Logotips d'organismes oficials

Els Premis PERIFÈRIC celebra al Matarranya una gala de ‘retrobament’

“Ens hem d’entendre” , proclama el president honorífic de l'Associació Amics i Amigues d'Ilercavònia, Àlex Farnós

L'hotel Somni Fabrik va acollir la Gala dels Premis PERIFÈRIC. Foto: Cedida

Somni Fabrik, un hotel de luxe ubicat al terme de Vall-de-roures, camí de Beseit, va ser l’escenari de la vetllada que va congregar més de seixanta persones per assistir a la Gala Comarcal d’entrega dels Premis PERIFÈRIC. L’encontre el va presidir la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vall-de-roures, Sara Romeo, acompanyada per la regidora de Cultura, Ana Belén, i també pel president del Consell del Matarranya, Fernando Camps. La gala va comptar amb una notable presència d’autoritats: l’alcalde de Beseit, Juan Enrique Celma; l’alcalde de Calaceit, Juan Miguel Monclús; l’alcaldessa de Massalió, Rosa Maria Orona; l’alcaldessa de Lledó, Maria Teresa Cirvillé; l’alcalde de la Torre d’en Compte, Francisco Amador Celma, i el regidor de Cultura de Pena-roja de Tastavins, José Vilalta Vives, entre d’altres que van excusar la seua presència. La tercera Gala La Gala del Matarranya, presentada per la periodista Cristina Llaó, és la tercera, i esta setmana se’n celebraran dos més: el pròxim dijous a Vinaròs, i l’endemà divendres dia 20 al teatre la Llanterna de Móra d’Ebre.

Van ser les autoritats les que van repartir els premis, i també va destacar les nombroses entitats i candidats assistents. El president de l’associació, Josep Maria Arasa, va referir-se a una llarga llista de temes compartits que justifiquen tant els premis com el projecte Ilercavònia. En este apartat va destacar que l’associació, a més a més de culminar les gales amb la gran final prevista a Tortosa, ha decidit apostar fort per aconseguir fer el Llibre ILERCAVÒNIA, una publicació amb la participació de 8 escriptores i 8 fotògrafs, una parella per a cada comarca. En el cas del Matarranya este treball de camp va a càrrec de la periodista Annabel Roda i del fotògraf Santi Cogolludo.

De les diferents intervencions que es van produir va destacar, per la seua profunditat i documentació històrica, la que va fer el museòleg i biòleg Àlex Farnós, president honorífic de l’associació. El parlament inserit al mig de l’entrega de premis va sorprendre molt gratament tots els assistents, concloent amb una crida subtil al fet que els habitants del territori “ens hem d’entendre”. No només referint-se a l’habitual discussió lingüística, sinó a la de la relació territorial, Fornós va constatar que no fa molts anys (la segona meitat del segle XX), “per anar de Tortosa a Vall-de-roures” s’havia de circular per carretera “durant 6 hores. S’anava, per tant, a 10 quilòmetres per hora”, visibilitzant que les comunicacions han estat sempre un oblit estructural i en qualsevol dels territoris de cruïlla. Un altre exemple: per anar d’un lloc a l’altre fins fa molt poques dècades només s’han pogut utilitzar senderes i camins únicament transitables per animals (rucs i ‘matxos’).

També es va referir al fet que el territori, quan històricament va apostar majoritàriament pel carlisme, va quedar en terra de ningú. El nou liberalisme guanyador va crear les províncies des de les grans urbs, deixant de nou en l’oblit la realitat comuna dels territoris perifèrics que ara l’associació impulsa com a Ilercavònia, que després ha passat a ser definitivament de tres regions administratives amb l’estat de les autonomies. “Però no només és una qüestió política”, va emfatitzar. Va obrir així el camí, al fet que siga la societat civil la que recupere l’esperit de les relacions culturals, socials i econòmiques com promou ara l’entitat. “La cultura, i el propi paisatge, i les relacions de veïnatge dels pobles rurals, són també casa nostra”, va concloure.

Un altre element que va impactar als assistents va ser quan va explicar que “als plans de Sant Mateu” (Baix Maestrat) està documentat que es trobaven ramats de pastors càtars que baixaven des de la Cerdanya i els Pirineus, per compartir espai amb els autòctons i els d’altres procedències. Uns del territori, altres francesos i de més procedències, tots plegats convivint en normalitat. “Ja s’entenien fa uns 700 anys!”, va remarcar, posant en valor que confluència social i la diversitat lingüística no eren un problema.

Mitjans