Beseit reflexione sobre el turisme, marcant-se una sèrie de reptes sense perdre la seua identitat

Orgull rural, guardians del territori i reptes de futur van ser els conceptes que més es van repetir durant les jornades centrades en el destí que ha impulsat l’associació dels Empresaris Turístics de Beseit. L’hotel La Font del Pas, ubicat a l’antic molí paperer Morató, des d’on eixiria el paper que Francisco de Goya va utilitzar l’any 1816 per a estampar la primera sèrie de gravats de la ‘Tauromaquia’, va acollir el passat 20 de febrer unes interessants jornades per a reflexionar sobre el destí rural i els reptes més immediats que ha d’afrontar el territori. Legislació i ordenació dels habitatges d’ús turístic, massificació d’espais naturals, gestió i execució de Plans de Sostenibilitat Turística, així com regulació del trànsit rodat, van ser quatre de les potes que es van tractar durant unes jornades que reunirien més de 40 persones. La presidenta dels Empresaris Turístics de Beseit, Nuria Millán, va ser l’encarregada de donar la benvinguda a tots els presents, mentre que la tècnica de Turisme de Comarca del Matarranya i també veïna de Beseit, Eli Díez, va trencar el gel amb la primera ponència de la jornada. Durant la seua intervenció, Díez va parlar de la identitat com a element vertebrador de tot destí, i va incidir molt en la importància d’escoltar i cuidar a aquell que viu al món rural i que fa possible que els pobles siguen el que són. Per tant, Díez va defensar que «els veïns ens convertim en guardians del territori», que som clau i fem possible que la vida continue. Una intervenció carregada de reflexions però també de positivisme.

El primer convidat que va prendre la paraula va ser Enrique Pueyo, alcalde de l’Aïnsa, que va centrar la seua intervenció en experiències pioneres en regulació de pisos d’ús turístic com la que ha liderat el seu municipi. Al respecte, Pueyo va destacar que la decisió que va prendre l’Aïnsa va vindre motivada perquè «s’incrementava de manera exponencial el nombre d’habitatges d’ús turístic», dificultant-li a la gent la possibilitat de quedar-se a viure al poble i «castigant l’assentament de població». A l’Aïnsa van modificar el Pla d’Ordenació Urbana, limitant els habitatges d’estes característiques. Lògicament, «vam tindre inconvenients a l’inici de la tramitació», però la decisió era necessària i els hi ha funcionat. La capital del Sobrarbe partia d’una realitat diferent al Matarranya. «La majoria dels pisos d’ús turístic que tenim a la nostra població eren de gent que havia comprat un pis de segona residència», majoritàriament noves construccions, que «aprofitaven els períodes que no acudien per a llogar com a ús turístic». Una fórmula que «no deixava cap economia a la nostra població i perjudicava tots aquells que es volien assentar al poble». La regulació turística també ha afectat algun resident i emprenedor local, a qui no se li ha permès obrir pisos d’ús turístic. Però en línies generals, estan prou contents de la transformació que ha patit l’Aïnsa, on han guanyat població. Enrique Pueyo va entendre que són decisions complicades però valentes que cal assumir, i que han d’anar de la mà de la conscienciació veïnal i del teixit empresarial.

Per la seua part, l’alcaldessa d’Alquézar, Ana Blasco, va parlar del boom turístic que ha patit la seua població en els últims anys, sent un dels destins rurals més requerits de la geografia aragonesa. Alquézar és un municipi en el qual a l’hivern viuen aproximadament 160 veïns. L’últim any, unes 180.000 persones van acudir a este destí del Somontano, sent les seues passarel·les i la col·legiata de Santa Maria la Major els principals reclams. Blasco va parlar de la gran transformació que ha patit el poble en els últims 50 anys. «O ens reinventàvem, o moríem. Alquézar anàvem a la desaparició. Vam aixecar un poble què, literalment, estava a terra. La gent marxava i no tornava». I ara la realitat és completament diferent. Alquézar és una joia que barrege un patrimoni molt cuidat en un enclavament natural envejable. Està dins de la figura de los Pueblos más Bonitos i té el distintiu Best Tourism. Òbviament, esta transformació ha generat nous reptes. Tal com va considerar la seua alcaldessa, Alquézar s’està replantejant «una revisió de les VUT perquè tenim un problema gros», que no és altre que «la gent no es pot quedar a viure o a treballar» perquè no hi ha cases disponibles. De fet, «haurem de tancar l’escola perquè no podem facilitar casa a famílies amb xiquets». Ana Blasco va remarcar que els destins d’interior «som paraigua del flux turístic alternatiu a la neu i al mar», i va afegir que és necessari el compromís de les administracions superiors perquè els pobles siguen habitables, puguen resoldre estes problemàtiques i no s’acaben convertint en «betlems».

