Tensió i polèmica a la jornada informativa sobre el projecte eòlic de Capital Energy
Per primer cop els representant de Capital Energy van exposar el seu projecte als veïns i veïnes del Matarranya.
Ahir a la tarda Fondespatla va acollir una jornada informativa, organitzada pel grup d’Acció local Baix Aragó-Matarranya (Omezyma), sota el títol ‘Parcs eòlics al Baix Aragó i Matarranya. Oportunitat o amenaça?’. Un acte que va sobrepassar l’aforament de la sala d’actes del Cubic de Fontdespatla i que, a més, va superar les tres hores de duració.
Cal dir que la programació prevista va patir algunes variacions i no va comptar amb la presència del representant de la UAGA ni dels Ports de Morella o la Terra Alta. S’incorporaren les ponències de José Manuel Salvador, director general d’Ordenació del Territori, i de Henri Bourrut, de l’Associació Naturalista d’Aragó ANSAR.
Van inaugurar la ronda de ponències els representants de Capital Energy, empresa que ha projectat els quatre parcs eòlics al Matarranya i Baix Aragó. Fernando Liso, acompanyat d’altres portaveus de l’empresa, va comunicar quines són les característiques de la companyia i les virtuts de l’energia eòlica. En darrer terme, exposaren el projecte que preveuen implantar al territori. Tal com van comentar, es tracta d’una instal·lació de 4 parcs eòlics en un total de 84 aerogeneradors, les característiques dels quals els convertirien en els “més grans del món”, arribant a medir 170 m de diàmetre de rotor i amb una altura de 115 m de boixa. Sobre el revolt que està ocasionant l’assumpte al Matarranya, Capital Energy va insistir en que encara ha d’elaborar l’estudi sobre l’impacte ambiental, remarcant que la presentació que han fet dels documents al Ministeri de Transició Ecològica és un pas previ i voluntari.
Els seguí el president de la comarca del Matarranya, Rafa Martí, que va comunicar la resolució presa pel consell comarcal el dilluns 13 de gener, exposant la voluntat unànime de tots els partits polítics de presentar la sol·licitud de paralització del projecte. Un Martí que, a més, aprofità per remarcar, davant de Capital Energy, el descontentament per part dels alcaldes i alcaldesses per no haver estat informats amb claredat de l’evolució del projecte. “Si algú et ve i, sense conèixer-te, et vol regalar alguna cosa, qüestiona les seues intencions”, afirmà.
Per la seua banda, Ángel Lagunas, Director Provincial d’Indústria de la DGA, va explicar el funcionament administratiu d’este tipo de tràmits. Digué que, per la magnitud del projecte, este és competència del Ministeri per a la Transició Ecològica, qui tindrà l’última paraula a l’hora d’aprovar-lo o denegar-lo.
Continuà la ronda de ponències el doctor Sergi Saladié, especialista en analitzar l’impacte i el conflicte territorial que suposen els projectes eòlics d’estes característiques a Catalunya. Saladié exposà, entre d’altres assumptes, aspectes vinculats a les qüestions socioeconòmiques. Així, segons el seu estudi, en els llocs on s’han implementat projectes d’aquest tipus, només el 15% dels ingressos dels ajuntaments provenen dels parcs eòlics. A la vegada, incidí en què, si bé és cert que durant la construcció dels parcs es requereix mà d’obra, els treballadors que acaben treballant durant la fase d’explotació no arriba al 0,7%. Saladié, extrapolant aquestes dades al Matarranya, conclogué que “suposaria únicament uns 10 llocs de treball”. A banda, afirmà que “l’experiència ens demostra que hi ha una correlació: com més densitat eòlica, més pèrdua de població”.
Seguidament José Manuel Salvador, director general d’Ordenació del Territori del Departament de Vertebració del Territori, Mobilitat i Vivenda, comentà que el projecte previ presentat per Capital Energy té carències que hauran de ser arranjades en els propers documents. Específicament, concretà que no només hi ha escassetats de dades de l’impacte en l’avifauna i el paisatge sinó que, a més, no contempla normatives territorials. També emfatitzà que el Matarranya és l’única zona de tot l’Aragó en aprovar una directriu comarcal i una Carta del Paisatge, juntament amb els Pirineus. Salvador comentà que “el Matarranya no és un territori buit. Té habitants”.
Tancà la ronda de ponències Henri Bourrut, de l’Associació Naturalista d’Aragó ANSAR, qui incidí en els riscos que poden comportar els parcs eòlics i els propis aerogeneradors. Bourrut va explicar l’impacte sobre espècies protegides d’animals voladors, com les àguiles perdigueres o els aufranys. A més, mostrà exemples dels accidents que poden produir els aerogeneradors: “es poden trencar, incendiar i atraure rajos”. Sobre els parcs eòlics Bourrut apuntà “que no tindrien que perjudicar només a la España Vaciada i beneficiar només a les companyies elèctriques“.
L’acabament de les ponències donà pas a la ronda de preguntes, que no va estar escassa de tensió. Tant veïns i veïnes del Matarranya, com de les comarques limítrofes del Baix Aragó i la Terra Alta, mostraren el seu descontentament pel projecte que titllaren “d’especulació eòlica”. Les intervencions anaren des d’alçades de braç amb l’únic objectiu de manifestar el rebuig al projecte, fins a preguntes amb la intenció de conèixer i aclarir diversos aspectes. Uns comentaris que, a grans trets, remarcaven la feina de posada en valor del territori que s’ha fet durant les darreres dècades al Matarranya i que podria quedar trencada amb la implementació dels parcs eòlics.
Per tancar l’acalorada sessió, el president de la Comarca del Matarranya recordà que, si bé la majoria del públic assistent es mostrà descontent per la possible implementació de diversos parcs eòlics al Matarranya, cal conèixer l’opinió de tots els sectors de la població abans de prendre una decisió que pugui afectar decisivament al territori.
Xerrada Parcs Eolics Fondespatla
Ahir a la tarda Fondespatla va acollir una jornada informativa, organitzada pel grup d'Acció local Baix Aragó-Matarranya (Omezyma), sota el títol 'Parcs eòlics al Baix Aragó i Matarranya. Oportunitat o amenaça?'. Un acte que va sobrepassar l'aforament de la sala d'actes del Cubic de Fontdespatla i q
