Del Matarranya al món · Especial Coronavirus: Familia Villoro Caldú

Familia Villoro Caldú és de Fondespatla i fa 5 anys que viu a Alemanya, on les restriccions pel coronavirus no són tan greus com a Espanya. De moment, els fills i filles estudien a distància. Tenien previst tornar a l’estiu, però amb el possible allargament del curs no saben si podran feu.

Parlem amb Laly Caldú. On esteu vivint tu i la teva família?
Vivim a Alemanya, a una regió que es diu Hessen, concretament la ciutat es diu Fulda. Vivim a un poble al voltant. La regió està al mig del país. Fulda no és molt gran, té uns 60.000 habitants, és una ciutat històrica, bastant conservadora i religiosa. D’estil gòtic. Vivim a les afores, a un poblet del costat. La ciutat té molts pobles al voltant que comuniquen en ella i la majoria de gent viu allí.

Quant temps porteu vivint allí?
Fa ara uns 5 anys i mig. Vam venir perquè el meu home va rebre una oferta de treball, ell és enginyer. Tenim 3 xiquets, volíem donar-los l’oportunitat d’un nou idioma i nosaltres volíem viure una nova experiència. Teníem pensat estar poc temps i ja portem 5 anys i mig.

Us agrada estar allí?
De moment estem bé, no tenim pensat tornar a curt temin. És veritat que la terra i la família tiren molt. En un futur sí que tenim pensat tornar.

Alguna diferència social respecte al Matarranya?
La gent és una mica diferent, són més distants. Al principi també és més complicat per l’idioma tenir les mateixes relacions. Però quan la gent s’obri la veritat que és molt agradable i familiar. Ens hem integrat molt bé, tant nosaltres com els xiquets a l’escola. Quan s’obrin són gent molt agradable.

Respecte a l’idioma, sabíeu alemany abans de marxar?
Jo la veritat no sabia re pràcticament, ho vaig haver d’aprendre tot. El meu home ja sabia perquè va fer un Erasmus a Alemanya. Vaig aprendre des de 0, em va costar un poc. Els dos primers anys són molt complicats. Els xiquets no tenen cap problema, van començar a la guarderia i al col·legi i en poc van començar a parlar els dos idiomes a la vegada.

Pel que fa a la situació actual del coronavirus, on tos va agarrar la crisi sanitària?
Ens va agarrar aquí treballant. Pensàvem “això està a la Xina, està lluny, no arribarà…” però a poc a poc van començar a haver-hi més casos. Aquí va arribar un poc més tard que a Espanya. No ens ho esperàvem i a poc a poc està invadint la nostra vida. Igual que allí.

Teníeu previst tornar a Espanya o fer o algun viatge?
Nosaltres teníem previst anar a l’estiu, però concretament els meus pares havien de venir per Setmana Santa, tenien els bitllets i tot i els hi van cancel·lar el viatge. Normalment nosaltres anem altres per Setmana Santa, però aquest any volien venir ells. I per tota la situació vam haver d’anul·lar tot. La veritat que ho va cancel·lar la mateixa companya aèria i van donar l’opció de canviar la data dels bitllets o tornar les perres.

A Alemanya, teniu restriccions com aquí?
És una mica diferentment aquí. És una normalitat dintre de la normalitat. Podem sortir al carrer. És una mica estrany tot, pots anar al carrer i a treballar però pel carrer sol poden anar dues persones, en general has de mantenir una distància mínima en altres persones de dos metres. Està tot tancat com a Espanya, només estan oberts els supermercats i el treball. Els col·legis tancats, no hi ha activitats extraescolars, l’església està tancada, les tendes… no pots anar a cap lloc, però sí que es pot sortir a fer esport. La gent es veu per carrer que tenen por, no s’arrimen. De normal ja són més distants però ara encara més, parles a tres o quatre metres de distància. També és veritat que a la zona a on vivim nosaltres la majoria de les cases té jardins i ja es limiten un poc més el contacte amb els altres. Per exemple, els meus fills no poden anar a jugar amb els amics, poden sortir al carrer però sol jugar entre ells o aquí a casa.

Pel que fa a l’educació, segueixen anant a les escoles?
El col·legi està tancats. De moment sabem que començaran a obrir a partir del 4 de maig a poc a poc, però no sabem molt bé encara com anirà. Fins ara estem tancats des de fa un més i van fent a través de la web, concretament amb els tres xiquets pràcticament ham muntat un col·legi aquí a casa.

La diferència cultural que no és tan pròxima, el seguiment de les mesures sumat al millor sistema sanitari han fet que hi hagi menys casos?
Jo concretament he estat treballant a l’hospital, sóc fisioterapeuta, és veritat que hi ha molts més llits a UCI. Però jo crec que influeix més el caràcter de la gent que el sistema sanitari, perquè l’espanyol també està molt bé. Aquí quan veus a algú mai et dónes dos petos ni una abraçada, i tot això influeix.

D’altra banda. Als bandos de Fondespatla hi ha una iniciativa on els veïns comparteixen cartes per animar, vau enviar alguna cosa?
Si vam participar en una carta al Ebando. I ja que està tan entretingut ens hem fins i tot instal·lat l’aplicació perquè així podem estar més en contacte amb tot el que passa per allí. És una iniciativa molt bonica per part de l’Ajuntament, ara també fan una cosa de Sant Jordi per enviar poemes. Així mantens un poc més l’ànim amb les persones més properes.

Com és el vostre estil de vida allí, què feu?
El meu home treballa al sector l’automòbil, és enginyer, jo treballo a una clínica de fisioteràpia de matí a mitja jornada quan els xiquets estan a l’escola. I els xiquets de matí van a l’escola i de tarda tenen lliure i fan activitats extraescolars.

Per al moment, a curt termini tos quedareu allí?
Sí en principi no tenim data per tornar. De moment estem bé. Del treball estem contents, els xiquets estan contents del col·legi, s’han integrat molt bé i tenen molts amics. Sí que és veritat que sempre tire molt la terra. I sempre que tenim vacacions anem a Fondespatla.

A l’estiu, sabreu quan podrem tornar?
No tenim ni idea. Teníem fins i tot els vols reservats pel juliol quan acabaren el curs, però no tenim ni idea del que passarà. Les últimes notícies deien que potser allargaven el curs. No sabem res encara.

Per acabar, voleu enviar algun missatge especial o saludar a algú?
Jo sobretot envio moltes salutacions a la família que és molt gran i no puc nombrar a tots. I els meus xiquets també volen saludar:
Alles wird gut – Tot va bé
Alle zasammen geger Coronavirus – Tots units contra el coronavirus. Una salutació molt gran a la meva família i a la meva millor amiga Lea
Tschüss – Adéu!

Pots escoltar l’entrevista completa aquí:

JOSÉ BLANCH