Logotips d'organismes oficials

Aragó recorrerà les ajudes estatals a l’habitatge per no declarar zones tensionades

La DGA considere discriminatori que el repartiment de 180 milions d'euros es condicione a l'adopció d'esta figura, quan està aplicant “fórmules alternatives” a l'increment de l'oferta residencial

Mar Vaquero, en Consell de Govern, va anunciar el recurs contenciós administratiu contra els 180 milions d'euros a les zones tensionades. Foto: Govern d'Aragó

El Govern d’Aragó ha anunciat que interposarà un recurs contenciós administratiu contra el reial decret que regule el repartiment de 180 milions d’euros en ajudes estatals al parc residencial entre aquelles autonomies que han declarat zones de mercat residencial tensionades. L’executiu aragonès considere que la norma és discriminatòria perquè exclou els territoris que, com l’Aragó, tot i tindre zones amb una dificultat majúscula per assegurar cases a tots aquells que hi viuen i hi treballen de forma regular, han decidit no aplicar esta figura. En Consell de Govern, la DGA argumente que el decret vulnere el principi d’igualtat, no justifique prou la concessió directa de les ajudes i envaeix competències autonòmiques en matèria residencial. Govern d’Aragó també argumente que dispose d’una política pròpia, articulada a través del pla Aragón Más Vivienda, que aposte per incrementar l’oferta residencial a través de la col·laboració publicoprivada. Segons el govern aragonès, l’Estat no pot condicionar l’accés als recursos públics a l’adopció d’un instrument que les comunitats tenen la potestat de decidir si utilitzen o no. Este recurs afecte una partida específica per al 2026 en el marc del Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030.

Per la seua part, el govern central argumente que estes ajudes estan vinculades a la declaració de zones de mercat residencial tensionat, una figura prevista en la llei estatal d’habitatge per actuar en aquells territoris on els preus dels lloguers dificulte l’accés a una casa. Els fons permeten finançar actuacions com la promoció de lloguer assequible, la rehabilitació d’immobles i l’ampliació del parc públic residencial. Experiències recents també demostren que els ajuntaments tenen ferramentes legals a la seua disposició per a ordenar els usos del sòl i regular la proliferació dels pisos d’ús turístic. Tenim d’exemple el cas de l’Aïnsa, a l’Alt Aragó, població que va modificar el seu planejament urbanístic per a restringir la implantació de nous allotjaments turístics i evitar que l’activitat acabés comprometent la disponibilitat residencial permanent. Es tracte d’una via municipal que, tot i ser diferent a la declaració de les zones tensionades (competència autonòmica) permet intervindre sobre l’ús residencial. Dos instruments amb competències i objectius diferents, però que poden ajudar a afrontar un mateix problema, que no és altre que assegurar que els residents permanents puguen trobar una casa on viure en aquells pobles amb forta pressió turística.

La necessitat de trobar un equilibri entre l’activitat turística i el dret a l’habitatge no és nou. Un debat del que no escape el Matarranya. El mateix sector turístic ha avisat en reiterades ocasions del desequilibri en constant creixement entre les places d’allotjament turístic existents a la comarca i la capacitat d’absorció dels bars i restaurants. Segons unes dades de l’Associació d’Empresaris del Matarranya de l’any 2023, en dos dècades les places turístiques s’havien multiplicat per quatre, mentre que l’oferta de coberts pràcticament s’havia mantingut. El sector també advertia que la proliferació d’allotjaments pot dificultar que els jóvens i els nous residents troben una casa on viure. Esta qüestió es va abordar igualment en unes jornades celebrades el mes de juny del curs passat a la Freixneda, on es van compartir experiències municipals per a ordenar les VUT. Entre els assistents a les jornades va estar l’alcalde de Canfranc, qui va explicar com el municipi va modificar el planejament urbanístic, limitant les noves llicències turístiques i impulsant la declaració de zona tensionada per a lluitar contra l’encariment del lloguer i no fer fora als veïns i treballadors que volen crear el seu projecte de vida al poble.

Ara, i amb el decret nacional aprovat el passat 21 d’octubre, el govern nacional preveu distribuir 180 milions d’euros entre cinc autonomies que sí han declarat zones tensionades. Amb el recurs presentat, el Govern d’Aragó demane que els tribunals revisen els criteris utilitzats per al repartiment de diners i determinen si condicionar estes ajudes a la declaració de zones tensionades s’ajuste al marc constitucional i al repartiment de competències entre administracions.

Mitjans