La Torre del Valentinet inaugurarà la nova càmera fosca a finals de setembre
En estos moments s'està treballant en la construcció del mecanisme que permetrà la projecció dels 360 graus de la capital comarcal en un enfocament entre 30 metres, fins a llargues distàncies
La Fundació Valderrobres Patrimonial ha restaurat la històrica Torre del Valentinet. Una edificació de l’any 1390 on s’instal·larà una cambra fosca. A través d’un periscopi es podrà veure una projecció a temps real de la localitat, un mecanisme que va portar cap al desenvolupament de la fotografia. Està previst que el nou espai cultural obre les portes a finals de setembre de 2024. Així ho explica el director de la Fundació Valderrobres Patrimonial, Manolo Siurana, “la nostra intenció i d’acord amb el cronograma que ens han passat els enginyers és inaugurar la setmana d’abans de les Festes del Pilar”. Segons les previsions, esta cambra fosca estarà instal·lada a mitjans de setembre i d’esta manera “fer una inauguració prèvia al Pilar”.
Gràcies a este mecanisme fet a mida es podrà veure la població en 360 graus. A més, serà la primera càmera fosca que serà capaç d’enfocar a escassos 30 metres de distància. La càmera fosca constarà d’un periscopi, dissimulat com si fos una xemeneia, que anirà rotant a la part superior de la torre 360º, al centre de l’habitacle s’ubicarà una taula que actuarà de pantalla de projecció i serà l’encarregada de reflectir allò que hi ha a l’exterior. La càmera fosca podrà enfocar tant a distàncies llargues com en distàncies curtes, “precisament una de les novetats que instal·lem aquí és que reduirem la distància d’enfocament a 30 metres, i serà el primer lloc on es fa una a distància tan curta”, afirma Siurana.
Els horaris per visitar este edifici històric s’ajustaran a la resta dels monuments, però el director de Valderrobres Patrimonial apunta que “potser, en este cas concret, haurem de tancar una mica abans, perquè quan és de nit òbviament no es podrà veure res i, per tant, no es podrà visitar”.
Esta serà la primera cambra fosca d’Aragó i de tot el nord-est peninsular. Un projecte que generarà treball i turisme, a més de ser un nou atractiu cultural que posarà en valor la localitat.
La Torre de Valentinet: De fortalesa medieval a atractiu cultural
La torre de Valentinet, situada a Vall-de-roures, és un exemple de l’evolució arquitectònica i funcional de les edificacions al llarg dels segles. Esta torrassa medieval esta situada cronològicament, gràcies a marques de picapedrers i documents històrics, a l’època de 1390. És en esta data quan es documenta la construcció de l’emmurallament de Vall-de-roures, coincidint amb l’edificació del castell, l’església i el pont de pedra.
Originalment, la torre es va erigir com una torrassa de muralla, una estructura sortint que formava part del sistema defensiu de la localitat. Durant el segle XIV, estes construccions eren essencials per a la protecció contra invasors i exercien un paper crucial en l’estratègia militar de l’època. Tot i això, amb el pas del temps i el canvi en les necessitats defensives, la torrassa va perdre la seua funció original. A partir del segle XVI, l’edifici fou transformat en presó. Esta nova funció es va mantenir fins al segle XVIII, quan les instal·lacions carceràries es van traslladar a l’ajuntament de Vall-de-roures. Després d’este fet, la torre va ser venuda i va començar la seua transformació en habitatge. Els nous propietaris van aprofitar els gruixuts murs d’un metre i mig per crear espais addicionals com ara armaris i xemeneies. A més, van excavar cap avall per guanyar una planta addicional, adaptant-se als canvis en el nivell del terreny i la construcció del carrer del Codo.
El darrer propietari notable de la torre va ser conegut com a Valentinet. El 1978, poc abans de l’arribada de les tropes franquistes a Vall-de-roures, Valentinet, que era anarquista, va calar foc a la torre i va abandonar el lloc. L’estructura va quedar en ruïnes fins que es va emprendre l’actual restauració.
La història de la Torre de Valentinet és un testimoni de la capacitat d’adaptació i transformació de les estructures històriques, recordant la importància de preservar i valorar les nostres arrels.
ISABEL APARICIO