Calaceit estrene una exposició d’Amnistia Internacional per a denunciar la situació de les dones afganeses

El divendres 20 de febrer, la sala d’exposicions de l’ajuntament de Calaceit va inaugurar una mostra d’Amnistia Internacional centrada en la realitat de les dones de l’Afganistan. L’acte va comptar amb la presència de la presidenta de l’associació de Dones i de Consumidors Kalat-zeyd, Ana Belmonte, que és l’entitat que ha proposat esta acció, així com de l’alcalde de la població, Juan Miguel Monclús, i de Chelo Peláez Sanmartín, representant d’Amnistia Internacional i filla del municipi. Peláez, emocionalment lligada a la localitat, va destacar que l’exposició arribe en un moment clau de denúncia social. Segons va explicar, “el que pretén Amnistia Internacional amb l’exposició és rendir homenatge a eixes dones afganeses que al llarg de tots estos anys han vist retrocedir i desaparèixer bona part dels seus drets fonamentals”. La inauguració va servir també per a posar de manifest el paper actiu de l’associació local en la defensa dels drets humans, especialment en el marc de tot un mes que dediquen a la dona. Per a Peláez Sanmartín, “que l’associació de Dones i Consumidors haja volgut portar esta exposició supose un orgull enorme i una emoció enorme, també”, va recalcar.

La situació descrita durant l’acte per Chelo Peláez Sanmartín va ser de gran duresa per a les dones. “La persecució que el règim talibà està duent contra les dones específicament és, segons Amnistia Internacional, Nacions Unides o altres organismes internacionals, un crim de lesa humanitat perquè constitueix com una espècie d’apartheid de gènere”, va advertir la representant. Durant l’explicació, va detallar com les dones han perdut el dret a l’educació, al treball i fins i tot a la intimitat dels centres de bellesa. Peláez Sanmartín va remarcar, alhora, la dificultat d’incidir en estes polítiques a causa de l’aïllament del país. I és que “poder incidir en les polítiques del govern talibà a través de la Unió Europea o a través de Nacions Unides no et diré que siga impossible, però ha de resultar molt complicat perquè ells mateixos s’han aïllat del món”. Tot i la foscor d’esta realitat, va recordar que moltes dones mantenen la resistència a l’interior del país a través de “reunions clandestines” o “escoles clandestines”, sent conscients de l’altíssim risc de patir desaparicions forçades o tortures per part de la policia del règim. L’exposició estarà disponible a Calaceit fins al 20 de març.

Pel que fa al contingut de la mostra, els visitants es trobaran amb una instal·lació de 32 panells amb fotografies i textos que recullen testimonis reals de dones que van haver de fugir l’any 2021 d’Afganistan. L’exposició inclou també elements visuals impactants, com ara “tres maniquins amb burques perquè la gent els pugue veure de prop”, un recordatori físic de l’obligatorietat de la seua vestimenta. Peláez Sanmartín va explicar que la mostra ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Associació de Periodistes d’Aragó i serveix per a visibilitzar l’anul·lació de l’autonomia femenina, ja que actualment “no poden sortir soles al carrer, han de sortir sempre acompanyades d’un home”. L’objectiu és que esta denúncia funcione com una “ona expansiva” de difusió per tot el territori i que els turistes i veïns que passen per la replaceta de l’ajuntament coneguen esta realitat. Com a colofó a estos dies de conscienciació, este diumenge, i coincidint amb la commemoració del 8 de març, l’associació impulsarà al teatre una lectura de poemes acompanyada del violí d’Aurora Fontoba, tancant d’esta forma el mes de la dona. L’acte, previst a les 6 de la tarde, inclou la projecció de dos documentals sobre les dones afganeses.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Chelo Peláez Sanmartín, en relació a la mostra sobre la situació de la dona a l’Afganistan que avale Amnistia Internacional:

R. LOMBARTE / M. JIMÉNEZ