La casa de la cultura de Vall-de-roures s’ompli amb Viki Lafuente i el seu concert Wild Women

Dissabte passat es va donar per clausurat el mes de la dona organitzat des de l’ajuntament de la capital de la comarca del Matarranya. Vall-de-roures, dando luz por la igualdad, ha estat una campanya amb la qual s’ha volgut retre homenatge a dones de la història. El concert Wild Women (dona salvatge) ha estat l’actuació encarregada de tancar este mes de la dona. Cançons de Tina Turner, Aretha Franklin, Luz Casal o Ida Cox, entre moltes altres grans veus, ha estat el repertori triat per la cantant Viki Lafuente per a la seua actuació. “La intenció de dones salvatges és fer un homenatge a totes aquelles dones que al llarg de tota la història han estat presents i es van plantar davant el micròfon per a dir les coses clares i van obrir el camí per a totes les que veníem darrere”, confessa Viki. Esta dona salvatge, com ella es definix, posa veu als silenciats, i és que, tal com ens explica la cantant, “tinc tendència, no ho puc evitar, a posar veu als que no en tenen i tinc diversos repertoris. Anteriorment a este hi ha un predecessor, que parla de la música negra, dels drets humans i el racisme a Amèrica i de tota esta cançó protesta i revolucionària” i afegix que “ara he muntat este repertori enfocat a la lluita de la dona, per a donar-nos veu i per a posar sobre la taula la injustícia social que ha ocorregut al llarg de la història i que continua passant”.

Wild Women són interpretacions dels grans èxits, que Lafuente s’ha fet seus, i és que segons la cantant “són versions molt portades al meu terreny, perquè sempre cal donar-los alguna cosa de la teua essència perquè siguen una miqueta diferents”. A més, d’estos repertoris de protestes socials, la cantant té una banda de música anomenada Viki and the Wild, amb la qual representa temes propis amb un estil de rock alternatiu i soul. Una banda que porta ella de manera íntegra i a la qual està molt agraïda, “en el moment en el que estic i el personatge que sóc i movent-ho jo sola, sense agència externa, sense mànager, sense excessius contactes, estic molt contenta com va” i afegix que “agraïsc a les institucions, ajuntaments, etc., que em presten una miqueta d’atenció i que tinguen un moment per a escoltar el que haig de dir i que em programen. I aquí seguirem, passet a passet, obrint-nos camí, a poc a poc, que després això és el que sembra precedent i el que fa mantenir-te en el temps”.

Tot un èxit de participació, el concert de Viki, en el qual no va quedar ni una cadira per ocupar i és que la seua veu, igual que el seu missatge, valien la pena ser escoltats.

ISABEL APARICIO