La Portellada s’escriu en llengua de signes
La població s'ha submergit en la comunicació gestual a través d'uns tallers i inclús ha creat un símbol per a referir-se al nom del poble
El passat 16 d’octubre, l’associació cultural Portillo de la Amistad va celebrar unes interessants jornades a La Portellada al voltant de la discapacitat auditiva i la llengua de signes. Dos sessions molt interessants, que van reunir 16 persones pel matí i 19 a la tarde, i que van comptar amb la participació de l’Associació de Sords de Saragossa i Aragó. A través d’una professora i el seu intèrpret, els veïns de La Portellada van descobrir curiositats relacionades amb la discapacitat auditiva, van tindre nocions bàsiques en la llengua de signes, com els dies de la setmana, les estacions de l’any o els colors, i van aprendre a lletrejar el seu nom amb senyes. A més, els xiquets de La Portellada inclús van crear un símbol per a referir-se a ‘La Portellada’. Consisteix en posar els dits índex i cor de les dos mans per avall, representant el Portillo, les dos muntanyes emblema de la localitat i que apareixen al seu escut.
Darrere d’estes jornades tenim la figura de Teresa Gil, una jove del poble amb discapacitat auditiva. «Tot va eixir a partir d’una lectura estel·lar que vam fer a l’estiu a l’ermita de San Miguel. Jo portava un aparell Mini Mic que li vaig passar a Candela, l’encarregada d’impulsar el taller, per a poder escoltar millor tot el que ens explicava a través de la lectura estel·lar». Els veïns de la localitat, tant xiquets com adults, es van interessar pel dispositiu, i «els vaig explicar que és una ajuda per a les persones que tenim problemes d’audició, ja que fa desaparèixer el soroll del nostre entorn». Esta lectura d’estrelles va derivar en lliçons bàsiques de llengua de signes, on gràcies a Tere alguns xiquets del poble van aprendre l’abecedari i a lletrejar-ne el nom. Un primer contacte amb la llengua de signes que ha derivat en estos tallers del 16 d’octubre, «que van ser molt productius» i que constaten l’interès de la ciutadania per esta llengua gestual.
Teresa Gil és sorda de naixement. Porte un implant coclear a l’orella esquerra que li permet sentir a esta oïda un 50% del total, i va explicar que «la llengua de signes és molt interessant per a comunicar-se amb les persones sordes». De fet, i una cosa que van aprendre els veïns de La Portellada amb estos tallers, és que «no és difícil comunicar-se amb una persona sorda. Simplement cal parlar-li de cara, alt, clar, sense cridar, amb molta lluminositat i sense que hagi soroll a l’entorn». Per la seua part, Javier Fortuño, que és la parella sentimental de Teresa, va explicar que «va ser un curs de sensibilització molt potent. La professora, que era sorda i signava, ens va explicar moltes curiositats. Per exemple, com es desperte, com pots ‘escoltar’ el bebè quan plore per les nits, com escoltava el timbre de casa… En definitiva, ens va explicar tota una sèrie de qüestions que la majoria de natres no ens arribem a plantejar mai» pel simple fet que sentim a la perfecció.
Un poble molt sensibilitzat
Les jornades dedicades a la llengua de signes van tindre una gran resposta de públic. Des de l’organització van reconèixer que «La Portellada és un poble molt predisposat a qualsevol activitat, però a més està molt sensibilitzat amb el col·lectiu sord». De fet, Fortuño va recordar que «fa unes setmanes, a l’escola, hi va haver un taller perquè els xiquets aprengueren a dir el seu nom en llengua de signes. I el més curiós de tot és que molts ja ho sabien lletrejar perquè ho havien après de la Teresa». Durant la pandèmia, un episodi que ha estat realment dur per a les persones amb discapacitat auditiva pel fet que les mascaretes impedeixen llegir els llavis, els veïns de La Portellada van constatar esta sensibilitat amb el col·lectiu. I és que «quan van aparèixer les mascaretes transparents amb certificat covid, a 14 euros la unitat, per cert, molts veïns del poble se les van comprar. Cosa que és d’agrair», va sentenciar Fortuño.
