Del Matarranya a les ciutats del fred. Lluís Ribalta Coma-Cros i la passió per les escultures de gel

Inspirant-se en la tècnica de l’origami, l’escultor calaceità Lluís Ribalta Coma-Cros ha reaparegut este hivern al prestigiós concurs internacional d’escultures de gel i neu de Harbin, a la Xina. Una nova experiència a temperatures sota zero, en esta ocasió fent equip amb Pepe Palacios, Andreu Elías i Ramon Masramon. A diferència de l’edició de 2024, que «va ser com un punt àlgid» amb un tercer premi al sac, l’expedició integrada per Lluís Ribalta no s’ha endut enguany cap distinció destacada, encara que «tornem molt contents per la nostra peça». L’equip va crear un total de tres escultures, dos de gel i una en neu, recorrent a la tècnica i l’art de la papiroflèxia. A l’hora de crear les escultures de gel, Lluís i Pepe van crear un preciós unicorn d’origami, mentre que Andreu i Ramon van treballar un drac també d’origami. A l’hora d’aixecar l’escultura de neu, d’unes dimensions més considerables, tots quatre van apostar per la tradicional grua d’origami, tot un símbol de sanació, pau i esperança dintre de la cultura oriental. El resultat va quedar immortalitzat en el concurs d’escultures de neu i gel de Harbin, un espai que és visitat per milions de persones. Ara bé. Les escultures tindran una vida efímera i es desfaran amb l’arribada del bon temps.

L’escultor de Calaceit explique que a l’hora de crear les escultures en gel, «ens donen un bloc. Fem talla, amb la dificultat que supose treballar el gel, que es pot esquerdar si li dones cops». Enguany partien d’un «bloc un pèl més petit» que el de l’any passat, el qual s’extrau del riu Songhua i tenia uns 50 centímetres de profunditat. En el treball per parelles, Lluís Ribalta i Pepe Palacios van apostar per crear un unicorn d’origami, una talla complexa. L’escultor calaceità va recalcar que detalls com la banya de l’unicorn són molt delicats. «Va ser la prova de foc del Pepe, que mai havia tocat el gel». Per tant, «li vaig dir que comencés amb la banya» de l’unicorn, que tenia forma d’espiral, perquè s’anés familiaritzant amb el material. La talla va quedar preciosa. «Pepe és fuster de professió, i denote que pot treballar amb un altre material. Li va quedar genial per ser el primer tros de gel que tocava després dels cubates», fa broma en Lluís. Per a immortalitzar les tres escultures, l’equip integrat per Lluís, Andreu, Ramon i Pepe partia de dos blocs de gel de 2×2 metros i 50 centímetres de profunditat. El bloc de neu era més generós, de 3×3 metros i uns 4 metros d’alçada. D’allí van extreure la tradicional grua oriental.

Turisme de gel
Harbin és una ciutat de més de 10 milions d’habitants i la capital de Heilongjiang, la província més septentrional de la Xina. Harbin és popularment coneguda com la ciutat del gel, i els blocs que es treballen en el seu festival d’escultures s’obtenen del Songhua, un llarg riu que en hiverns durs pot acumular gruixos de gel de 80 centímetres. De fet, per damunt hi solen transitar camions. Una regió molt freda que ha fet de les escultures de gel i de neu un important reclam turístic. Lluís Ribalta apunte que Harbin «té milions de visitants. Sobretot xinesos, però cada vegada més europeus», que queden fascinats per esta mena de parc temàtic d’escultures de neu i gel extret d’una pel·lícula de fantasia. Un parc impressionant que «té edificis de gel, una escultura de Buda en neu de més de 20 metros i que renoven cada any, o un tobogan de gel que se’n va als 300 metros de llargària». Un atractiu d’hivern espectacular que es vesteix amb un munt d’activitats. Enguany, per primer cop, dos equips catalans van participar al concurs d’escultures de gel i neu. I de fet, l’equip integrat per Mateu Marcet, Albert Marcet, Ana Puerto i Jordi Boix es va endur el Premi Especial del jurat de Harbin. Mateu Marcet és l’aprenent devot d’en Lluís Ribalta.

I de Harbin, cap a Stillwater, a l’estat de Minnesota, on esta vegada sí, va reaparèixer el Bocanegra Team, l’equip integrat per Lluís Ribalta, Roger Ferralla, Adrià Vilanova i Iban Martínez que l’any passat va tornar de la Xina amb un tercer premi. Un concurs «completament diferent. Menys equips, però més hores de feina. Et diuen l’hora d’inici i l’hora que has d’acabar. I a partir d’aquí, pots gestionar el temps com vulguis», explique Lluís Ribalta Coma-Cros. En esta ocasió, el ‘Bocanegra Team’ va plasmar un projecte de n’Iban, que va proposar La mort de Sapiens, una obra conceptual «entre la robòtica i la natura, i en la qual l’ésser humà és superat per la robòtica, però la natura guanya la robòtica». Un projecte molt més reflexiu i filosòfic, en el que apareix una mà robòtica de la qual naix un arbre. Al costat, en destaquen tres arcs que simbolitzen el pas del temps: passat, present i futur. Després de les experiències de la Xina i els Estats Units, ara Lluís Ribalta es pren un descans, encara que no massa llarg. Deixe la neu i el gel per a centrar-se en materials no efímers. De fet, l’escultor se centrarà ara en alguns encàrrecs així com en l’exposició que tindrà a l’abril a Vall-de-roures.

RUBÉN LOMBARTE