes dades que recull l’informe, com ara que algunes comarques, com per exemple Gúdar-Javalambre i Albarrasí, són les que tenen major riquesa sectorial entre els pobles menuts. Santa Isabel va afegir també que l’informe detalle que «el 58 per cent dels municipis» participants només tenen una activitat comercial, i que per norma general, al món rural hi ha un dèficit important de fontaners, pintors i electricistes. L’informe també desgrane que apareixen 37 poblacions on l’activitat econòmica principal va lligada a la venda de productes alimentaris bàsics, completant-ho amb la fruiteria i la carnisseria. La construcció té bastanta presència al món rural, si bé l’informe especifique que la meitat dels emprenedors que han participat en l’estudi es jubilaran en els pròxims 5 anys. Una realitat que plantege, per tant, estratègies immediates per al món rural.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Javier Ciprés, diputat delegat de l’àrea de Despoblament a la DPT:
Aquí pots accedir a l’Estudi de la Diputació i la Cambra de Comerç
