La Freixneda es converteix en el tercer municipi del Matarranya en ingressar a ‘los Pueblos más Bonitos’

La Freixneda s’ha convertit en el tercer municipi del Matarranya en ingressar a la figura de los Pueblos más Bonitos de España. Tot i que l’adhesió de la Freixneda com a poble bonic es va notificar a finals de l’any passat, aprofitant l’última edició de FITUR a Madrid per a fer-ne la primera promoció, la cerimònia d’ingrés es va viure este mateix divendres a una plaça Major molt engrescada. El president de l’entitat, Francisco Mestre, i l’alcalde de la població, José Ramón Gimeno, van ser els encarregats de destapar el cartell de ‘Pueblo Bonito’ que es va penjar davant mateix de la Casa de la Vila. D’esta manera, la Freixneda se sume a este selecte grup que integren 120 municipis, un projecte que va nàixer ara fa més de 10 anys com a segell de qualitat del turisme rural. Des del primer dia, l’associació de los Pueblos más Bonitos ja es va fixar en el Matarranya. De fet, Calaceit i Vall-de-roures en són socis fundadors, així com altres destinacions de proximitat com Morella i Peníscola. Actualment, la província de Terol domine el rànquing de municipis més bonics d’Espanya, amb 9 adhesions. La jornada va estar amenitzada pel grup de folk Araboas.

José Ramón Gimeno és l’alcalde de la Freixneda i va explicar que «el turisme serà, a llarg temps, el motor econòmic, ja no sol de la Freixneda, sinó de tota la comarca». Gimeno va destacar que «el turisme no són només bars i restaurants. Són cases de turisme rural, negocis, gent que es dedique a la restauració de segones residències… Tot sume». Un turisme, això sí, que ha d’apostar per la desestacionalització i per una arribada de forma ordenada. «Més turisme no vol dir millor», va entendre Gimeno. Però des de l’associació «volem impulsar una sèrie de mecanismes perquè el turisme no es massifique». L’alcalde de la Freixneda va concretar que des de la inclusió del seu municipi a los Pueblos más Bonitos de España, ja han notat un increment de visitants. «Abans et venia algun autobús esporàdic. Ara tens temporades que arriben bastants autobusos. El dia que no tens un autobús en tens dos». Gimeno també va reconèixer que en els últims mesos s’ha viscut molta activitat en la compravenda de cases. «Hi ha bastanta activitat econòmica» en relació al parc residencial. Una altra cosa són els preus en el que es mouen algunes cases.

Paral·lelament, Francisco Mestre, president de l’associació de los Pueblos Bonitos, va concretar que «feia temps que a Terol no teníem nous pobles». Però amb la incorporació de la Freixneda, i també de Linares de Mora, «arribem als 9 pobles bonics», i serà «la província amb més pobles bonics de tota Espanya». Mestre va entendre que «la Freixneda és un poble espectacular que té un excel·lent patrimoni arquitectònic i recórrer els seus carrers és com retrocedir en el temps». Mestre va remarcar que «la Freixneda sempre ha merescut estar dins de l’associació, però no volíem que fórem l’associació de los Pueblos más Bonitos de Terol. Hem crescut a poc a poc, fent que més pobles de la província entraren». De fet, «resulte una mica car», en el sentit metafòric, estar dins de l’associació si ets de Terol. Francisco Mestre va recordar que Terol «és una província molt bonica amb molts pobles amb encant». Des de l’associació explicaven que el fenomen del despoblament ha «permès mantindre en estos pobles l’urbanisme a ratlla, de forma que Terol, Salamanca o Burgos tenen una concentració molta alta de pobles molt bonics».

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Francisco Mestre, president de l’associació de los Pueblos más Bonitos de España:

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Ramón Gimeno, alcalde de la Freixneda, sobre l’adhesió a los Pueblos más Bonitos de España:

RUBÉN LOMBARTE