El món rural es manifeste contra l’abandó i “les agressions especulatives que reben ajudes europees”

(AMPLIAREM INFORMACIÓ)
Milers de persones procedents de diferents racons del món rural, també el Matarranya, es van desplaçar ahir diumenge a Madrid per a participar d’una manifestació a la qual van assistir, segons l’organització, prop de 20.000 persones. Sota el lema ‘Salvemos el mundo rural agredido’, prop de 500 associacions i plataformes procedents de tota la geografia nacional van abanderar diferents lluites, algunes de les quals estan relacionades amb les agressions especulatives i l’abandó progressiu que pateixen els pobles. Des de les entitats convocants també demanaven a les persones que viuen a les grans ciutats que siguen conscients de la importància que té el món rural per a proporcionar aliments, oxigen i salut amb l’equilibri de la biodiversitat. La manifestació va arribar a l’escenari instal·lat a la plaça Cibeles, i allí es va agrair a tots els assistents l’esforç d’estar a Madrid. També es va fer un repàs de les agressions simbolitzades amb 19 claus que, al seu entendre, destrueixen el territori rural, com les macrorenovables, les macrogranges, les plantes de biogàs i les mines, l’especulació amb l’aigua, els centres de dades i l’hidrogen verd.

Durant la manifestació, i segons els convocants, un altre dels factors clau és l’abandó que viu el ferrocarril convencional, així com la poca igualtat amb la sanitat rural, l’eliminació de més de mil parades d’autobusos als pobles amb el nou mapa concessional, la falta d’inversions en carreteres i en les comunicacions planificades. Una falta de compromís que fa que no es revertisca la despoblació, per la qual cosa han tornat a cridar que “ser pocs, no reste drets”, reclamant la igualtat que marque la Constitució. Durant la manifestació, els convocants també van exigir més respecte pel sector primari, amb uns preus justos per a les collites, una PAC sense retallades, menys burocràcia i l’ajuda real per al desenvolupament d’una ramaderia extensiva que és clau per a previndre els incendis al costat d’altres mesures, “que sempre se’ls oblide fins al pròxim estiu”. El manifest va ser redactat per l’escriptor de la província Javier Sierra, que el va llegir de manera conjunta amb l’agricultora i activista segoviana Rosa Arranz i el científic del CSIF i divulgador Fernando Valladares. El text recorde que la paraula cultura prové del llatí cultus, la cura de la terra.

El manifest feia menció a múltiples problemàtiques. La industrialització dels pinars és un exemple. Però també ho són, segons els convocants, la falta d’una política d’habitatge públic decidida, la falta d’un ferrocarril digne o un pacte d’estat per una sanitat pública que sigue igual per a tots. L’emotiu discurs va concloure demanant créixer en benestar i progrés, però sempre cuidant la Mare Terra, “que és la teua, la nostra, i també la de tots aquells que ens empenyen ara a denunciar totes les morts que ens amenacen”. Abans d’acabar, sobre l’estrada van pujar els bombos de la Setmana Santa del Baix Aragó, que acompanyats d’aplaudiments dels milers d’assistents a la mobilització, van simular el batec del cor del món rural, cada vegada més ràpid, finalitzant amb un missatge: “el cor del món rural bategue fort al pit de la seua gent. Continueu lluitant junts i seguirà bategant sempre”. Les plataformes i col·lectius que van assistir a la manifestació van vindre principalment de l’Aragó, Múrcia, País Valencià, Andalusia, Galícia, la Rioja, Extremadura i les dos Castelles. L’acció va estar marcada en tot moment per un to festiu i reivindicatiu.

REDACCIÓ