Logotips d'organismes oficials
blank

La província celebre un nou simposi dedicat a l’art, la història i la literatura mudèjars

Enguany es recordarà la figura de l'historiador Gonzalo M. Borrás, natural de Valldesgorfa però molt vinculat a la nostra comarca

Manuel Rando, president de la Diputació, i Pedro Luis Hernando, president del Centro de Estudios Mudéjares. Foto: NDM

El Centro de Estudios Mudéjares (CEM) de l‘Instituto de Estudios Turolenses, que depèn de la Diputació Provincial, impulsarà demà i divendres el Simposi Internacional de Mudejarismo a la capital provincial. Amb el nom ‘Unitat i diversitat en les cultures mudèjar i morisca’, la trobada farà homenatge a Gonzalo M. Borrás, reconegut historiador natural de Valldesgorfa que recentment ens va deixar, i que va estar molt vinculat al Matarranya pràcticament des del seu naixement. De fet, Borrás sempre va portar molt endins Pena-roja i el sostre mudèjar de la Marededéu de la Font.

En relació a este simposi internacional, Nacho Escuín, que és director de l’Instituto de Estudios Turolenses, va dir que és una trobada essencial per a posar en comú a diferents experts en la matèria, i que al mateix temps «ajudaran a seguir investigant sobre una de les majors qüestions del nostre patrimoni i cultura a la nostra província». Escuín va destacar la figura de Pedro Luis Hernando, que s’estrene com a director del CEM en esta cita, i va valorar l’esforç del consell científic del simposi per la seua organització, que compte amb la col·laboració de l’ajuntament de Terol.

Precisament, Pedro Luis Hernando va detallar el contingut d’este simposi, que oferirà ponències de literatura, història i història de l’art, dirigides a estudiar la unitat i la diversitat en les cultures mudèjar i morisca. Al mateix temps, dins del simposi també tindrem les anomenades comunicacions. En este sentit, Hernando va recordar que «els comunicants són investigadors que volen exposar el seu treball i passen per un procés de selecció de qualitat». Des de la Diputació van valorar l’art mudèjar, «un recurs turístic que va més enllà de la capital provincial».

REDACCIÓ
blank Mitjans blank