Juan Manuel Calvo: «Auschwitz va ser una concepció industrial de la mort»
Entrevistem Juan Manuel Calvo, president de l'associació Amical de Mauthausen, coincidint amb els 80 anys de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz
El 27 de gener de l’any 1945, l’exèrcit roig de la Unió Soviètica va alliberar el camp de concentració d’Auschwitz, una autèntica indústria de la mort que va construir el Tercer Reich en el territori polonès ocupat, on van ser assassinades més d’1 milió de persones. L’any 2005, les Nacions Unides van fixar el 27 de gener com el Dia de Commemoració de l’Holocaust. I precisament dilluns, coincidint amb el 80è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini nazi, els actes d’homenatge i de record es van succeir arreu de la geografia europea. Una celebració que arribe en un moment de gran feblesa institucional, i molt especialment a la Unió Europea, incapaç de resoldre els problemes de la ciutadania i ignorant realitats de summa gravetat com la guerra a Ucraïna, el genocidi de Palestina o totes les persones que moren ofegades intentant arribar a les nostres costes. I davant d’esta crisi de valors, en un moment en què l’euroescepticisme i els discursos de l’odi reapareixen sense filtre, l’extrema dreta trau múscul. A les Eleccions Europees de 2024, va ser la força més votada a Àustria, Bèlgica, França, Itàlia i Hongria. La líder ultra Marine Le Pen es va quedar a les portes de governar França l’any passat. I el món mire de reüll què pot passar d’aquí unes setmanes a Alemanya, on els ultres d’Alternativa per Alemanya, amb un discurs clarament neonazi, no paren de créixer en les enquestes. Un dibuix europeu complex i delicat, i que ens obligue a recordar més que mai què va passar fa 90 anys per a no repetir els mateixos errors.
Juan Manuel Calvo és president d’Amical de Mauthausen, una associació que va nàixer l’any 1962 en la clandestinitat, amb l’objectiu de recordar i dignificar els deportats i familiars dels deportats als camps de concentració del Tercer Reich. En relació a l’efemèride que es commemorava dilluns, Calvo va entendre que «pot sorprendre que després de tants d’anys sigue necessari fer este recordatori», però «davant d’una situació preocupant al món per l’auge de l’extrema dreta i pel qüestionament de determinats drets, és molt important mantindre el record d’allò que va succeir» per a no caure en els mateixos errors del segle passat. Calvo va entendre que «la memòria democràtica hauria d’estar al marge de la confrontació política» i que «el respecte a les víctimes de la barbàrie ens hauria d’unir a tots». Des d’Amical de Mauthausen «intentem que així sigue», encara que és veritat que l’associació «va decidir trencar relacions allí on hi hagués acords de govern amb l’extrema dreta», com va succeir al País Valencià, a Ses Illes o a casa nostra, a l’Aragó. El president d’Amical de Mauthausen va afegir que «ens hem de conjurar tots aquells que pensem que la democràcia i una societat més justa ha d’anar acompanyada d’una memòria de les víctimes», i va manifestar que un dels grans reptes de l’associació passe per «la prevenció contra tot tipus d’intolerància i qüestionament dels drets humans». Juan Manuel Calvo, amb arrels al municipi d’Exulve, de la comarca d’Andorra, va visitar el Matarranya a finals de l’any passat, durant el passi del documental ‘Carretera a Gusen’.
Auschwitz va ser aixecat com un camp d’extermini. Va ser «una concepció industrial de la mort», va detallar Calvo. Es calcule que a Auschwitz acabarien una cinquantena d’espanyols. Un registre residual si ho comparem amb Mauthausen i Gusen, destí majoritari dels 9.000 presoners i presoneres republicans espanyols que acabarien en camps de concentració nazis. Calvo va concretar que «hem de distingir els camps d’extermini dels camps de concentració». No només perquè foren concebuts per a finalitats diferents, sinó també perquè parlem de períodes diferents. «Els republicans espanyols arribaran a Mauthausen a partir de l’agost de 1940», la majoria des de l’hivern de 1941. La política d’extermini «contra la població jueva i contra altres col·lectius, com el poble gitano, testimonis de Jehovà, homosexuals o enemics polítics», serà posterior. Des de l’associació tenen registrats 43 veïns del Matarranya que acabarien deportats al camp de concentració de Mauthausen, un camp de categoria 3, i que suposava treballar fins a la mort en una pedrera. Entre els veïns del territori més coneguts que acabarien a Mauthausen, apareix Salvador Benítez Griñó, nascut a Vall-de-roures, a qui recordem amb el sobrenom de ‘Pajaritos’. També acabarien algunes presoneres espanyoles al camp de concentració femení de Ravensbrück, el destí de la política i activista Neus Català. Precisament, Soledad Cortés, natural de Massalió, va entrar al camp amb Neus Català, i com la mateixa activista, va sobreviure a l’horror nazi. Cortés moriria a França als anys 60 en l’exili.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Juan Manuel Calvo, president de l’associació Amical de Mauthausen, sobre la commemoració dels 80 anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz:
