Els xiquets del Matarranya recuperen tres històries més de la nostra tradició oral
La Comarca ha presentat un nou títol de la col·lecció, i que incorpore els contes tradicionals 'La jarreta de mel', d'Ánder Antolí, 'Lo guiso', de Julieta Cebrián, i 'Lo cànter foradat' d'Atxer Garrido
L’àrea de Patrimoni de la Comarca del Matarranya va presentar el passat 30 d’octubre l’últim títol de la seua recopilació de contes tradicionals. Parlem d’un número que incorpore els contes ‘La jarreta de mel’, ‘Lo guiso’ i ‘El cànter foradat’. Estes tres històries de la tradició oral van ser premiats al cinquè concurs Qüento va, qüento vingue que impulse Comarca, i presentats per Ánder Antolí, Julieta Cebrián i Atxer Garrido. La presentació es va viure a la biblioteca de Pena-roja, i es va tancar amb un contacontes a càrrec de Políglota Teatro, que va presentar ‘El gall Kiriko i altres contes de corral’. Esta col·lecció de literatura oral del Matarranya compte amb el disseny de Carles Terès i els dibuixos de Muntsa Cabetas.
Des de l’àrea de Patrimoni de Comarca, Ana Casasús va explicar que «a través d’este projecte el que busquem és publicar, conservar i difondre totes les històries i contes que formen part de la nostra tradició oral i del nostre patrimoni immaterial». Eixes històries que s’explicaven a la voreta del foc, que s’han transmès de pares a fills i que formen part de la memòria col·lectiva, ara conservades en paper perquè es puguen transmetre a les generacions futures. Un projecte de caràcter col·lectiu, com s’ha demostrat a través del projecte Qüento va, qüento vingue, on els més menuts de casa s’encarreguen de rescatar de la memòria col·lectiva les històries i els contes de la gent gran. Al llarg dels últims anys, Comarca ha recuperat contes com ‘La Cendrolera’, ‘Lo llop i la rabosa’, ‘Fira de Macarulles’ o aquest clàssic ‘Budellint, budellant’.
Casasús va defensar la riquesa de la tradició oral del Matarranya i va considerar que «alguns dels contes que hem recuperat no sol es contaven a la nostra comarca, sinó que transcendeixen molt més enllà. N’hi ha d’altres, per la seua part, que a cada poble tenen la seva pròpia versió. Inclús tenim contes com ‘La Cendrolera’, que seria una versió del clàssic de Cenicienta. Contes, la majoria d’elles, que amaguen missatges universals.
