La paleontòloga Jara Parrilla Bel protagonitze el ‘Dia de la Dona i la Ciència’ a Pena-roja
La científica matarranyenca va impartir una conferència on va parlar d'igualtat, de dinosaures i geologia. Enguany, i coincidint amb els 30 anys del descobriment del Tastavinsaurus, Pena-roja impulsarà diferents activitats sobre paleontologia
‘Tras las huellas del Tastavinsaurio’ és el títol del cicle d’activitats i de propostes al voltant de la paleontologia que promourà Pena-roja al llarg del present 2025. Un circuit que va començar el passat divendres 7 de febrer, aprofitant la commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta a la Ciència, i que en esta ocasió va estar protagonitzat per la doctora Jara Parrilla Bel. La paleontòloga pena-rogina va impartir una conferència que va dividir en tres parts, versant sobre la importància de celebrar dies reivindicatius com el 11 de febrer, per a continuació introduir els assistents en el món dels dinosaures i tancar la xarrada sobre la geologia i les particularitats del terme de Pena-roja. Durant la jornada també es va projectar el documental ‘La maldición del cocodrilo de Ricla’, que tracte sobre un dels rèptils marins del mesozoic que va integrar la tesi doctoral de Jara Parrilla. La xarrada va reunir més de 40 assistents a la Biblioteca Municipal de Pena-roja, i serà la primera de les múltiples activitats que es promouran enguany al poble aprofitant els 30 anys del descobriment del Tastavinsaurus Sanzi, un sauròpode que va viure fa uns 120 milions d’anys. Les seues restes fòssils es poden visitar a la seu de Dinópolis a Pena-roja. Durant el present 2025 es faran més conferències, exposicions, tallers, contacontes i inclús algunes escapades al monte i a museus.
Durant la seua intervenció, i en relació a la primera part de la conferència, Parrilla va explicar que a les branques de ciències i tecnologia encara ara «apareixen certes carreres que estan copades per hòmens i unes altres on hi predominen les dones». Mentre a les ciències de la salut trobem sobretot dones, a enginyeries i arquitectura hi predominen els barons. I tot i que s’han «produït alguns canvis», hi ha diversos estudis que detecten que este desequilibri «s’està perpetuant en el temps». La científica també va fer menció als sostres de vidre en el món de la recerca, de manera que tot i que «la quantitat de dones que tenen càrrecs importants o de lideratge va a l’alça, encara no hem assolit una igualtat», especialment «en alguns camps específics». En el cas de la paleontologia, «tot i que no s’observen grans diferències entre hòmens i dones, hi ha cert biaix a l’hora d’escollir a què et vols dedicar a la recerca». De fet, i mentre «el món dels mamífers està més estès entre les dones, el món dels dinosaures, que són com a animals més grans, més imponents i més cridaners, a dia d’avui continue sent majoritàriament masculí». A la xarrada, Jara Parrilla va portar alguns fòssils, com ara dents, eriçons, petits dinosaures o copròlits (les caques fossilitzades) que van cridar molt l’atenció entre el públic, sobretot entre els xiquets.
Jara Parrilla i el cocodril de Ricla
Jara Parrilla va centrar la seua tesi doctoral en els rèptils marins. El seu director de tesi, el paleontòleg de la Universitat de Saragossa José Ignacio Canudo, li va proposar esta àrea de recerca perquè fins a eixe moment no s’havia fet cap tesi a Aragó sobre rèptils marins. Parrilla va acceptar, i Canudo li va recordar que «un fòssil clau que apareixeria a la tesi seria el cocodril de Ricla». Submergida en este repte, Parrilla descobrirà i desxifrarà la maledicció d’este rèptil, el ‘maledictosuchus riclaensisel’, un cocodril marí extint que va viure a la península ibèrica durant el juràssic. Durant la conferència, Jara Parrilla va parlar també dels centenars de cocodrils que van habitar la Terra fa milions d’anys. I estant a Pena-roja, la paleontòloga va parlar del seu Tastavinsaure, un gran sauròpode que es va descobrir l’any 1994 i s’excavarà l’hivern de 1996. De fet, el laboratori que es va instal·lar a Pena-roja per a preparar els ossos estava a la vora mateixa de la casa on va viure Jara Parrilla. «Sempre he pensat que això no em va influenciar. De fet, els dinosaures no han segut mai la meua afició, ni quan era menuda». Però amb els anys, i pensant-ho millor, el fet de tindre el Tastavinsaure «a la cotxera de casa, el veure de tant en tant com hi treballaven i anaven eixint els fòssils, igual va deixar un pòsit al meu cervell que em va acabar guiant cap al món de la geologia i després encarar-me a la paleontologia», va sentenciar Parrilla.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Jara Parrilla, natural de Pena-roja, que és doctora en Paleontologia i està especialitzada en grans rèptils marins del Mesozoic: