Vall-de-roures va celebrar Sant Antoni en dos concursos
Prop de 70 fotografies presentades i 6 propostes de dits populars
Este passat cap de setmana els pobles del Matarranya hagueren celebrat com és tradicional Sant Antoni. Este any a causa de la pandèmia la majoria de pobles s’han quedat sense festa. Així i tot, Vall-de-roures no ha volgut perdre la tradició i va adaptar la seua celebració.
Per fer-ho els majordoms van proposar dos concursos diferents. Per un costat, van crear un concurs fotogràfic que va rebre prop de 70 propostes. Entre elles, la guanyadora del lote de productes típics va ser Núria Gasulla. Les diferents fotos enviades es van poder vore durant tot el cap de setmana de Sant Antoni al canal local de Vall-de-roures.
Respecte al concurs de dits populars, en la categoria d’adults es van presentar 6 dits, mentre que la categoria infantil va quedar deserta. En el primer cas, els guanyadors van estar Andrés Boix i Iván Eroles, tots dos de Vall-de-roures.
Els veïns i veïnes del poble han agraït la celebració alternativa encara que sigui aixì: “la gent ens ha dit que es una forma alternativa de fer la celebració, és una forma de no perdre la festa i celebrar-la d’alguna manera”, va explicar Eva Anglés, majordoma del 2021.
El diumenge Vall-de-roures va celebrar una missa en honor al Sant i la quan a més va poder registrar en vídeo i van poder retransmetre per la tarde del diumenge pel canal local pera que així els veïns que no van poder anar la pogueren veure. A la missa, els quintos, com és tradició, van acudir vestits en la indumentària tradicional. A més, durant la missa, José Serrat “El Bicho”, va poder dir els seus dits que en condicions normals els haguera pronunciat a la plaça. Ho va fer a la missa, així “es va poder complir en la tradició”, assegurava Anglés.
A continuació deixem el dit guanyador del I Concurso de Dichos de San Antón de Valderrobres de Andrés Boix i Iván Eroles:
Los dichos de Sant Antoni
A nuestro San Antón
una cosa le voy a contar,
que ha venido un virus
y nada podemos celebrar.
El día diecisiete de enero
la llama no se encenderá
de una hoguera con historia
que a todo el pueblo lograba juntar.
Es un día de emociones,
de reunión de muchas generaciones,
que se juntan en el almuerzo
jugando a la morra mientras asoma el cierzo.
En los jóvenes reinará la tristeza
sin calmante ni mistela
en una fiesta con su particular grandeza
característica por sus ricas casquetas.
Yo no sé mucho de poemas
pero un esfuerzo hago por mi pueblo
por una fiesta que no puede acabar
y para a nuestros mayores honrar.
En especial a un gran amigo
un vecino singular
que este año con sus dichos no nos puede deleitar,
gracias “Bicho”, José Serrat.
En la hoguera no nos reuniremos,
con la charanga no podremos bailar,
y si “les diableres” no vienen
tranquilos en nuestra casa nos beberemos el “calmant”.
La subasta no se celebrará
y lo “abadejo” Rallo no traerá,
Juan José las pujas no subirá
y “el cantell als kintos” gratis les saldrá.
No me quiero despedir
sin a los mayordomos mencionar,
que como buenos valderrobrenses,
de una manera diferente, esta fiesta nos han hecho disfrutar.
Al glorioso San Antón
una cosa le voy a asegurar,
que en el dos mil veintidós
ni nada ni nadie nos va a poder parar.
VIVA SAN ANTONIO ABAD!
