Santa Llúcia, el punt de partida de les nostres Tretzenades
El Matarranya conserve una forma molt particular de pronosticar el temps que farà al llarg dels pròxims 12 mesos
“Per Santa Llúcia, un pas de puça”. La tradició oral ens recorde que a partir del 13 de desembre (és a dir, demà) el dia comence a créixer. Això no és del tot cert. Tot i que el sol es pon una mica més tard que els dies precedents, la sortida encara s’escurce. Per tant, encara haurem d’esperar uns dies per confirmar que efectivament el dia va en augment. Al marge d’esta apreciació, el 13 de desembre és un dia significatiu per al Matarranya. Concretament, per la predicció meteorològica. Demà comencen les Tretzenades, una fórmula ancestral de predir el temps que farà al llarg de l’any, i que encara continue vigent al nostre territori. Les Tretzenades, o tretze anades i tretze tornades, es fa d’una forma molt senzilla. Cada dia correspon a un mes de l’any. Santa Llúcia, el 13 de desembre, represente el mes de gener. El dia 14 de desembre serà el febrer. El dia 15 de desembre, el març… I així, progressivament. El 24 de desembre, la vespra de Nadal, correspon al mes de desembre. I quan arribe el Nadal, les Tretzenades s’interpreten a la inversa. En algunes poblacions, el 25 de desembre és sagrat i no sume. En altres municipis, sí que val. La qüestió és que en aquells municipis que descanse per Nadal, el 26 de desembre correspon a desembre. El 27 de desembre serà novembre. El dia 28 serà octubre… Fins que arribem al 6 de gener, el Dia de Reixos, que li correspon el mes de gener que estem vivint. Una vegada apuntat el temps que farà a les Tretzenades, tant les que van de cara com les que van de cul, compararem i sabrem el pronòstic del temps que predominarà de cada mes de l’any al que ens trobem. La teoria és molt senzilla. I ara, t’aventures a fer un pronòstic meteorològic del 2026?
Víctor Vidal és veí i agricultor de la Portellada. “Demà començaran les Tretzenades, una manera de predir el temps molt arrelada al Matarranya i a altres territoris pròxims. En línies generals, i com recorde Víctor Vidal, estem en un moment de l’any en el que els dies són molt canviants, i d’aquí el possible origen de les Tretzenades. Des de demà, i fins al Dia de Reixos, hem d’apuntar en un calendari quin temps fa a primera hora de matí i abans que marxe el sol. I les anades les haurem de comparar en les tornades. Si són coincidents, el 13 de desembre i el Dia de Reixos marcaran el temps que predominarà durant el gener de 2026. Vidal va detallar que a l’hora de parlar del temps que vindrà “també hi ha la tradició oral de dir que els mesos que comencen en diumenge són plovedors”. En el cas de 2026, si es complís el relat, tenim febrer, març i novembre com a mesos més humits. A l’hora de parlar de rituals lligats al temps n’hi ha molts. Per exemple, Víctor Vidal ens recorde que “vaig conèixer gent de Caseres que feia la predicció del temps amb clofos de ceba”. El ritual consisteix en tallar una ceba en dotze fragments, i cada fragment correspon a un mes de l’any. Se’ls hi pose sal a tots els clofos i es deixen a la serena durant l’última lluna de l’any. Si la sal ha absorbit l’aigua i ha liquat, aquell mes serà humit. Si la sal no agafe humitat, aquell mes serà sec. De fet, de rituals ancestrals per a pronosticar el temps que farà n’hi ha uns quants. Alguns territoris de la península ibèrica tenen mètodes molt pareguts a les Tretzenades, com per exemple les Cabañuelas que popularitze Jorge Rey, i que es fan per a l’agost. Alguns països de centre Europa, com és el cas d’Hongria, també tenen fórmules similars a les Tretzenades.
Encertaran? S’equivocaran? Ja ho veurem. Ara per ara, fins al dia 6, tenim l’obligació d’anotar el temps que farà. De demà, Santa Llúcia, al dia 24 de desembre, les Tretzenades aniran de cara. I del 26 de desembre als Reixos aniran de cul.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Víctor Vidal, veí de la Portellada, sobre la tradició de les Tretzenades, la nostra particular forma de predir el temps:
