Naix ‘Olivos Singulares’, una associació per a protegir i posar en valor els arbres centenaris

Aprofitant la celebració del Dia Mundial de l’Olivera, el Baix Aragó va viure la presentació en societat de ‘Olivos Singulares’, una associació que naix amb l’objectiu de protegir i dignificar el llegat històric i natural que suposen les oliveres centenàries del Matarranya, el Mesquí i el Baix Aragó. La presentació es va celebrar en un marc molt simbòlic com és l’Olivera de Cervera de Bellmunt de Mesquí, que va ser el primer exemplar declarat com a arbre singular de l’Aragó. Este pas endavant culmine anys de treball d’un grup de persones compromeses amb un paisatge llaurat que, segons va apuntar el president de l’associació, Fernando Zorrilla, és l’ADN del territori. “El paisatge de l’oliverar, l’economia de l’oliver… és una cosa que, d’alguna manera, ha marcat el nostre ADN com a matarranyencs i com a baix-aragonesos, i que forme part de la nostra forma de vida”, va afegir. L’entitat pretén “mantindre la conservació d’estes grans oliveres singulars” i que siguen una punta de llança per al reconeixement i la dignificació del paisatge treballat.

Este patrimoni, que represente 2.000 anys d’història i ha permès tantes famílies “aguantar en el seu territori”, es trobe indefens per la progressiva transformació de l’olivar tradicional. Zorrilla va apuntar que el desenvolupament i la tecnificació de les últimes dècades està provocant que fins i tot “s’estiguen arrencant grans exemplars”, de manera que “anem perdent part d’este patrimoni natural i mediambiental únic i irrepetible”. La tecnificació del camp, amb la incorporació de les noves vibradores i els paraigües per recollir l’oliva, sovint obligue a “tallar eixos grans simals de les oliveres, modificant la seua estructura i minimitzant-les a la mínima expressió”, posant en risc la singularitat d’uns exemplars que podríem catalogar d’únics. De fet, els inventaris realitzats mostren que els grans olivers singulars tampoc en són tants. Al Matarranya, ara fa uns anys es va fer un potent treball de camp que es va traduir en “no gaire més de 120 exemplars”. Unes oliveres que, en paraules de Zorrilla, “són petits tresors que tenim al nostre territori”.

Per revertir esta situació, el propòsit fonamental de l’associació és fer que estos grans exemplars actuen com una ferramenta de protecció, però sempre amb la implicació del sector primari. El president de l’associació va remarcar que la clau és la col·laboració amb l’agricultor, el “gran guardià” dels arbres. “Per això cal buscar sempre esta sensibilitat i la complicitat del propietari”. Una protecció que, segons va apuntar Zorrilla, és vital “encara que de vegades no genere diners”, perquè es tracte de mantindre les “senyes d’identitat”. Com a objectiu immediat, i al marge de continuar inventariant el patrimoni, l’associació convocarà una primera assemblea oberta al gener per “obrir la porta a tot aquell que tingue interès a participar-hi” i marcar unes línies de treball futures. “Estem convençuts que esta associació donarà molt de si, i a curt temps tindrà un futur esperançador”. Al llarg d’estos últims anys, l’olivera i el paisatge treballat han impulsat infinitat de projectes, com els tallers de pedra en sec, inventaris d’oliveres o la catalogació d’oliveres mil·lenàries del Territori Sénia.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Fernando Zorrilla, president de l’associació ‘Oliveras Singulares’, i que es va presentar en societat a Bellmunt del Mesquí:

RUBÉN LOMBARTE