Presoner 29.925: ‘Pajaritos’ amagava un vestit a ratlles davall dels botons de colors
Salvador Benítez Griñó, conegut popularment com 'Pajaritos', va ser un dels veïns del Matarranya que va acabar al camp de concentració de Mauthausen. Coneixem el seu perfil amb Lluís Rajadell
Les dades oficials diuen que vora de 7.250 espanyols acabarien al camp de concentració de Mauthausen i els seus camps satèl·lit, com ara el de Gusen, dels quals eixiren sense vida més de 4.400 presoners. Les dades que mou l’associació d’Amical de Mauthausen apunten que 43 veïns del Matarranya, republicans i anarquistes, acabarien al camp de concentració nazi en qüestió, condemnats a treballs forçats fins a la mort. Alguns sobrevisqueren. És el cas de Salvador Benítez Griñó, conegut popularment com a ‘Pajaritos’. Nascut l’any 1918 a Vall-de-roures, ‘Pajaritos’ farà la guerra al costat republicà. De fet, Salvador va ser un milicià anarquista que de seguida es va posar al servei del comitè revolucionari del seu poble, i va participar activament de la repressió a la rereguarda que protagonitzaran els anarquistes, que es feren amb el control de tot el Matarranya i pràcticament tot l’Aragó. Perduda la guerra, marxarà a l’exili, i a França se sumarà a la resistència antifeixista, on serà detingut pels alemanys i deportat al camp de concentració de Mauthausen. Salvador va sobreviure l’horror nazi, i no reapareixerà pel seu poble natal fins a la mort de Franco. Se’l veurà sovint vestit de forma estrafolària, carregat de botons i d’un paraigua vistós, ja fos a les festes del seu poble, a la Porta del Sol la nit de cap d’any o al Sorteig de Nadal a Madrid. En realitat, tants de botons i tant de color eren una màscara que amagava un passat ple de grisos. Salvador Benítez Griñó, àlies ‘Pajaritos’, el presoner 29.925 del camp de concentració de Mauthausen.
Lluís Rajadell és periodista, un apassionat de la història del territori i autor de diferents obres, com ara l’assaig sobre la vida de l’anarquista Batiste Albesa o el relat de les revolucions anarquistes del Matarranya que esclataran a partir de l’any 1933. Rajadell explique que «Salvador Benítez coincidia amb Batiste en el fet que tots dos eren anarquistes, tots dos van fer la guerra civil i tots dos van acabar a l’exili». Però així com Batiste Albesa «va ser un líder dels anarquistes del Matarranya», ‘Pajaritos’ serà un milicià, «un peó». Lluís Rajadell tenia una relació familiar i personal amb Salvador Benítez, qui sempre deia que «s’ho va passar molt malament a la guerra, a la postguerra i al camp». I després d’uns anys tan foscos, va decidir posar-li color a la vida. ‘Pajaritos’ dissenyarà «uns vestits coberts de dalt abaix de botons», i sovint durà «un paraigua també de botons». Una cosa estrafolària. Amb esta vestimenta se’l veurà per les festes del poble, al Sorteig de Nadal a Madrid, on tots els anys acabava apareixent a les retransmissions de Televisió Espanyola, a Moros i Cristians o a la Festa de la Vaquilla. ‘Pajaritos’ era una persona a la que «li agradava molt la diversió». De fet, tal com explique Lluís Rajadell, «li agradava molt fer les cucanyes per als xiquets» durant les festes del seu poble natal. ‘Pajaritos’, que va faltar un 2 d’abril de 2004 a Ceret, ara fa poc més de 20 anys, no va explicar massa d’allò que va patir i viure al camp de Mauthausen, encara que s’han conservat algunes anècdotes que han arribat fins als nostres dies.
El periodista Lluís Rajadell recorde que a ‘Pajaritos’ «li agradava explicar que quan els americans van alliberar el camp de concentració, la pancarta que els va rebre estava escrita en espanyol». Aquell 5 de maig de 1945, les tropes de la 11ena Divisió Cuirassada dels Estats Units van ser rebudes amb la frase: ‘los españoles antifascistas saludan a las fuerzas liberadoras’. Rajadell recalque «no entrava molt en detalls. Però recordo que un dia vam coincidir a Vall-de-roures amb uns turistes alemanys, i va eixir a col·lació que va estar a Mauthausen. ‘Pajaritos’ els hi va dir que al camp va rebre la primera galtada humiliant de la seua vida». Salvador Benítez Griñó no va calcigar Vall-de-roures fins que va morir Franco, però des de la transició «va vindre amb bastanta freqüència. ‘Pajaritos’ va viure a París, encara que més tard es va instal·lar al sud de França. Venia al Matarranya, on es dedicava a la compra d’antiguitats que després revenia al Mercat de les Puces de París». Lluís Rajadell apunte que «quan venia aquí, carregava el cotxe de cossis, de ceràmica, de màquines antigues… i el recordo veure’l sempre amb el cotxe ple». De la presència de ‘Pajaritos’ pel camp de Mauthausen també s’ha escrit molt sobre una carta dirigida a sa mare que va amagar en una porta d’un monestir pròxim i que no va arribar a enviar mai. També d’unes targetes postals que el mateix Salvador Benítez Griñó va escriure a sa mare i que van aparèixer per Vall-de-roures. Unes cartes prèviament llegides, supervisades i, en el cas que fos necessari, censurades per les forces alemanyes.
El passat dilluns 27 de gener es va commemorar el dia internacional en memòria de les Víctimes de l’Holocaust, coincidint alhora amb el 80 aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet al periodista Lluís Rajadell sobre el perfil de Salvador Benítez Griñó, ‘Pajaritos’:
