Una quinzena d’alumnes participen al taller de ‘pedra en sec’ que impulse Comarca

Seguint el camí que es va obrir l’estiu passat, l’entorn de l’ermita de Santa Anna de Calaceit va celebrar els passats 27 i 28 de juny una jornada centrada en la tècnica constructiva de la pedra en sec. Una quinzena de persones van assistir a la màster class que van protagonitzar Cèlia Mallafré i Jordi Colat, i que persegueix rescatar els coneixements associats a esta tècnica mil·lenària, i que únicament precise de pedres i molta paciència. Un art i un ofici en perill d’extinció, però que al Matarranya, com a bona part de la geografia de la mediterrània, es mostre a partir d’un munt de construccions que van molt més enllà dels marges dels bancals. Pous, sénies, fonts, passos de bestiar, refugis, neveres de neu, barraques, valones o ponts serien alguns dels exemples que trobem escampats per la geografia matarranyenca. Una diversitat patrimonial que la Comarca del Matarranya també ha estat documentant i recopilant i que s’ha convertit en una exposició. Este taller d’estiu ha estat possible gràcies també a la cooperació de la fundació El Solà, ubicada a la Fatarella.

En relació a esta proposta, la tècnica de Patrimoni a la Comarca del Matarranya, Ana Casasús, va destacar que el taller «va ser molt productiu i estem molt contents amb el resultat». Les jornades les va obrir Cèlia Mallafré, que és arquitecta i professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i «el seu doctorat el va fer sobre la pedra en sec». Casasús va entendre que les reflexions i aportacions teòriques van ser molt interessants, perquè «ens van parlar de diferents aspectes sobre la tècnica de la pedra en sec», la qual està vivint una segona vida gràcies a «la bioconstrucció». De fet, quan parlem de bioconstrucció i de sostenibilitat, «no hi ha millor exemple que la pedra en sec, que utilitze els materials que tenim al nostre entorn. En esta ocasió, la pedra, i que tenim en abundància». Una tècnica constructiva que ens remet als primers pobladors, i que a sobre té «un paper molt important per a la biodiversitat», la qual ens serveix a la vegada, en èpoques d’aigües torrencials, per a retindre la terra dels bancals i no patir unes erosions tan agressives.

Casasús va recordar que «la tècnica de la pedra en sec està declarada Patrimoni de la Humanitat, i es manifeste no només a Espanya, sinó que apareix també a Itàlia, França, Croàcia…» Per tant, «tenim molts països mediterranis que utilitzen una tècnica que no entén de fronteres». Si el divendres es va viure la part teòrica, el dissabte es va fer el treball de camp. «Enguany ens vam centrar en la recuperació d’alguns portells que hi ha a l’entorn de l’ermita de Santa Anna. Allí tenim una plaça, i el marge que sosté la plaça té alguna zona caiguda i perduda». El dia va ser molt profitós, i entre tots van recuperar dos trams d’este marge de l’ermita. Tal com van manifestar des de Patrimoni de Comarca, l’objectiu d’este taller és que «esta tècnica, que fins a dia d’avui s’anava transmetent de pares a fills, no es perdo». I és que entre l’abandonament d’alguns camps de cultiu i la mecanització del camp, cada vegada estos coneixements estan en més desús.

Al marge de la Comarca del Matarranya, al llarg d’estos últims anys la Mancomunitat de la Taula del Sénia també ha liderat algunes accions per a recuperar l’art de la pedra en sec i la seua posada en valor.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Ana Casasús, tècnica de Patrimoni de la Comarca del Matarranya, sobre el taller de pedra en sec que s’ha celebrat a Calaceit:

RUBÉN LOMBARTE