Una jove de Fórnols entre els 74 joves que han tornat a Aragó en un any gràcies al Pla Retorn
Ana Omella forma part d'aquesta iniciativa per potenciar el retorn de joves que van sortir a l'estranger per treballar
Setanta-quatre joves que van haver de deixar Aragó per treballar a l’estranger han pogut tornar a la Comunitat en l’últim any amb suport del Pla Retorn del Talent Jove Aragonés. La major part dels que han tornat són dones -46 enfront de 28 homes- i els perfils professionals que més es repeteixen entre els que decideixen tornar són de branques sanitàries, científiques i d’enginyeria, així com de sectors com el màrqueting o el comercial. Entre ells, Ana Omella, de Fórnols que ha assistit aquest dimarts 7 de gener a la cita a la capital aragonesa. La seua experiència en el pla retorn “va ser molt positiva”. Les vessants emocional i financera han estat clau perquè ella hagi fet el seu propi projecte. “Tinc possibilitats per expressar la meua opinió i em sent acompanyada pel que fa a sentiments i financerament. A més, el projecte m’ha ajudat a crear sinergies en cercles que no coneixia. M’alegra que a Aragó estiga passant tot això no només en les grans ciutats”, va assegurar la matarranyenca.
El Pla Retorn del Talent Jove Aragonès és una iniciativa del Govern d’Aragó, a través de l’Institut Aragonès de la Joventut, que es va posar en marxa amb dos objectius, tal com ha recordat el director gerent d’aquest organisme, Adrián Gimeno. “La voluntat és doble perquè es persegueix afavorir el retorn a la Comunitat de professionals de fins a 35 anys, que es troben desenvolupant la seua carrera professional fora del seu territori i bastir llaços amb aquells que segueixen a l’estranger perquè quede palès que no ens oblidem d’ells”. Tot i que el projecte es va plantejar l’octubre de 2018, va ser a principis de 2019 quan es va llançar la primera convocatòria d’ajuts econòmics, que pot arribar a un màxim de 3.000 euros per beneficiari. Amb aquesta quantitat, es col·labora en les despeses de desplaçament, el transport d’estris i mascotes, així com en els dos primers mesos de lloguer, un cop aquests joves han tornat a instal·lar-se a Aragó.
Durant 2019, s’ha treballat amb 252 persones i s’han dut a terme 1.133 assessories, que es divideixen en cinc àrees: laboral, emocional, emprenedoria, habitatge i mobilitat. El director gerent de l’IAJ s’ha mostrat “satisfet” amb aquest resultat, si bé des de l’institut es vol “impulsar el projecte a major escala i incrementar els serveis prestats“.
Dels serveis esmentats, l’assessoria laboral, que és la més demandada i ha generat més de la meitat de les consultes (600), inclou assessorament a l’hora d’elaborar i presentar un currículum, reconversió professional i contacte amb possibles ocupadors adequats al perfil del candidat. El pla compta, actualment, amb 54 empreses adscrites. A més, durant 2020 es vol potenciar l’emprenedoria amb una línia específica de finançament; ja que, si bé no són moltes les consultes en aquesta àrea (hi ha hagut 52) si ho és que bona part de les persones que s’interessaren pel pla retorn afirmen que no els importaria emprendre.
Col·laboració amb l’INAEM
Per simplificar l’accés als serveis d’ocupació del Govern d’Aragó als participants en el pla, l’IAJ compta amb la col·laboració de l’Institut Aragonès d’Ocupació (INAEM). A més, l’INAEM s’ha implicat també en la difusió d’aquest programa tant entre el teixit empresarial aragonès com entre els demandants d’ocupació que en els últims anys han sol·licitat els seus serveis d’assessorament per treballar o formar-se a l’estranger.
El director gerent de l’INAEM, Raúl Camarón, ha recordat que “el pla de retorn figura a la cartera de serveis que oferim a les empreses, especialment, a aquelles que pel seu sector, àmbit d’actuació o necessitats concretes poden requerir perfils professionals de caràcter més internacional”.
L’assessoria emocional ha atés 63 persones
La segona àrea més demandada és la de l’Assessoria Emocional, en què s’ha atès a 63 persones i s’han dut a terme 400 serveis. Entre les qüestions que més es treballen aquí, es troba “el xoc cultural invers” -que es produeix al tornar– o la sensació de “vergonya”, al sentir que la tornada puga ser entesa com un fracàs. En aquest sentit, Gimeno ha posat èmfasi que “els usuaris ens han demanat que no ens centrem en exclusiva en l’àmbit laboral i destaquem l’àrea emocional i l’assessoria de mobilitat, perquè per a ells són dos puntals a l’hora de prendre la decisió definitiva de tornar”.
El Pla de Pla Retorn del Talent Jove Aragonès, vol seguir potenciant el 2020 el retorn dels treballadors menors de 35 anys que així ho desitgen i, entre altres mesures, potenciarà a través de videoconferència dels grups de suport entre les persones que es troben en la mateixa situació. La iniciativa, que depén del Departament de Ciutadania i Drets Socials, està dotada per a aquest exercici amb 50.000 euros, encara que la quantitat pot ampliar si ho justifica la demanda.
Al llarg d’aquest any, a més, s’ha editat una guia, pionera en el conjunt de país, que recull tots els tràmits als quals una persona es pot enfrontar en tornar. De la mateixa manera, al llarg de 2019, s’ha constituït el grup de retorn, format per joves que ja han retornat o estan en procés de fer-ho, que permet a aquestes persones establir contactes amb els que es troben en la mateixa situació que ells i ser un fòrum de propostes cap al Govern d’Aragó perquè es puguen implementar noves mesures.
