La Portellada recupere la Creu de la Mangranera i reviu les històries del llop
L'associació 'Quintos 68 - Penya Rostoll' instal·le una creu d'olivera i un panell informatiu en record del tràgic succés que va patir un veí de la Freixneda durant el segle XIX
La memòria col·lectiva de la Portellada ha recuperat un dels seus relats més significatius a través de la petjada històrica del llop i la seua presència pel Matarranya. El passat dissabte 4 d’abril, coincidint amb la Setmana Santa, l’associació Quintos 68 – Penya Rostoll va procedir a la instal·lació d’una creu de fusta i un panell informatiu en el punt exacte de la partida de la Mangranera on farà aproximadament dos segles es va viure un tràgic succés que perdure en els textos i en la tradició oral. L’atac es remunte als anys 1834 o 1835, quan un veí de la Freixneda que creuava la partida de la Mangranera per anar a festejar a la població veïna de Fórnols va ser interceptat per una partida de llops. En una entrevista concedida a este mitjà, Marco Aurelio Villoro, que és membre de l’associació, va recordar que l’home mai va arribar al seu destí. Quan els veïns van eixir a buscar-lo, només van localitzar les seues sabates, roba, sang i restes de carn. Arran d’aquells fets, veïns la Freixneda col·locaren una pedra treballada de trenta centímetres de gruix amb un forat al mig on s’encastava una creu.
L’entitat feia anys que buscava esta pedra mentre treballava en l’inventari de toponímia local, i que estan documentant a partir de 1.200 fotografies marcades amb GPS per tot el terme. Fa tres o quatre anys, finalment van trobar la peça en qüestió, cosa que va motivar a Antonio Bel ‘Diego’, que és membre de la penya, a “complir el desig” de tallar manualment una nova creu de fusta d’olivera. Ara, i després d’un temps en el qual Diego va estar poc fi, des de l’associació decidiren impulsar l’acte i instal·lar una nova creu dins d’aquella pedra que s’associe a l’atac dels llops. També s’ha instal·lat un panell informatiu, que inclou dades del Diccionari de Madoz, que confirme la presència històrica a la zona d’animals com conills, llebres, perdius, raboses, així com linxs, gats salvatges i llops, que es ressentiran amb la llei de cacera de l’any 1903. Esta normativa, que inclús premiava econòmicament “la mort d’animals nocius”, va provocar la desaparició del llop. Des de l’entitat van agrair la implicació a l’acte del consistori de la Portellada, de Comarca del Matarranya, que va repartir contes infantils, i de Jesús Ferrero Ferrer ‘Graciet’ de Fórnols, l’amo de la finca.
Des de l’associació, Marco Aurelio Villoro va explicar que al llarg dels últims anys han estat recopilant informació sobre les partides de llops a la Portellada. Entre altres, la informació que van aportar Fermín Bondia Anglés i José Vidal Sales, que relataven les pors dels antics pastors i les estratègies de supervivència que utilitzaven els carboners de la zona de la Mangranera, com per exemple encendre tires de roba i moure-les, espantant les feres i evitar així que s’arrimaren durant les nits de faena. També van recordar el testimoni de Luis Celma Villoro sobre com els ramats eren atacats per estes bèsties carnisseres i atemorien els pastors. Precisament, Marco Aurelio Villoro va detallar que “anem recollint dels nostres majors tot allò que ens volen explicar, ho apuntem i ho fem realitat”. Tota esta informació ha quedat impresa i es pot llegir, tant en català com en castellà, al costat mateix de la creu perquè qualsevol persona que s’arrime a este punt pugue conèixer els fets històrics documentats de la Mangranera. L’associació ‘Quintos 68 – Penya Rostoll’ ha impulsat moltes iniciatives al llarg d’estos anys, com ara tot el treball de les campanes de la Portellada.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Marco Aurelio Villoro, de l’associació ‘Quintos del 68 – Penya Rostoll’ de la Portellada, parlant de toponímia, passat i present i la creu del llop que han instal·lat a la Mangranera:
