Logotips d'organismes oficials
blank

La poesia nostrada de Desideri Lombarte, protagonista d’una nova trobada dedicada als clàssics

La iniciativa virtual va reunir més de 20 persones, i entre elles van participar amics de l'escriptor pena-rogí i la seua dona

Si a finals de febrer va ser Jesús Moncada, ara li ha tocat a Desideri Lombarte. A través d’streaming, i aprofitant les diferents activitats culturals que s’han impulsat al territori per a commemorar la Festa del Llibre, Clarió i l’Associació Cultural del Matarranya van impulsar el dia 25 d’abril una trobada virtual per a conéixer l’obra i el perfil més personal de Desideri Lombarte, un dels investigadors més importants de la nostra comarca i a la vora de Braulio Foz, probablement l’escriptor més notable que ha tingut el Matarranya. La trobada, titulada Mil d’amorets, igual que el títol d’una de les múltiples poesies que va escriure l’autor natural de Pena-roja, va reunir una vintena de persones, entre les quals van estar presents alguns amics íntims del Desideri, així com la seua dona i companya de viatge, Rosalia Gil.

Precisament, Rosalia Gil va parlar sobre ‘el cuquet’ que va motivar Desideri a escriure poemes i investigar sobre la seua llengua. “Desideri va nàixer al mas del Molinar. Va ser el primer nét d’una família molt gran. I com va ser el primer, va ser el nét mimat dels iaios, sobretot de la seua iaia Ramona”. De ben menut, sa mare el va instruir en la lectura, “i als 8 anys, quan va baixar a les escoles del poble, ja sabia llegir i escriure, cosa que la majoria de xiquets no dominaven”. Na Rosalia i en Desideri es coneixien del poble. “Jo vaig tornar al poble per a exercir de mestra, i casualitats de la vida, ens van conéixer a un casament. I com aquell que diu, no ens separaríem més”. Primer Desideri escrivia poemes en castellà. Però un dia és va preguntar: què parlem? I des d’aquell dia va investigar i no va parar d’escriure en la nostra llengua.

La literatura, en format virtual
Des de l’organització d’esta proposta, Pepa Nogués va remarcar que “pels motius que tots coneixem, ens hem hagut de reinventar, i això ens ha ajudat a pensar en formes diferents de fer cultura”. D’aquí que “estem impulsant unes jornades online que estem dedicant als clàssics. Unes trobades més informals, on solen assistir persones que coneixen l’obra de l’autor en qüestió, però també gent que té un vincle molt especial i molt personal amb l’escriptor”. Una fórmula que “crea sinergies entre persones afins a un mateix tema, i que ens ha ajudat a conéixer el costat més íntim dels autors, coses que moltes vegades no s’expliquen o no es conten”. Si al febrer es va parlar del costat més eròtic de la literatura de Jesús Moncada, en esta ocasió va versar sobre com “Desideri i la seua dona es van influenciar mútuament”.

Nogués va recordar que Desideri Lombarte “va morir l’any 1989, molt prompte, i el presentem com l’escriptor més destacat de la nostra llengua, i també com un dels investigadors més importants de la nostra llengua i la nostra història”. Tot això “quede ben plasmat en les seues poesies, que destaquen per un llenguatge aparentment senzill però de molta profunditat”. Desideri Lombarte “destacarà per usar paraules d’aquí, que tots entenem. Paraules molt clares, molt planeres. Però conforme vas rellegint, descobreixes la profunditat de la seua poesia”. L’autor “tenia un llenguatge molt ric, un vocabulari de paraules molt antigues”. Ell va nàixer al Mas del Molinar. “Als masos hi havia molta gent, molta vida i molta literatura oral. Hi havia una riquesa de vocabulari molt més completa i més complexa que als pobles”.

Des de Clarió destaquen que faran alguna trobada virtual més, i de cara als pròxims mesos en dedicaran una pensant en aquelles persones del territori que han dedicat bona part de la seua obra a dignificar i a posar en valor la cultura del Matarranya.

RUBÉN LOMBARTE
blank Mitjans blank