Rafael Martí: “Si massifiquem el Matarranya, deteriorarem els nostres espais”
El president de la Comarca del Matarranya analitza la situació territorial durant els tres últims mesos d'estiu
Rafael Martí, president de la Comarca del Matarranya, analitza la situació territorial durant els tres últims mesos d’estiu. La gran influència de turisme, derivada de la gran presència de la zona en tots els mitjans de comunicació nacionals, i les baixes xifres de positius per COVID-19, malgrat els alts percentatges d’ocupació i visitants, han marcat un dels estius més diferents dels últims anys sense Festes Majors i pràcticament sense actes culturals de cap mena en els 18 municipis que conformen el Matarranya.
Com s’està vivint este Estiu Diferent a la Comarca del Matarranya?
Com bé dius, este és un estiu atípic i molt diferent. D’una banda, l’emergència sanitària ha afectat directament la suspensió de les Festes Majors i els actes culturals, adoptant sempre totes les mesures de seguretat recomanades. Per un altre, respecte a les segones residències i al turisme hem estat pràcticament al 100%, fins i tot a nivell de segones residències per damunt del normatiu en època estiva. La influència de turisme a la comarca del Matarranya ha sigut positiva, sense casos de COVID-19 derivats d’este fins al moment.
La suspensió de les Festes Majors i els actes culturals han suposat una baixada important de la cultura a la comarca.
La gran majoria de municipis han reduït en un bon percentatge els seus actes culturals. Les restriccions, les mesures de seguretat i aforaments complicaven en gran manera la realització d’estos actes i moltes localitats van optar directament per suspendre’ls i optar per celebracions molt més reduïdes. Així doncs, ha sigut un estiu amb molt poca vida cultural i poca vida social, intentant des de totes les localitats reduir la mobilitat.
Un dels aspectes ressenyables és l’augment de visitants en les segones residències de tots els municipis. Com s’ha percebut des de l’entitat comarcal?
La veritat és que ha arribat molta gent que feia anys que no tornava i s’han obert cases que feia anys que no rebien cap visita. Això, a més de per la situació que es viu en tot el territori nacional produïda per la pandèmia, és el fruit de donar una imatge de seguretat des del territori del Matarranya. Els empresaris turístics, immediatament després que començara la pandèmia, es van posar a la feina a treballar per donar una imatge de seguretat perquè qui volguera vindre al Matarranya, es trobara amb uns protocols segurs.
D’altra banda, tant la Comarca com els ajuntaments de la zona porten anys treballant en l’equilibri de desenvolupament i sostenibilitat, una imatge que s’ha traslladat a la perfecció en esta època. Exceptuant un parell de localitzacions, el Matarranya és una zona sense aglomeracions, els establiments turístics estan espais lliures i oberts i el turisme pot ser familiar i de naturalesa.
Quin ha sigut el nivell d’incidència de casos positius de COVID-19 en el Matarranya durant l’estiu?
Va haver-hi un parell de casos aïllats en diverses poblacions cap a mitjan juliol però tots ells es van controlar molt ràpid. Així i tot, per molt que treballes, sempre pot haver-hi contagis, hem tingut la gran sort que els dos Centres de Salut del Matarranya pràcticament no han comptabilitzat nous casos en les últimes setmanes.
Un estiu positiu quant a influència de gent, hi ha hagut altres punts menys positius este estiu en el Matarranya?
El succés en el qual una jove va perdre la vida en el descens des de La Caixa és un dels dies més dolorosos de l’estiu. La Caixa és un dels llocs més visitats i des de l’Oficina de Turisme Comarcal sempre recomanem la ruta fins als peus de la mola de pedra. A partir d’este punt, no recomanem la pujada que es realitza amb cadenes. Així i tot, entenem que caldrà reforçar la ruta perquè en arribar a la base se senyalitzen les condicions de l’ascens. És positiu que rebem visites, però a vegades els visitants no són conscients de la dificultat de les rutes.
En el Matarranya tenim sobre 550 quilòmetres senyalitzats en rutes de tota mena: rutes senderistes, eqüestres i la via verda. La majoria estan actualitzades i senyalitzades. Per a les ascensions, que no recauen sobre la Comarca, recomanem que els usuaris s’informen sobre les seues característiques i el preparat que estiguen per a realitzar-les.
El Matarranya ha tingut una gran repercussió en els mitjans de comunicació nacionals durant este període. Quina és la vostra posició sobre este tema?
Estem molt agraïts per la gran promoció que s’ha fet de la comarca del Matarranya no sols a nivell autonòmic, sinó també a nivell nacional en tots els mitjans. Així i tot, el que ocorre amb esta intensa promoció és que moltes vegades es dilueix. Ens afecta especialment que se’ns continue associant amb la Toscana Espanyola. Creiem que tenim suficient identitat pròpia i un bagatge de més de 20 anys de treball per a remarcar el Matarranya i els seus patrimonis històrics, culturals i naturals. Si se’ns compara amb altres territoris europeus, es dilueix la nostra personalitat i li restem identitat al territori. Per exemple, alguns mitjans ja no han nomenat ni tan sols la comarca o han confós el Matarranya amb un sol municipi.
Per a garantir-nos el futur hem de continuar treballant, amb la gran promoció correm el perill de massificar el Matarranya. La intenció és tindre afluència de turisme i que cada vegada esta es dilate més en el temps, aconseguint visitants no sols en els mesos estius, sinó durant tot l’any. Si massifiquem el territori deteriorarem els espais i degradarem les nostres xicotetes joies. Volem que vinga la gent però sempre amb precaució i mantenint la sintonia amb els nostres espais naturals.
