Logotips d'organismes oficials

El Matarranya guanye habitants per primera vegada en una dècada

La comarca sume més de 100 nous habitants i trenque una dinàmica de 12 anys perdent població. 14 municipis van guanyar veïns el 2021

Xifres oficials de població resultants de la revisió del Padró municipal. / Font: INE

El Matarranya ha trencat la tendència negativa i per primera vegada en els últims 12 anys ha guanyat població. Així es desprèn de les dades provisionals que ha facilitat avui l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i que diuen que la nostra comarca ha guanyat més de 100 habitants en l’últim any. Números esperançadors, i que ens diuen que de l’any 2020 a l’any 2021 el Matarranya ha passat dels 8.151 als 8.257 habitants. Un creixement que, al mateix temps, ha estat de caràcter generalitzat. I és que 14 dels 18 municipis de la nostra comarca van guanyar població l’any 2021. En números absoluts, el municipi que més habitants ha guanyat és Vall-de-roures, passant de 2.435 a 2.457 veïns. Proporcionalment, però, els pobles que han vist créixer més el seu padró són Lledó, que en un any ha guanyat 17 habitants i que es tradueixen en més d’un 10 per cent de la seua població, Fórnols, que eixos 7 habitants més suposen un augment del 9,45%, i Arenys de Lledó, que va veure incrementar en pràcticament un 8% la seua població el passat 2021.

L’INE confirme que hi ha deu municipis més a la nostra comarca que han vist créixer la seua població este 2021. El padró diu que La Freixneda ha guanyat 14 habitants este 2021, mentre que Beseit n’ha guanyat 13 i la Vall del Tormo ha crescut en 12 habitants. A continuació trobem Fontdespatla, que ha passat de 282 a 293 veïns en un any, mentre que Ràfels i la Torre del Compte han guanyat un total de 5 veïns en els últims dotze mesos. A Calaceit (que ha passat de 978 a 982 veïns), Pena-roja (de 446 a 450) i a Valljunquera (de 338 a 342 habitants), el padró ha crescut en 4 habitants. Queretes ha crescut en un habitant durant este 2021. A l’altre costat de la balança trobem 4 municipis que han perdut habitants. El municipi més castigat per este retrocés demogràfic és Mont-roig, que ha perdut 14 habitants durant el 2021. A continuació trobem Massalió, que n’ha perdut 8. Finalment tenim La Portellada (6 veïns menys) i Torredarques (1 veí), dos municipis que han vist recular població al llarg dels últims 12 mesos.

 

D’esta forma, en un any el Matarranya ha recuperat 106 habitants, arribant als 8.257 veïns, que són els que tenia l’any 2017. Això sí. Cada vegada la població s’està concentrant més a la capital, en detriment de les poblacions perifèriques. A la vegada, si fem una anàlisi a llarg temps, s’observe com en l’última dècada només trobem tres poblacions del Matarranya que han guanyat habitants. Parlem d’Arenys, de Lledó i de Vall-de-roures. Als altres municipis de la comarca, la tendència en els últims deu anys ha segut negativa, i la majoria d’ells experimentant un retrocés poblacional de més d’un 8 per cent de la seua població. Els municipis que s’han vist més tocats per esta caiguda de població en els últims deu anys són, de major a menor afectació, la Torre del Compte, Fórnols i Mont-roig, tots tres perdent pràcticament un 20 per cent de la seua població. Si fem un viatge més llarg en el temps i busquem les xifres de l’any 1996, és a dir, de fa 25 anys, el Matarranya ha perdut en un quart de segle més de 900 habitants. Això supose un 10 per cent de la seua població.

En tot este temps, onze poblacions del Matarranya han vist perdre més d’un 20 per cent de la seua població. Per contra, sol Vall-de-roures, que ha crescut en un 27% en els últims 25 anys, i La Freixneda, que ho ha fet en un 5 per cent, tenen més habitants ara que l’any 1996.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans