Logotips d'organismes oficials
blank

Fórnols commemore els 500 anys del miracle de Santa Mònica

Un 4 de maig de l'any 1521, veïns de Fórnols, Ràfels, Bellmunt, La Codonyera, Castellseràs, la Torrocella, Valldesgorfa, Valljunquera i la Vall es van trobar en rogativa a l'ermita implorant aigua.

Cinc segles més tard, veïns de Fórnols van en rogativa fins l'ermita de Montserrate i demanen la seua rehabilitació, | Foto: A. Pérez-Foguet

Diu la història que un 4 de maig del 1521, nou rogatives procedents de nou pobles diferents es van trobar a l’ermita de Fórnols implorant aigua a Santa Mònica. Veïns de Fórnols, Ràfels, Bellmunt, La Codonyera, la Torrocella, Castellseràs, Valldesgorfa, Valljunquera i la Vall van eixir en processó dels seus respectius pobles el mateix dia, i es van trobar a l’ermita sense tindre res parlat prèviament. Desconeixem si estes rogatives van resultar efectives o no, i si la pregària a Santa Mònica va portar pluges, però la realitat és que l’ermita de Fórnols es va consolidar com el punt de trobada de 10 municipis (als anteriorment mencionats se li va afegir posteriorment la Torre de Vilella) cada 4 de maig, una tradició que es va mantindre inalterada fins a l’any 1936. Enguany, Fórnols ha volgut commemorar esta efemèride. 500 anys d’aquell miracle de Santa Mònica. Cinc segles d’aquella rogativa a l’ermita de Fórnols. Un edifici que ha vist com el pas dels anys l’ha castigat de manera severa. I és per això que des del poble reclamen una actuació urgent de l’edifici.

De fet, la commemoració d’estos 500 anys del miracle de Santa Mònica va reunir la setmana passada una vintena de persones a l’ermita de Fórnols, sobretot del poble però també algun veí de La Codonyera. Daniel Ferrer és alcalde de Fórnols i apunte que “volíem fer alguna cosa més gran i més emotiva per a commemorar 500 anys de la festa, però a causa de la pandèmia no hem pogut celebrar-ho com voldríem”. Uns 15 veïns van eixir en rogativa des de Fórnols, portant la relíquia, i a continuació es va fer la missa a l’aire lliure. Una celebració que al mateix temps va servir per reclamar una restauració urgent de l’ermita i de tot el conjunt patrimonial que ha vist com el pas dels anys, les inclemències del temps i el progressiu despoblament que ha patit la zona l’ha deixat en estat molt precari. Ferrer va denunciar que “fa molts anys que allí no es fa cap actuació. Els tellats estan molt castigats i el conjunt està bastant deteriorat. Prompte no podrem ni entrar. És un edifici declarat BIC. Una ermita que apreciem molt i per això pensem que s’ha d’actuar”.

Pedro J. Bel és fill del municipi i un apassionat divulgador de la història de Fórnols, i apunte que “l’ermita es va aixecar al segle XIV”. La llegenda diu que “un pastoret va trobar la imatge de la marededéu a la soca d’un ginebre. Se la va posar al sarró per a portar-la al poble, però la imatge trencava els cordells i se’n tornava al ginebre”. Així dos vegades. A continuació, es va organitzar una processó per a portar la imatge a l’altar major de l’església de Fórnols. Però la marededéu va tornar a aparéixer davall del ginebre. D’aquí que finalment es va decidir aixecar l’ermita allí on es va trobar la figura per primera vegada. Bel creu que “l’ermita de Fórnols devia tindre molta devoció a la zona. Es feien rogatives. I l’any 1521 diuen que, de miracle i sense posar-se d’acord, es van trobar nou processons de nou pobles diferents demanant aigua”. La pregària va tindre els seus efectes, perquè eixa rogativa dels pobles es va repetir de manera ininterrompuda cada 4 de maig durant més de 400 anys.

La guerra civil va tindre conseqüències per a l’ermita de Fórnols. La primera d’elles, la desaparició de la relíquia de 7,5 quilos de plata que es van endur els anarquistes. Pedro J. Bel recorde que “l’any 1951, quan mon pare va ser president de la junta de l’ermita, van decidir recuperar la relíquia. El poble va conservar, gràcies a una família, una rèplica idèntica en fusta. Es van arreplegar duros de plata fins a arribar als 7,5 quilos de plata, i els van portar a un orfebre de Saragossa”. Tenien la plata, tenien l’artista per a fer la nova relíquia, però faltava pagar les hores de treball de l’orfebre. D’aquí que “l’any 1951, a l’ermita, es va fer una gran festa per a pagar la faena de l’orfebre. Van vindre un munt de paradetes, van portar músics i inclús es va fer una rifa. Recordo que es va sortejar una ràdio Philips, una màquina de cosir SIGMA i una bicicleta BH”. La festa va acabar amb la intervenció de la Guàrdia Civil, que va disoldre la música per ordre del rector, en considerar que era pecaminós ballar en un lloc sagrat.

Des d’aquell 1951, ara fa 70 anys, la festa ha anat decaient. Com la mateixa ermita. Un espai que cal protegir, i que aprofitant estos 500 anys del miracle de Santa Mònica, des de Fórnols reclamen una intervenció urgent donada la seua importància i singularitat.

RUBÉN LOMBARTE
blank Mitjans blank