Els empresaris demanen un projecte pilot per a estudiar la implantació de la taxa turística
L'associació d'empresaris es va reunir amb el conseller de Turisme, a qui li van parlar de taxa turística, massificacions puntuals al territori i l'amenaça eòlica
Els empresaris turístics del Matarranya han traslladat al Govern d’Aragó la necessitat d’implantar la taxa turística al territori, seguint el camí que van obrir fa uns anys autonomies veïnes com Catalunya, i que són una referència nacional i internacional en esta matèria. Este va ser un dels punts que es va tractar en la trobada que van mantindre fa uns dies el sector turístic del Matarranya i el conseller del ram, Manuel Blasco, durant la seua última visita a la nostra comarca. De fet, des del territori inclús es van mostrar disposats a que el Matarranya lidere un projecte pilot sobre l’aplicació i l’impacte de la taxa turística a Aragó, entès com un destí madur. Durant la reunió també es van analitzar altres aspectes, entre ells la massificació puntual que viuen alguns paratges naturals i algunes poblacions, així com la política energètica i l’impacte que poden tindre els projectes eòlics en una comarca que té en els seus paisatges un dels principals reclams turístics.
Ana Marta Romeo, de la junta dels Empresaris del Matarranya, va apuntar que «al territori vam començar a parlar de la taxa turística en els anys 2009-2010. I mai se’ns ha escoltat. En cap cas parlem d’un impost revolucionari, sinó que és una taxa que s’aplicaria als visitants del Matarranya». Per tant, els turistes abonen una taxa fixa, que pot ser d’un euro o un euro i mig al dia, per pernoctar. «Inclús hi ha models on la taxa turística s’aplique a tot aquell que arribe al destí», bé llogant una habitació o un apartament, bé arribant en autocaravana, bé aprofitant les zones de pic-nic. Una taxa que «resulte un preu simbòlic, però que té una clara finalitat de conscienciació i de protecció» del territori que visites. Romeo va recalcar que la creació de la taxa turística ha de ser una proposta consensuada entre el sector turístic, els representants polítics i els veïns, perquè una de les coses que «s’ha d’explicar molt bé és per què pague el turista i quin impacte té això en el territori».
De fet, i a l’hora d’aplicar una taxa turística, «hem de definir molt bé, i entre tots, on s’han de destinar estos recursos». I és que es tracte «de diners que no han de revertir en els negocis turístics ni en les arques dels ajuntaments, sinó en el territori». Ana Marta Romeo va parlar d’algunes experiències que s’estan produint a altres països, on entorns rurals d’important afluència turística han apostat per crear aparcaments dissuasius a les entrades dels municipis, evitant així la congestió i la càrrega del trànsit rodat. D’esta manera, la taxa turística s’acabe convertint en una ferramenta atractiva per al territori, però també per al visitant, que veu com eixos diners es destinen per a millorar el destí. L’any 2016, el territori va fer un estudi sobre l’impacte que tindria l’aplicació de la taxa turística al Matarranya, i que es traduïa en uns 150.000 euros. Actualment, si tenim en consideració el pes que ha guanyat el turisme en els últims anys, la recaptació seria molt més significativa.
La qüestió eòlica
Durant la trobada entre el sector empresarial i el conseller de Turisme, damunt de la taula també va eixir la qüestió eòlica. En este sentit, Ana Marta Romeo va considerar que «cal reprendre la Carta del Paisatge, mirar què volem, què necessitem, quines amenaces tenim i ordenar el territori». Romeo va defensar que cal escoltar el sector turístic i les seues inquietuds, el qual ha fet una gran aposta pel territori i «ha decidit invertir aquí». Des del sector recorden que el turisme no és només hotels i restaurants. «És també compra-venda de finques, l’adquisició de cases en nuclis històrics, la rehabilitació d’edificis històrics». Romeo va lamentar que els projectes eòlics i els estudis d’impacte no han tingut en consideració sectors madurs com el turisme i altres sectors que es beneficien del turisme, afegint que «si al Matarranya s’aproven estes centrals eòliques», s’obrirà una esquerda que no pararà de créixer. I «la gent no ve al Matarranya per conèixer una cosa en concret, sinó que ve pel tot».
