El Matarranya salve un gener desastrós per a l’ocupació de la província
Terol lidere les xifres d'aturats a nivell estatal, amb un augment de més d'un 6% en l'últim mes. Al Matarranya, l'atur cau en 4 desocupats al gener i es manté en xifres inferiors a les del curs passat
La comarca del Matarranya ha salvat un mes de gener desastrós per a l’ocupació a la nostra província. I és que amb un increment de la desocupació del 6,18 per cent, Terol és el territori d’Aragó i d’Espanya que més ha vist créixer les llistes d’aturats en l’últim mes. Estes serien les xifres més destacades d’un gener gris per a l’ocupació, i que a nivell d’Aragó han anat en la mateixa direcció. Segons les dades que va publicar ahir (dimarts 4 de febrer) el servei públic de Treball Estatal, l’atur registrat a l’Aragó ha patit un increment de 1.930 persones respecte al mes de desembre de l’any 2024, de manera que la nostra autonomia té en estos moments 52.728 ciutadans a les llistes d’aturats, un 3,8% més que al desembre. De fet, i per províncies, la desocupació ha augmentat tant a Terol com a Osca i Saragossa. El 6,18% d’increment de la nostra província suposen 273 veïns més a les llistes de l’atur. A Osca, la desocupació d’este últim mes ha crescut també de manera destacada, amb 349 persones més que suposen un increment del 5,12%. A Saragossa, tot i que l’augment de desocupats ha estat més generós (ha crescut en 1.308 persones), en percentatge parlem d’un increment del 3,31%. A les autonomies veïnes, la tendència del mes de gener ha estat molt similar però més discreta, engreixant-se les llistes de desocupats a Catalunya, País Valencià, Navarra, la Rioja i Euskadi.
En relació amb les xifres de treball, el director general de Política Econòmica del Govern d’Aragó, Javier Martínez, va recalcar que «el final de la campanya de Nadal és un dels factors més importants. Afecte el comerç, però també l’hostaleria i la logística». Per tant, «provoque un repunt de la desocupació en el sector serveis». Tot i este increment en les llistes de desocupats, Martínez va voler mirar el costat positiu, i es va centrar en l’evolució que ha patit l’economia i el treball en els últims 12 mesos. El director general va afegir que l’atur registrat a Aragó cau un 2,43% anual, cosa que supose un retrocés de 1.314 persones en comparació al gener de 2024. A la vegada, Martínez va apuntar que les xifres d’afiliats en alta de la Seguretat Social «quede en 613.145 persones, que són 10.325 veïns més que l’any anterior i crec que és la millor dada de gener de tota la història». De fet, i segons va recordar Martínez, «des de l’any 2019 hi ha 37.000 persones més treballant a tota la comunitat». Si ens fixem en el Matarranya, este gener hem viscut una realitat diferent a Terol i l’Aragó, on ha retrocedit la desocupació. Ho ha fet de forma simbòlica. Concretament, en 4 veïns, trencant una dinàmica negativa de tres mesos consecutius augmentant les xifres d’aturats. En estos moments, el Matarranya té 213 desocupats. Els registres han caigut en les dones (119 desocupades, -4) i es manté entre els hòmens (94).
Per sectors, al Matarranya la desocupació només ha crescut en agricultura, passant de 13 a 16 desocupats (+3). El sector serveis manté els mateixos registres que el desembre de 2024 (153 desocupats), mentre que en la indústria (de 20 a 18) i en construcció (de 21 a 19), cau en 2 desocupats. També ha retrocedit en gent sense faena abans (-3). Per municipis, la caiguda de desocupació la lideren Vall-de-roures i Queretes. A la capital comarcal s’ha passat de 60 a 55 desocupats, mentre que a Queretes ho ha fet de 25 a 21. Als altres municipis que han vist reduir la llista d’aturats, els registres són simbòlics. De fet, a la Freixneda (12 desocupats), Fórnols (3 desocupats), Mont-roig (1) i la Vall del Tormo (11), la llista de gent sense faena ha caigut en un únic veí. Després d’estos sis pobles on ha retrocedit la desocupació durant el gener, apareixen també cinc municipis que mantenen els mateixos registres que el mes anterior. Parlem d’Arenys de Lledó (3 desocupats), Fontdespatla (8), Lledó (també 8), Pena-roja (4) i Valljunquera (10). En els altres set municipis del Matarranya, el comportament del treball ha estat contrari a la comarca. A Beseit (de 12 a 14 desocupats) i a la Portellada (de 4 a 6), ho ha fet en dos veïns. A les altres cinc poblacions, ho ha fet en un únic veí. Són Calaceit (de 20 a 21 aturats), Massalió (de 20 a 21), Ràfels (d’1 a 2), Torredarques (de 5 a 6) i la Torre (de 7 a 8).
