Les jornades ‘Rehabilitando’ versen sobre «un equilibri essencial» entre turisme i oferta residencial

A través de les jornades Rehabilitando, que en esta tercera edició han arribat a la Freixneda, agents socials, empresarials i polítics han analitzat i posat damunt de la taula diferents fórmules, estratègies i models de gestió per a trobar un equilibri entre l’augment de l’activitat turística al món rural i l’accés a l’habitatge. De fet, tal com va destacar el diputat de l’àrea de Desenvolupament Territorial de la Diputació, Javier Ciprés, l’elecció del Matarranya per acollir estes jornades no és casual, atenent que és un dels territoris de la geografia aragonesa que està experimentant un major increment de l’activitat turística, i on s’estan identificant problemes d’accés a pisos o cases en condicions. Durant les jornades es va parlar sobre ajudes a la rehabilitació d’habitatge, així com altres estratègies que ha tret el Govern d’Aragó per a millorar el parc residencial, entre elles la demolició d’immobles, la recuperació de pisos i cases per a lloguer social o el programa de creació d’oferta residencial en aquelles poblacions que tenen major pressió turística. Des de Canfranc, el seu alcalde també va mostrar fórmules que tenen al seu abast els ajuntaments per a limitar i regular el fenomen dels habitatges d’ús turístic (VUT).

Sergio Gil, director de la fundació ‘Restaurantes Sostenibles’, va integrar la primera taula rodona de la jornada, i va apuntar que al Matarranya «ha de ser completament compatible un turisme de qualitat amb la possibilitat de disposar d’habitatge per a la gent que és d’aquí i aquella que vol vindre i que també aporte al territori». Gil no va amagar certa paradoxa que viuen destinacions rurals com el Matarranya, amb algunes poblacions que tenen moltes cases buides però cap de lloguer, o poblacions on les poques cases de lloguer es mouen «a preus desproporcionats». Des de ‘Restaurantes Sostenibles’, Sergio Gil va entendre que remeis, n’hi ha. «Una primera solució és buscar alternatives amb molta imaginació», com per exemple apostar per la cooperació i la col·lectivitat, unes pràctiques que cada vegada estan més esteses, tant en la ciutat com en els entorns rurals. De fet, durant les jornades de dijous es va presentar el projecte d’habitatge cooperatiu d’ús social de L’Arna, a Escanilla. De cara a millorar este equilibri entre turisme i habitatge, Sergio Gil va considerar que «també és imprescindible el diàleg obert i la implicació de les administracions en l’ordenació».

A la primera taula de debat també va participar José Ramón Esteban, de la secció d’Educació del sindicat CGT a la província, qui va explicar l’odissea que supose trobar una casa on viure per als docents i els professionals de la restauració en aquelles poblacions que tenen una càrrega turística important. «Durant 15 anys he treballat a la cuina en territoris amb una alta pressió, i l’any passat vaig viure la meua primera experiència com a docent». La seua primera destinació va ser l’Escola d’Hostaleria de l’IES Matarranya. A diferència del sector de la restauració, «com a docent tens certs avantatges, perquè adquireixes el compromís que al juliol abandonaràs eixe habitatge». Tot i això, els professors també tenen dificultats per a trobar una casa o un pis un viure, quan en realitat «som sectors essencials». De fet, Esteban va defensar que de la mateixa manera que el Govern d’Aragó trau línies d’ajuda per a recuperar cases, creu que les subvencions haurien d’anar «vinculades a certes condicions», com ara orientar eixos futurs lloguers a sectors essencials o limitar el preu de lloguer. Durant la seua etapa a la cuina, «he viscut a Benasc, Jaca, Sobrarbe, Andorra, Mallorca», va dir Esteban, i la situació residencial està molt malament a tot arreu.

Francisco Loscertales és regidor a la Freixneda, i a la jornada va aportar una visió més local i comarcal. «Aquí vivim una situació pareguda a la de la majoria de pobles del Matarranya. Tenim bastant turisme, no trobes una casa de lloguer de cap de les maneres, i la compra-venda està molt cara». Loscertales va afegir que la Freixneda serà una de les poblacions d’esta comarca que es beneficiarà del programa ‘Más Vivienda, Mejor Turismo’ que promou el Govern d’Aragó, i «particularment crec que ens anirà molt bé que aixequen vuit habitatges al poble». Una ampliació del seu parc residencial que servirà de baló d’oxigen per a aquells negocis del municipi que generen faena i necessiten treballadors, però lamentablement no troben casa on viure. En relació a les VUT, Loscertales va considerar que «és un fenomen que s’està estenent. Hi ha gent que vol aprofitar l’oportunitat que li brinde el turisme per a traure’s uns diners. Això és legítim», va apuntar Loscertales, qui va manifestar que «hauria de ser el Govern d’Aragó qui regulés esta situació». Tot i això, des del consistori van entendre que la seua prioritat «és que la gent que viu al poble, que és del poble i es vol quedar al poble, pugue fer-ho».

‘Rehabilitando’ és una estratègia que s’ha dissenyat des del CIT de Teruel en col·laboració amb el projecte Re-Viviendo, que busque una segona vida a cases buides al món rural, i la Replazeta, un projecte associat a la creació d’habitatge cooperatiu d’ús social. Les jornades també van portar el projecte Toureliges, un model de turisme de caravanes basat en el respecte en l’entorn i el vincle amb l’economia local.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Sergio Gil, de la fundació ‘Restaurantes Sostenibles’, en el marc de les jornades ‘Rehabilitando’:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a José Ramón Esteban, de la secció d’ensenyament de CGT Teruel, en el marc de les jornades ‘Rehabilitando’:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Paco Loscertales, regidor de la Freixneda, en el marc de les jornades ‘Rehabilitando’:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Sara Anés, del CIT de Teruel, en format prèvia de les jornades ‘Rehabilitando’:

RUBÉN LOMBARTE