La regulació i les zones blaves
El tercer conferenciant va ser l’alcalde d’Albarrasí, Daniel Úbeda, qui entre altres aspectes va parlar de pàrquings dissuasius i de la regulació del trànsit rodat dins de pobles amb encant. Per a dur a terme esta transformació, Úbeda va concretar que es va fer «en dos fases». Primer es va fer «una regulació del trànsit del conjunt històric. Es van instal·lar bol·lards i es van repartir targetes entre veïns i residents que tenen casa al nucli històric». Una vegada regulat el nucli històric, es va procedir a instal·lar aparcaments regulats, i que «bàsicament va consistir en pintar zones blaves en els pàrquings que ja estaven creats i monetitzar el seu ús». Úbeda va defensar que «els destins amb encant tenim els mateixos gastos que un poble normal, però uns gastos exagerats», i que esta realitat s’ha de resoldre d’alguna manera. Albarrasí va apostar per la creació de zones blaves, una regulació que no paguen els veïns empadronats a la població, però tampoc els veïns de la resta de la Comarca, perquè sovint van a la capçalera comarcal a fer gestions. Actualment, Albarrasí té cinc aparcaments dissuasius en unes 550 places disponibles. La població regule a partir de preus populars. Per exemple, el preu al visitant per una hora d’aparcament és d’1 euro i la tarifa per 24 hores és de 4 euros. L’any 2024, Albarrasí va recaptar a través de la monetització de les seues zones blaves 332.000 euros. Les jornades de Beseit les va tancar l’expert Francisco Javier Castillo, parlant de turisme sostenible.

Des de l’associació dels Empresaris Turístics de Beseit, entitat organitzadora d’estes jornades, van agrair la presència de bona part del teixit empresarial, social i polític de la nostra comarca, i al respecte, la seua presidenta, Nuria Millán, va apuntar que «els ponents ens han traslladat molts missatges en positiu i del carinyo per tot el que fem i per la nostra terra». La selecció dels ponents no va ser per a res innocent, sinó que «hem buscat espills on mirar-nos», destins on estan gestionant paratges naturals, s’estan regulant els habitatges turístics o aposten pel control del trànsit rodat. Millán no va amagar la transformació que ha patit Beseit en els últims anys. «Som un poble que mou molta gent i que realment té els problemes i els reptes que ens han manifestat els ponents». Des dels empresaris turístics explicaven que cada vegada hi ha més allotjaments i més llits, però «no tenim restaurants, no tenim bars, no tenim serveis per a atendre’ls». Entre els assistents, el president de la Comarca del Matarranya, Fernando Camps, així com l’alcalde de Beseit, Juan Enrique Celma. De fet, i en relació als reptes més immediats que té el poble, Celma va recalcar que «les experiències que ens expliquen són interessants perquè tenim realitats paregudes». I quan parlem de Beseit, inevitablement toque parlar del Parrissal. «La majoria del públic que visite la comarca passe per les passarel·les. És un punt d’atracció molt gran». En relació a l’increment de la tarifa d’accés a 12 euros, des del consistori van explicar que respon als costos que supose la gestió turística de tota la població.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Nuria Millán, presidenta dels Empresaris Turístics de Beseit, durant la celebració de les jornades sobre Turisme de Beseit que s’han viscut a la població:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Enrique Pueyo, l’alcalde de l’Aïnsa, durant la celebració de les jornades sobre Turisme de Beseit. Ha explicat l’experiència que han liderat a la seua població sobre regulació de pisos d’ús turístic:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Ana Blasco, alcaldessa d’Alquézar, durant la celebració de les jornades sobre Turisme de Beseit. Ha parlat de la seua experiència en la regulació de les passarel·les, i de l’impacte turístic que té la seua població, amb 160.000 visites a l’any:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Juan Enrique Celma, alcalde de Beseit, durant la celebració de les jornades sobre Turisme de Beseit. Ens ha parlat de la realitat turística del poble, de regulacions, d’aparcaments per a evitar la circulació de cotxes i de l’oferta residencial:

Aquí pots escoltar una part de la intervenció que ha fet Daniel Úbeda, alcalde d’Albarrasí, durant la celebració de les jornades sobre Turisme de Beseit. Ha parlat de gestió de Plans de Sostenibilitat Turística i de regulació de les zones blaves al món rural:

RUBÉN LOMBARTE