Logotips d'organismes oficials

L’arqueòleg Rafel Jornet obri les Jornades Culturals que impulse ASCUMA

Va parlar sobre la desigualtat en el món ibèric en un acte que va ser presidit pel regidor municipal José Manuel Anguera i pel president de l'Associació Cultural del Matarranya, Joaquim Monclús

Rafel Jornet es va centrar en el món ibèric i va parlar dels jaciments que trobem al Matarranya la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. | Foto: R. Lombarte

La sala de plens de l’ajuntament de Calaceit va albergar el passat 3 de juliol l’acte inaugural de les jornades ‘Història, Cultura i Societat’ que impulse l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA). Un acte que va reunir unes 30 persones i que, entre altres coses, va servir com a punt de sortida d’unes jornades que intercalaran activitats presencials i propostes que es podran seguir de forma virtual. Este primer acte va consistir en una xarrada dirigida per l’arqueòleg Rafel Jornet Niella, d’arrels calaceitanes, on va parlar de les últimes descobertes vinculades al món ibèric i sobre la desigualtat existent en les societats iberes. L’acte cultural va estar presidit també pel regidor José Antonio Anguera, donant la benvinguda a tots els presents, i pel president d’ASCUMA, Joaquim Monclús, que va repassar les diferents activitats que albergaran estes jornades físiques i virtuals.

Rafel Jornet es va centrar en el món ibèric i va parlar dels jaciments que trobem tant al Matarranya com a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Abans d’entrar en matèria, l’arqueòleg va explicar que «avui parlarem una mica sobre els inicis de la desigualtat en el món ibèric». En este sentit, Jornet va recalcar que «li donarem sentit als diferents jaciments que tenim. Són molt abundants, molt nombrosos, però no tots van tindre la mateixa funció, ni tots van aparèixer al mateix moment». D’aquí que a través d’estos jaciments, «farem una lectura acurada que ens permetrà veure els canvis socials que anirà vivint la cultura ibèrica des de la seua formació al segle VII aC fins a la seua romanització». Durant la seua intervenció, Jornet també va parlar de les últimes descobertes fetes a Gandesa, Tivissa i La Serra d’Almos i de la importància de seguir fent recerca per a conèixer més sobre el nostre passat.

Al respecte, Rafel Jornet va recalcar que a estes comarques «hem crescut al voltant de restes ibèriques. Però a hores d’ara, el món ibèric segueix sent molt enigmàtic. Tot i que s’està fent molta recerca, la cultura ibèrica continue sent molt enigmàtica i pot ser sigui tan interessant com l’etrusca». De fet, tenen «similituds bastant importants. Per exemple, tenim escriptura que podem llegir però de la que no sabem el seu significat. I això ens atrau moltíssim». Rafel Jornet Niella ha dirigit algunes excavacions prou significatives, com la que s’està fent al jaciment del Coll del Moro de La Serra d’Almos, on «hem arribat a la conclusió que tenim una sola casa de grans dimensions», on probablement «hi viuria un personatge preeminent». Descobriment que «ens dóna algunes pistes sobre un període molt mal conegut, l’ibèric antic, sobre els segles V i VI aC, del qual tenim molts pocs jaciments».

L’arqueòleg també va parlar del jaciment del Coll del Moro de Gandesa, i del qual «podem avançar que hem localitzat la muralla, que té dos metres de parament conservat, així com la porta d’accés. Parlem d’una porta monumental amb rampa, així com d’algunes portes més, una que situarem en el període ibèric i una altra que situem sobre els segles I o II, en període iberoromà». De cara a les dos xarrades que oferirà de manera virtual, Rafel Jornet va avançar que «mirarem d’esbrinar diferents jaciments i el lligam que tenia el món iber amb altres societats mediterrànies. No parlem d’una cultura isolada, sinó que tenim indicis clars que era una societat dinàmica i comercial, que tenia contactes amb el món fenici i contacte també amb aquells comerciants foceus» que recordem, l’any 575 aC, acabarien fundant la ciutat grega d’Empúries.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans